Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

Diferència entre conte i rondalla

Llengua i literatura1,51 KB

Els textos narratius expliquen uns fets que poden ser de Caràcter real o imaginari, els fets els hi passa  a uns personatges que Estan en un espai i temps que són determinants. La novel·la i el conte estan dintre dels textos narratius; la principal diferència és l’extensió Que ocupa però també hi ha altres característiques que els diferencien.

La novel·la està escrita en prosa i és la que Ocupa una extensió més llarga. En la novel·la els personatges són descrits en La seva totalitat, ja que es poden saber totes les seves característiques Físiques com psíquiques. Altres de les característiques que té el conte és que L’espai on transcorren els fets  queden més descrits que en el Conte.

El conte al mateix que...

Continua llegint "Diferència entre conte i rondalla" »

ALOMA personatges

Llengua i literatura3,29 KB

TEMATICA

Amor: L’aloma i en Robert van tindre una historieta.

Tragèdia: per la mort d’en Daniel, el germà que és va suicidar.

PERSONATGES

Aloma: És una adolescent, bastant bonica, prima, no molt alta i pàl·lida. Té molt poca autoestima, i en quant als sentiments i el seu estat d'ànim passa d'un extrem a un altre.Vol fugir del món en el que viu perquè li sembla gris i trist.

Joan: És el germà d'Aloma, viu al marge de tot i no s'adona de res. Encara que treballa, aposta els diners i d'aquesta manera va perdre la casa. No és gaire responsable i no estima massa la seva dona, però pensa que és una bona dona que s'ocupa bé de la casa i de la seva família.

Anna: És la cunyada d'Aloma, està casada amb el seu germà Joan. Tot l'amoïnava...

Continua llegint "ALOMA personatges" »

Descargar vint-i-dos contes de merce rodoreda

Llengua i literatura1,4 KB

MERCÈ RODOREDA

* Obres:

* Aloma(1936)→premi Crexells, 1937

* Vint-i-dos contes(1958)→conte

* La meva Cristina i altres contes(1967)→conte

* Semblava de seda i altres contes(1978)→conte

* Quanta, quanta guerra...(1980)→novel·la

* La plaça del Diamant(1962)→ feina d’estil i lingüística→narració subjectiva i poètica, amb una escriptura parlada i acostada al monòleg interior

* Mirall trencat(1974)→punt de vista parcial i subjectiu

* Constants i simbologia de l’obra:

* Idealisme màgic

* Apologia del somni

* Elements meravellosos

* Infància

* Retorn a la naturalesa

El cant de la senyera Joan maragall analisi poema

Llengua i literatura4,35 KB

L'aufàbrega:Tracta de la nit de Sant Joan, del cel il·luminat i ple de colors, olors suaus i candoroses per les aufàbregues. L'aufàbrega amb la seva olor ajuda a una donzella per enamorar al nuvi i al mati s'escapen els aromes i s'oblida la nit.A muntanya:Tracta del paisatge que es veu desde la muntanya després d'una tempesta, la gent puja per contemplar-lo ja que des d'allà no hi passa ni es nota res. Després de la tempestat:Parla de la blavor del cel després de la tempesta, és com si res hagués passat el cel es veu més maco i molt blavós.La nit de la puríssima:A la nit de la puríssima el cel està esplèndid tot estrellat i clar.L'ànima de les flors:Tracta de la tristesa de dues flors tirades en mig d'un camí ja que estan...

Continua llegint "El cant de la senyera Joan maragall analisi poema" »

Salt de falla literatura

Llengua i literatura3,2 KB

Les avantguardes

Van originar una pintura molt  rica i innovadora. Pablo Ruiz Picassó (Cubista)

Moviments culturals europeus amb desig de renovació. Noves formes d’expressió.

Influenciades per la crisis de valors causada per la Guerra Mundial (1914-1918) i per oposar-se al comportament dels burgesos.

Els moviments avantguardistes

Cubisme: Elabora una obra artística (Cal·ligrama, salt de falla...)

Futurisme: Progrés industrial i la nova tecnologia, voluntat de crear un món nou. (Tren, avió...)

Dadaisme: Apareix a Suïssa, radicalització del Cubisme i Futurisme.

Surrealisme: exploració dels elements del subconscient, somni i imaginació. Poesia i pintura.

Poesia avantguardista

Predominen dos temes:

Tecnologia e innovacions: tecnologia( maquines)...

Continua llegint "Salt de falla literatura" »

Tòpics amor cortès

Llengua i literatura2,15 KB

L'AMOR CORTÉS:les manifestacions amoroses solien reproduir el sistema de vasallatge feudal,el trobador es declarava servidor,fidel i lleial a la dama,d'igual maneraq el poble,eren servidors,fidels i lleials al senyor feudal.El torbador considerava la dama com un esser superior xq ho era en jerarquia. La dama havia de ser una señora casada,les donzelles no tenien cap categoria social i assolien la del marit en casarse.Es tractava dun amor prohibit q calia ocultar de la gelosia i les represalies del marit.Al triangle Amorós,solien afegirse els lausengiers,q eren uns envejosos o difamadors q revelaven la relació amorosa entre el trobador i la dama. El senyal era un pseudonim q utilitzava el trobador per a referirse a la dama i axina amagava
...
Continua llegint "Tòpics amor cortès" »

Ramón llull moviment literari

Llengua i literatura2,71 KB

  LITERATURA MEDIEVAL

  --(S.XII-XIII) - Poesia trovadoresca: Guillem de Cabestany, Guillem
         Berguedà i Cerverí de Girona.
  --(S.XIII-XIV)  - Literatura religiosa i moralitzant (les croniques): Ramón
                          Llull.
                       - La narrativa historia (les cròniques): Jaume I, Bernat
                           Desclot, Ramón Muntaner, Pere III el Cerimoniós.
  --(S.XIV-XV) Narrativa humanística: Bernat Metge (lo somni)
  --(S.XV)  - Novel·la cavalleresca: Joanot Martorell
                 - Poesia Medieval: Ausiàs March.
 LITERATURA MODERNA
  ..(S:XVI) Renaiximent   - Narrativa: Cristofor Despuig 
                             
...
Continua llegint "Ramón llull moviment literari" »

Oracions transitives i intransitives

Llengua i literatura2,79 KB

oracions simples.

1) oracions de predicat nominal: verbs copulatius (ser,estar, semblar) complement atribut.

l'Albert és un garrepa. Cada dia sembla més ase.

2) oracions de predicat verbal/predicatives: verbs predicatius. CD(què), CI (a qui), CC|mode(com), lloc(on), temps(quan), instrument(amb què), companyia(amb qui).

a). Transitives: porten complement directe, l'acció recau directament.    porten roba bruta a la tintoreria.

b). Intransitives: no poden portar CD. l'Oriol sempre riu.

3) reflexives: acíó recau sobre un mateix.    en Narcís ES dutxa cada dia i S'afaita el cap cada setmana(ES= cd reflexiu, S'= ci reflexiu).

4) recíproca: subjecta i cd/ci s'intercanvien accions.   en Quim i la Quima S'estimen, però mai no S'escriuen

...
Continua llegint "Oracions transitives i intransitives" »

Metrica poema la sardana de Joan maragall

Llengua i literatura4,07 KB

Bonaventura Carles Aribau (La Pàtria) (1789-1862) Impulsor del romanticisme liberal a l'Europeo. És periodista , la seva ideologia no es revolucionaria. A la segona meitat dels anys vint viu a Madrid, treballa per Gaspar de Remisa (banquer). Al final de la seva vida, decepcionat i pobre, torna a Barcelona. És el símbol de la Renaixença, volia unir llengua i pàtria. S¡escriu el 1832, es publica el 1833. Poema fet per aniversari del patró (estrangers en la seva llengua), és un poema de circumstancies, i després publicat. Va ser tan popular que la gent se l'aprenia de memòria. Renaixença.


Miquel Costa i Llobera (Lo Pi de Formentor) (1854-1922) S'inicia amb el romanticisme però evoluciona cap al noucentisme. El poema es va escriure...

Continua llegint "Metrica poema la sardana de Joan maragall" »

Presoner Jordi de sant Jordi comentari de text

Llengua i literatura2,83 KB

Tema

Agonia per la manca de llibertat, falta de la vida cortesana, diposita la seva confiança en Déu i en el rei, com els amics que el poden treure del seu malson. Tema: l’enyorança i solitud que sent Jordi de Sant Jordi mentre està a la presó + crònica moral del seu empresonament

Estructura

Externa: 5 cobles de vuit versos (octaves) decasíl·labs i una tornada de 4 versos

Interna: Es diferencien tres parts

* 1-12à estat d’ànim contradictori del “jo poètic”: content per haver sobreviscut però amb por per ser presoner

* 13-32à Avaluació de la situació. El desastre es Déu a causes externes a la seva responsabilitat: fortuna i superioritat de l’enemic

* 33-45: confia en Déu i en el seu senyor. 41-45: es dirigeix directament...

Continua llegint "Presoner Jordi de sant Jordi comentari de text" »