Vida i obra de J. Verdaguer: renaixement, realisme i modernisme a la literatura catalana
Jacint Verdaguer i la Renaixença literària
Jacint Verdaguer crea una llengua literària refinada, poètica i gramaticalment consolidada, i consolida el moviment de la Renaixença. Conrea la poesia èpica i el moviment romàntic, amb una visió natural i sobrenatural de la realitat. Entre les seves obres destaquen L'Atlàntida, culminació de la renaixença literària, amb un nucli localitzat en un món enfonsat, una base geològica i un valor èpic i mític, i Canigó, format per dotze cants i un epíleg, on s'entrellacen l'exaltació patriòtica, l'emigrant nostàlgic i la poesia religiosa.
La seva obra es caracteritza per un equilibri coherent entre la formació clàssica i la modernitat, i per una gran versatilitat temàtica: poesia, novel·la, narrativa i assaig.
Narrativa i realisme
La narrativa de l'època conreà la poesia, la novel·la i els quadres de costums: peces breus, retrats de la vida quotidiana i una narrativa realista que es desmarca del sentimentalisme nostàlgic i de l'oposició al romanticisme. El realisme representa la realitat, rebutja l'idealisme i fa una aposta pel progrés i la revindicació social. Descriu la ciència i la tècnica i promou una novel·la ideològica i reformadora, amb una tècnica basada en la tercera persona, un to neutre i una mirada objectiva.
Naturalisme i novel·les de la dècada
El naturalisme, de matriu zolesca, planteja una mirada no religiosa, científica i didàctica sobre la condició humana, determinada per l'herència, les condicions psicofisiològiques i el medi ambient. Narcís Oller publica el 1846 a Studi Barcelonès, i les seves obres de la dècada, com La Papallona, L'escanyapobres, Pobre ric i La bogeria, retraten el catalanisme conservador, la transició del romanticisme al realisme i la societat barcelonina. La febre d'or i Vilaniu completen aquesta línia narrativa.
Teatre: del melodrama al drama històric
El teatre romàntic conrea gèneres com el melodrama, amb personatges de caràcter tràgic i una forta càrrega sentimental, i el drama històric, ambientat en èpoques passades i en l'Edat Mitjana, amb herois com Robin Hood. Frederic Soler «Pitarra» representa el teatre còmic i popular: escriu paròdies, sainets i peces de costums de la Barcelona de l'època, amb una llengua col·loquial i reivindicativa. Àngel Guimerà evoluciona en tres etapes: primer escriu drames històrics en vers, després aposta per la prosa i temes socials i finalment adapta la seva obra als gustos del públic amb personatges de caràcter modern.
Modernisme i Joan Maragall
El modernisme aglutina artistes europeus, un rics ambient artístic i una reacció contra la burgesia. Els artistes de París, la vida bohèmia i la defensa d'un art no consumista (Cau Ferrat, Els Quatre Gats) defineixen el moviment, amb el seu punt àlgid a l'Eixample. Les tensions socials, la Setmana Tràgica i el desastre de Cuba impulsen un replantejament crític de la burgesia i del poder, en un context de corrents com el regeneracionisme.
Joan Maragall és traductor, poeta i representant del regeneracionisme. Formà part del cercle modernista de Barcelona i desenvolupà una poesia de gran talent, amb una forta base de coneixements, una inspiració improvisada i la importància de la natura. En la seva Oda a Espanya exalta el patriotisme i el vitalisme, denuncia el desastre de Cuba i reclama una nova visió d'Espanya, fonamentada en la regeneració i la reivindicació. El seu vitalisme, inspirat en Nietzsche, es manifesta en el poema Vacances, amb un caràcter antropomòrfic i un esperit de superació voluntarista.