Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

Anàlisi de "Súnion, t’evocaré de lluny..." de Carles Riba

La poesia de Carles Riba és complexa i molt intel·lectualitzada. La veu poètica evoca i invoca, a la vegada, el cap de Súnion i el temple dòric «mutilat» dedicat a Posidó.

Apareix el record d’un món ple d’alegria i llum, que se sobreentén que el poeta havia visitat i que encara conserva a la memòria. El text desprèn una felicitat passada que contrasta amb la situació present. La veu poètica demana a les ruïnes mítiques la força que li permeti suportar amb la mateixa dignitat el seu destí.

El procés d'evocació i invocació

Progressivament, aquest pas de l’evocació a la invocació dona com a resultat l’acompliment del desig tràgic d’assumir la desfeta sense...

Mètrica del poema

El poema combina dues llengües i mètriques diferents:

• Versos en català: Corresponen a la veu del noi català, com en el vers «Com sé que es besa la besaré». Predominen els versos de 8 síl·labes amb rima assonant en apariats.
• Versos en francès: Pertanyen a la noia francesa, com en «oh viens tout...». En aquest cas, dominen els versos de 6 síl·labes amb un esquema de rima consonant aabba. A la base del cal·ligrama, la mètrica és més irregular, combinant versos de 6 i 4 síl·labes.

Estructura: un cal·ligrama en forma de vaixell

El poema és un cal·ligrama que alterna el català i el francès, prenent la forma d'un vaixell veler. Aquesta estructura visual es divideix en quatre parts clau:

• El casc: Situa geogràficament

Temps: Present (canto), imperfet (cantava), passat simple (cantí), futur (cantaré), condicional (cantaria), pretèrit (he cantat), plusquamperfet (havia cantat), passat anterior (haguí cantat), passat anterior perifràstic (vaig haver cantat), futur perfet (hauré cantat), condicional perfet (hauria cantat). Subjuntiu: Present (canti), imperfet (cantés), perfet (hagi cantat), plusquamperfet (hagués cantat). Pensar: NO L + infinitiu (sí en), ordre + membre impertinent o perifràstic obligatori (no infinitiu) i - subjuntiu / No gerundi posterioritat / no article + infinitiu (excepte si és nom: per a beure), NO hi hauran, havien, probabilitat deure + infinitiu (no futur), No tenir que ni venir + gerundi. Verbs: 1a conjugació: tots regulars...

El Modernisme i l'obra Aigües Encantades

L'obra de Joan Puig i Ferreter, escrita l'any 1908, s'introdueix dins un període que anomenem el Modernisme. El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Occident a la fi del segle XIX. Pels anys 1880 comencen a aparèixer un conjunt d'actituds culturals amb l'objectiu de modernitzar la societat. El que realment es volia era trencar amb el passat i crear formes artístiques i materials noves.

El modernisme nasqué d'artistes que volien abandonar els camins marcats per l'academicisme; o dit d'una altra manera, el que es volia fer era escriure o fer un art diferent de les normes clàssiques. Per una altra banda, amb el modernisme es va aconseguir convertir el català en una llengua moderna,...

Complement directe (CD)

Indica l'objecte o la persona sobre qui recau o es realitza l'acció del verb. És el complement que necessiten els verbs transitius, aquells que requereixen un objecte sobre el qual recau l'acció. El CD pot substituir-se per diferents pronoms febles en funció de la forma que presenti:

1. Si el CD està definit (amb un article, un possessiu o un demostratiu), se substitueix pels pronoms el, la, els o les.

   Exemples:

   • "Vam veure la pel·lícula": "La vam veure"
   • "Van convidar els teus pares": "Els van convidar"

2. Si el CD no té cap determinant, se substitueix pel pronom en.

   Exemple:

   • "Menjarem patates": "En menjarem"

3. Si el CD va amb un determinant indefinit, numeral o quantitatiu, se substitueix pel pronom en i es conserva el determinant:

Mar i Cel: Tragèdia Romàntica d'Àngel Guimerà

Mar i Cel és una tragèdia romàntica escrita per Àngel Guimerà durant la seva primera etapa com a escriptor (fins al 1890). L'obra, escrita en vers decasíl·lab blanc i de tipus historicoromàntic, ja mostra els trets principals del seu teatre, com els conflictes interns dels personatges en ambients romàntics.

Ambientació i Argument

L'acció de Mar i Cel se situa en alta mar durant la primera meitat del segle XVII. L'obra narra l'amor impossible entre Saïd, un pirata musulmà, i Blanca, una noia cristiana. Aquest amor es veu obstaculitzat per les diferències religioses i culturals dels protagonistes.

Acte I: Captiveri i Primeres Espurnes d'Amor

L'obra comença amb una introducció que situa...

Guió Cinematogràfic

És un document on consta la planificació del film, des que comença el rodatge fins a l'acabament a la sala de muntatge.

Parts:

• Guió literari: narració literària, on es detallen tant els fets que s'han de veure en la pantalla com els diàlegs dels personatges i, a més, s'hi especifica l'espai i el temps de l'acció.
• Guió tècnic: planificació tècnica del film, escrita amb tota mena de detalls, on s'indica el que s'ha de veure i s'ha de sentir.

Estructura del Guió Literari

• L'escena: acció que transcorre en un mateix temps i espai, i amb els mateixos personatges.
• Seqüència: unitat narrativa superior que agrupa una sèrie d'escenes i que s'identifica per la unitat temàtica o de contingut.

Parts de l'escena:

• Títol o

Principals tòpics literaris i el seu significat

Tòpics sobre la vida i el pas del temps

• Vita flumen: la vida s'entén com un riu en moviment constant. Exemple: la vida avança sense aturar-se com un riu cap al mar.
• Homo viator: la vida com un viatge i un aprenentatge. Exemple: viure és fer un camí ple d’experiències.
• Tempus fugit: el temps és fugaç. Exemple: el temps passa volant.
• Ubi sunt?: el record d'un passat ja desaparegut. Exemple: on són els grans personatges d’abans?
• Carpe diem: la crida a aprofitar el present. Exemple: gaudeix avui perquè demà és incert.
• Vita theatrum: la vida entesa com un teatre i pura aparença. Exemple: tots representem un paper al món.
• Mal du siècle / Spleen: tristesa i buit existencial. Exemple: sentir

El Modernisme: Definició i Context

El Modernisme és un moviment cultural i artístic de finals del segle XIX i principis del XX.

Cronologia i Límits

Es va desenvolupar aproximadament entre 1880 i 1910 (tot i que aquest període varia segons l'autor i el context).

Objectius del Moviment

Què pretenia el Modernisme?

• Renovar l’art i la literatura.
• Rebutjar el realisme antic.
• Buscar una expressió més personal, creativa i espiritual.

Relació entre l'Artista i la Societat

L’artista es veu com algú diferent de la societat. Es defensa la llibertat artística i l’originalitat.

Corrents dins del Modernisme

• Regeneracionisme: vol millorar i modernitzar la societat.
• Esteticisme: prioritzar la bellesa i l’art per l’art.

Autors Destacats del Modernisme

1.

Argument de la novel·la

Javier, un noi de 15 anys que viu a Madrid, se n'ha d'anar a viure amb les seves cinc cosines a Santander perquè el seu pare, després d'estar ingressat per tuberculosi, pot tornar a casa, tot i que encara no és segur. En arribar, es veu immers en un misteri amb la seva cosina, Violeta, relacionat amb un collaret anomenat Les Llàgrimes de Shiva i amb Beatriz Obregón, una avantpassada de la Violeta.

El misteri rau en el fet que la Beatriz s'havia de casar amb un membre de la família Mendoza, a qui va deixar plantat emportant-se el collaret. Al final, el fantasma de la Beatriz se li apareix diverses vegades i de diverses maneres al Javier, i aquest descobreix, al costat de la Violeta, que la Beatriz va fugir amb un...