Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

Poesia

• Indicar quin tipus de poesia és: lírica, èpica o visual.
• Fer l'anàlisi mètrica:
  • Determinar el tipus de vers, la rima i l'estrofa.
  • Assenyalar els fenòmens de contacte vocàlic que afecten el recompte sil·làbic. Si cal, donar informació sobre el ritme.
  • Indicar si hi ha cesura, encavalcaments o esticomitia.
• Descriure, només en el cas dels cal·ligrames o poemes visuals, el color, la mida i el tipus de lletra, així com les imatges que puguin aparèixer al poema.
• Indicar la composició o estructura del poema (expositiu-conclusiva, lineal o circular) i explicar les diferents parts en què es divideix.
• Identificar la veu poètica.
• Identificar i explicar les diferents figures retòriques, agrupades segons l'àmbit: fonètic, morfosintàctic

Temps de present indicatiu (v.p)

Anàlisi de la poesia trobadoresca medieval

La poesia trobadoresca és un moviment literari que va florir entre els segles XII i XIII. En aquesta època neix una lírica ambientada en l'època medieval que trasllada fidelment les relacions de vassallatge feudadís a l'àmbit poètic i sentimental.

«No és meravella si el meu cant» (Bernat de Ventadorn)

L'amor cortès i el context de l'obra

El poema «No és meravella si el meu cant» (Non es meravelha s'ieu chan) pertany de ple al gènere de la lírica trobadoresca. Aquestes composicions tracten sobre l'amor cortès: un sentiment fidel, submís i mai carnal, concebut amb gran autenticitat i puresa. Aquesta relació uneix la dama cortesana (oculta sota el terme midons i un senhal poètic per a...

Gèneres periodístics d'opinió

L'article d'opinió és un gènere periodístic d'una certa extensió i important, que s'expressen idees i opinions sobre temes d'actualitat o d'interès general. Vegades, l'autor pot anar acompanyat d'una fotografia.

Gèneres d'opinió: article, acudit gràfic, l'editorial: a través d'aquest mitjà, el diari expressa la seva opinió sobre un fet destacat d'actualitat amb la finalitat d'influir en l'opinió pública, sols sobre temes d'una gran rellevància política o social. Mai va signat. Consta de tres parts: introducció, desenvolupament i conclusió.

La columna: variant de l'article d'opinió que té un lloc fix en el mitjà de comunicació. S'hi pot publicar amb periodicitat (cada dia, setmana, mes).

Crític:

Posició de Salvat-Papasseit en la literatura catalana.
Conegut com a poeta d'avantguarda, Joan Salvat-Papasseit va tenir també una prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social en català i castellà, simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època. El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i repòs, deguts als problemes de salut. Va morir de tuberculosi als trenta anys, deixant una obra que durant dècades va ser poc coneguda.
A partir dels anys seixanta, la seva figura va ser popularitzada sobretot gràcies a autors de la Nova Cançó, que van posar música a alguns dels seus poemes. Avui dia és considerat un dels escriptors catalans clau del segle XX, i el seu recull

Jacint Verdaguer i la Renaixença literària

Jacint Verdaguer crea una llengua literària refinada, poètica i gramaticalment consolidada, i consolida el moviment de la Renaixença. Conrea la poesia èpica i el moviment romàntic, amb una visió natural i sobrenatural de la realitat. Entre les seves obres destaquen L'Atlàntida, culminació de la renaixença literària, amb un nucli localitzat en un món enfonsat, una base geològica i un valor èpic i mític, i Canigó, format per dotze cants i un epíleg, on s'entrellacen l'exaltació patriòtica, l'emigrant nostàlgic i la poesia religiosa.

La seva obra es caracteritza per un equilibri coherent entre la formació clàssica i la modernitat, i per una gran versatilitat temàtica: poesia, novel·la,...

Tema i resum: tesi, arguments i conclusió

Tema: assumpte o tema.

Resum: tesi, arguments i conclusió.

Textos expositius

Textos argumentatius

Tipologia textual

Elmetd les conques: Conques: mare i filla, considerades bruixes, la mare mor i la filla té 30 anys i en Met, lidien les traves de l'estrafet gallimarsot.

Met: protagonista, no coneix son pare, l'agent l'estima poc, afectat i físic decadent.

Predicador: fa sermons de la quaresma al poble, bon regent d'avançada edat, calb, amb cara flonja i ulls somorts.

Metge: viu al poble, però quan Met el necessita no acudeix.

Situació: poble de muntanya.

Idili xoc: Laia: captaire de 53 anys, alta i prima, amb càncer, anava descalça, criava conills.

Tit, Josep, captaire de 60 anys, petit, rabassut, cap gros, ulls petits. D'adult li passa carro de grava per damunt. Guardava garrins, la família no el volia.

Rector: el de la casa.

Miquel, campaner i sec: testimoni.

Eugeni d'Ors explica la ideologia del Noucentisme des de la glossa, la seva columna diària a La Veu de Catalunya. Aquesta ideologia gira entorn d'uns mots clau que es repeteixen contínuament:

Intervenció: Eugeni d'Ors explica aquest concepte com l'acció que s'ha de dur a terme per tal que tots els serveis públics funcionin correctament.

Imperialisme: Aquest terme subratlla el caire antiseparatista del catalanisme burgès, i defensava l'Estat burgès modern.

Arbitrarisme: Aquests mots s'oposaven directament a l'espontaneïtat. L'arbitrarisme era el dret i el deure del creador d'intervenir en la seva obra per dominar-la i ordenar-la amb voluntat transformadora.

Classicisme: Els interessava el classicisme de les proporcions, de l'harmonia i de...

Part 1

Laura és una noia òrfena i escassa de diners, a qui no li agrada la boira. Escriu a la seva cosina de Barcelona. Teresa va parlar i criticar Laura a la llibreria. Surten a fer farres: un dia es troben el metge i en Joan Serra, que primer dina a casa de l'oncle de la llibreria i és ben acollit per la família. Laura se sent cada vegada més sola i reclosa en la intimitat; cada cop la critiquen més, però ella defensa el seu marit. Quasi és amiga de la Teresa, però aquesta no triga a veure el marit d'una altra manera.

Jaume és escàs amb la filla i enterra els morts. Laura està embarassada i la seva amiga Beatriu té una filla, i Tomàs no la desitja com abans. La filla es mor malalta. Mossèn presenta el seu nebot Pere.

Part 2

Pere...