Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

Tipus de Textos Periodístics

El text periodístic és el tipus de text utilitzat en els mitjans de comunicació. El seu registre lingüístic s'anomena estàndard, ja que es troba a mig camí del llenguatge més especialitzat i és el més accessible al públic. El llenguatge periodístic es basa en la precisió, la claredat i l'economia lingüística.

Gèneres Informatius

Els gèneres informatius tenen la funció d'informar el públic amb la màxima objectivitat possible.

La Notícia

La seva funció és informar el lector de fets recents. El seu llenguatge ha de ser clar, concís, senzill i atractiu. Ha de respondre a les preguntes clau:

• Qui?
• Què?
• On?
• Quan?
• Per què?

La seva estructura està composta pel títol i el cos. La notícia pot tenir subtítols...

El Noucentisme: Cronologia i Coincidències

El moviment comença el 1906 i finalitza el 1923, amb l'inici de la dictadura de Primo de Rivera.

Coincidències amb el Modernisme

• La catalanitat.
• La voluntat de modernitzar el país.
• L'interès per la tradició popular.
• La preocupació per crear un model lingüístic unificat.
• La idea que l'escriptor té una missió envers la societat, a la qual ha de guiar.

Context Polític i Social del Noucentisme

• Des de 1906, el Govern va impulsar la cultura catalana, i la classe dirigent va establir una relació profunda amb artistes i intel·lectuals.
• El president de la Mancomunitat de Catalunya va crear escoles, biblioteques, l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), entre d'altres.
• Això, juntament amb la col·laboració

Jaume Roig i la seua obra: L'Espill

Jaume Roig, metge de professió, va fugir de la pesta que assolava València i es va refugiar a Callosa, on va escriure la seua obra mestra, L'Espill o Llibre de les dones.

Estructura de l'obra

L'obra està dividida en les parts següents:

• Prefaci: Exposa la intenció del llibre, que és aconsellar els homes perquè desconfiïn de les dones.
• Primer llibre o De sa joventut: Narra les seues aventures des que mor el seu pare i la seua mare el fa fora de casa.
• Segon llibre o De quan fou casat: Explica els seus fracassos sentimentals, els quals atribueix íntegrament a les dones.
• Tercer llibre o De la lliçó de Salomó: Malgrat les males experiències, insisteix a tornar-se a casar, fins i tot quan se li apareix el

Les tendències poètiques catalanes del segle XX

Els antecedents d'aquestes tendències els trobem en els primers anys del segle XX. Hem d'aclarir que hi hagué alguns escriptors que conrearen o s'aproparen a les tres tendències i d'altres que foren fidels a una d'elles.

Tres grans línies de la poesia catalana contemporània

• La continuïtat simbolista (Carles Riba i Josep Carner)

  Poesia que continua la tradició simbolista dels anys anteriors a la guerra. La poesia és instrument de revelació del pensament en la mesura que els símbols no remeten al sentit concret dels mots, sinó a les seves connotacions.

• L'experimentació avantguardista i el surrealisme

  Una poesia que explota la línia de recerca oberta per les avantguardes, sobretot pel surrealisme.

Modernisme: Orígens i Característiques

A finals del segle XIX, la literatura catalana s'havia recuperat en quantitat d'obres i autors, i en qualitat, gràcies a Verdaguer, Oller i Guimerà, que es van posar a l'altura d'autors europeus.

Els modernistes es van adonar que la cultura catalana, en general, i la literatura, en particular, no recuperarien l'originalitat perduda durant la Decadència mentre seguissin els models de la cultura castellana, que també estaven prou endarrerits respecte a Europa. També es van revoltar contra la cultura de la Renaixença i van rebutjar-ne les idees que consideraven ràncies i conservadores.

L'objectiu principal del moviment era aconseguir un estil propi i transformar, modernitzar i europeïtzar la societat...

Conjugació verbal en llatí

Present d'indicatiu: amo, amas, amat, amamus, amatis, amant / rego, regis, regit, regimus, regitis, regunt / moneo, mones, monet, monemus, monetis, monent (audio i capio es conjuguen igual que rego): jo estimo, tu estimes. Verb ser: sum, es, est, sumus, estis, sunt: jo sóc.

Pretèrit imperfet d'indicatiu: amabam, amabas, amabat, amabamus, amabatis, amabant / monebam, monebas, monebat, monebamus, monebatis, monebant / regebam, regebas, regebat, regebamus, regebatis, regebant (també audiebam i capiebam): jo estimava, tu estimaves. Verb ser: eram, eras, erat, eramus, eratis, erant: jo era.

Pretèrit perfet d'indicatiu: amavi, amavisti, amavit, amavimus, amavistis, amaverunt / monui, monuisti, monuit, monuimus, monuistis,...

Noucentisme

Context històric

A Catalunya, a finals del segle XIX, van tenir lloc diversos enfrontaments entre la burgesia i els obrers. El proletariat, que treballava explotat, va començar a organitzar-se en sindicats d'ideologia socialista i anarquista amb l'objectiu de defensar els seus drets. La revolta social més destacada d'aquella època va ser la Setmana Tràgica, una revolta popular contra la participació de reservistes en la guerra del Marroc, que es va traduir, principalment, en la crema d'edificis religiosos. De cara a la política catalana d'inicis del segle XX, es va caracteritzar per la reivindicació catalanista davant l'Estat espanyol.

Característiques del Noucentisme

Rebutjaven els corrents culturals precedents, com ara el...

Caracterització dels personatges

Aloma

«Es deia així perquè un oncle de la seva mare ho havia volgut. Llegia un llibre de Ramon Llull que deia: Les condicions totes que Evast desitjava en sa muller, eren en Aloma, i aquells qui cercaven muller a Evast segons sa voluntat, foren certificats de les costumes de Aloma».

És una noia possessiva, gelosa i molt sensible. Ha viscut moments molt tristos al llarg de la seva vida: la mort del seu germà Daniel, dels seus pares i, més tard, la del seu germà, amb les conseqüències que tot això comporta (pobresa, depressions...). Té el cabell llarg i negre, és d'estatura normal, però tirant a baixeta, i no és ni grassa ni prima. Li agrada molt llegir novel·les romàntiques i li cau bé molt poca...

Rima i tipus de vers

Rima femenina: versos que acaben en plana o esdrúixola. Rima masculina: acaben en aguda. Vers blanc: no rima, mètrica regular (nombre de síl·labes concret). Vers lliure: no té estructura mètrica fixa ni rima. Calligrama: poema visual que utilitza la disposició dels versos per representar-ho.

Cesura: pausa enmig de vers d'art major (//), 2 hemistiquis. Sinalefa: ajuntar en una síl·laba dues vocals diferents de mots. Rima creuada: patró ABBA. Rima encadenada: ABAB. Rima consonant: coincideixen vocals i consonants des de la tònica. Rima assonant: coincideixen només les vocals des de la tònica.

Mètrica

Mètrica isosil·làbica: versos amb el mateix nombre de síl·labes, amb AMen (-o 8S) i AMaj (9-12S). Mètrica anisosil·làbica:...

Sons consonàntics

[p]: oclusiu, bilabial i sord.
[b]: oclusiu, bilabial i sonor.
[t]: oclusiu, dental i sord.
[d]: oclusiu, dental i sonor.
[k]: oclusiu, velar i sord.
[g]: oclusiu, velar i sonor.

[β]: aproximant, bilabial i sonor.
[ð]: aproximant, dental i sonor.
[ɣ]: aproximant, velar i sonor.

[f]: fricatiu, labiodental i sord.
[v]: fricatiu, labiodental i sonor.
[s]: fricatiu, alveolar i sord.
[z]: fricatiu, alveolar i sonor.
[ʃ]: fricatiu, palatal i sord.
[ʒ]: fricatiu, palatal i sonor.

[ts]: africat, alveolar i sord.
[dz]: africat, alveolar i sonor.
[tʃ]: africat, palatal i sord.
[dʒ]: africat, palatal i sonor.

[m]: nasal, bilabial i sonor.
[ɱ]: nasal, labiodental i sonor.
[n̪]: nasal, dental i sonor.
[n]: nasal, alveolar i sonor.
[ɲ]: nasal, palatal...