Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Secundària

Naturalisme i Modernisme: corrents literaris catalans i valencians

Llengua i literaturaActualitzat el 2,91 KB

El Naturalisme: Orígens i Característiques

El Naturalisme fou un corrent artístic que intentava explicar el món segons les lleis naturals. Els personatges de les novel·les es mouen per un determinisme social i biològic. S'hi tracten aspectes nous, com ara les classes socials desfavorides o les malalties, i hi trobem una crítica social pessimista.

Narcís Oller: Pioner de la Novel·la Catalana

Narcís Oller és considerat l'iniciador de la novel·la actual en la nostra llengua. Les seves obres destaquen:

  • La papallona
  • La febre d'or (en què descriu l'alta burgesia de les finances i el creixement de Barcelona)
  • L'Escanyapobres (en què descriu l'impacte de la industrialització en una societat rural)

El Modernisme: Renovació Cultural a Catalunya

El...

Continua llegint "Naturalisme i Modernisme: corrents literaris catalans i valencians" »

Novel·la de cavalleria i Ausiàs March: resum de literatura catalana

Llengua i literaturaActualitzat el 4,08 KB

Primeres novel·les de cavallers

Les primeres novel·les de cavallers van aparèixer a França al segle XII. Es basen en llegendes sorgides a la cort dels Plantagenet, a la Gran Bretanya francesa i Irlanda, conegudes com a matèria de Bretanya. Els protagonistes són cavallers virtuosos que van a la recerca d'aventures per tal d'aconseguir honor i fer mèrits per obtenir l'amor d'una dama. Les aventures es produeixen en terres hostils on han de superar proves extraordinàries, i hi apareixen elements màgics.

L'amor a les novel·les de cavalleria

L'amor és una passió amorosa entre el cavaller i la dama. L'enamorament pot ser normal o per un producte màgic que esdevindrà una tortura permanent.

La novel·la cavalleresca del segle XV

Pretenen reflectir...

Continua llegint "Novel·la de cavalleria i Ausiàs March: resum de literatura catalana" »

Anàlisi de l'obra de Miquel Llor: veu narrativa, estructura i personatges

Llengua i literaturaActualitzat el 7,48 KB

Veu Narrativa

VEU NARRATIVA: Narrador en 3a persona, extern, omniscient amb focalització zero. El narrador desenvolupa les motivacions dels personatges, els processos psicològics, les percepcions, els records, els somnis, les intencions, els pensaments més íntims, allò que no diuen. A vegades el narrador opina sobre la posició equivocada de la Laura o sobre les contradiccions entre el que diuen i pensen o fan els personatges. Fa valoracions indirectes que remeten a la complicitat i la familiaritat amb el lector. Es tracta d'una novel·la de personatges, per això és important que el narrador adopti el punt de vista d'algun d'ells i descendeixi al monòleg interior narrat i la memòria involuntària, quan veus un objecte o cosa i automàticament...

Continua llegint "Anàlisi de l'obra de Miquel Llor: veu narrativa, estructura i personatges" »

Personatge pla o rodó: esquema i característiques

Llengua i literaturaActualitzat el 2,15 KB

Personatges
Pla: Personatge que presenta un únic esquema de comportament
Rodó: No es redueixen a un sol aspecte psicològic
Caracterització:
Directa: El narrador fa un retracte dels personatges al principi
Indirecta: Els personatges es coneixen indirectament: fets, comentaris...
Espai: Lloc on transcorre lacció
Extern: Espai no definit
Intern: Mes concret que el extern
Temps: Època von transcorre lacció y durada
Extern: Època
Intern: Estona en la que ocorre lacció (hores, dies)
Llengua
Substrat: Influencia que una llengua substituïda per una altra exerceix sobre la nova
Adstrat: Influencies que les llengües veïnes exerceixen sobre la que se esta formant
Superstrat: Influencia en la formació duna llengua posterior a la romanització daltres llengües
...
Continua llegint "Personatge pla o rodó: esquema i característiques" »

Valerització, perífrasis i recursos lingüístics: resum de gramàtica catalana

Llengua i literaturaActualitzat el 2,21 KB

La valerització es un tipus d'irregularitat que consisteix en l'aparició d'una consonant velar(c o g) al final del lexema:els verbs acabats en-ldre,-ndre,-ler,-aure,-eure,-iure,-oure.Els verbs tenir i venir i els seus compostos.Alteracions ortografiques:els vebs en -ear,-iar,-oar,-uar presenten dieresi en els morfemes del present del subjuntiu(-i.-is,-in).Català amb b: Biscaia/Vizcaya,bolcar/volcar,desimbolt/desenvuelto,saba/savia.Català amb v: almívar/almíbar,gavardina/gabardina,sivella/hebilla,trèvol/trébol.Les perífrasis son unes construccions formades per dos verbs que expressen una sola idea;D'infinitiu:haver de(obligació),començar a(d'inici),poder(posibilitat),voler(intencionalitat),deure(probabilitat),tornanr a(repetició)
...
Continua llegint "Valerització, perífrasis i recursos lingüístics: resum de gramàtica catalana" »

Mitjans de comunicació, lèxic i gèneres periodístics: resum

Llengua i literaturaActualitzat el 3,82 KB

MITJANS DE COMUNICACIÓ: informar i crear un estat d'opinió de la infirmació entre el receptors. Dins de la premsa escrita destaca la portada(selecció de les noticies + importants) -inclou: -DATA,-CAPÇALERA,-TITULARS PRI,-ALTRES TIT,-SUBTITULS,-FOTOS,-PEUS DE FOTO. ORACIÓ: unitat lingüística amb sentit complert i entonació logica. CAMPSEMÀNTICS: Grup de paraules que signifiquen conceptes diferents però que pertanyen a una mateixa àrea de coneixement. LEXEMA: Part de la paraula q' no canvia i q' porta la major part del significat. PARAULA PRIM.: es la paraula q' dona l'origen a la resta de paraules de la mateixa família. DIFERENCIA: EL LEXEMA ES UNA PART I LA PARAULA PRIM ES LA PARAULA SENCERA.GENERES Periodístics: Principals(
...
Continua llegint "Mitjans de comunicació, lèxic i gèneres periodístics: resum" »

Semblances i diferències entre Modernisme i Noucentisme

Llengua i literaturaActualitzat el 2,99 KB


El Noucentisme és un moviment cultural, d'abast polític, que s'inicia a Catalunya aproximadament el 1906 amb la creació de Solidaritat Catalana i acaba el 1923 amb el Cop d'Estat de Miguel Primo de Rivera. És la resposta moderada als plantejaments que havia promogut el Modernisme. Diferència dels modernistes, els noucentistes arriben a materialitzar la conjunció de política i cultura. La burgesia està compromesa amb el catalanisme i la intel·lectualitat i accepta col·laborar en el projecte de transformació d'una Catalunya més autònoma. Aquesta idea d'autonomia competent va ser iniciada durant el Modernisme, però els postulats modernistes trencaven clarament amb les classes dirigents. Els noucentistes van entendre que sense la...

Continua llegint "Semblances i diferències entre Modernisme i Noucentisme" »

Realisme i Naturalisme a Catalunya: característiques i Narcís Oller

Llengua i literaturaActualitzat el 3,8 KB

Realisme: Oposat al romanticisme, neix a França a mitjans del S XIX i es va estendre Immediatament a la resta d’Europa. Característiques:

-Vol representar la realitat Contemporània d’una forma objectiva

-Rebutja tot lo fantàstic i Meravellós per aconseguir acostar-se a la realitat-

-Rebuig de les èpoques Passades i els llocs exòtics. Vida quotidiana, en el present i a la època de L’autor.

-Els personatges són gent Corrent de la mateixa classe que l’autor.

-Anàlisi psicològic és un Element principal

Naturalisme: És una extenció del Realisme i porta les seves característiques a l’extrem. Neix a França l’any 1870 i acaba el 1890. Pretén descriure la realitat (novel·la). Va ser introduït a Catalunya per dos crítics Serdà

...
Continua llegint "Realisme i Naturalisme a Catalunya: característiques i Narcís Oller" »

Locutor, enunciador i altres veus del discurs: esquema de la polifonia

Llengua i literaturaActualitzat el 1,99 KB

*Figures lit. *Llenguatge denotatiu (objetiv), connotatiu (subjectivitat). Veus del discurs. La polifonia és el conjunt de veus que participen en l'elaboració de qualsevol situació comunicativa. Distinguim: 1.Realitat externa. (*Autor real. Persona escriu tx o emissor. *Lector real. Pers q llig tx o receptor. *Autor model. Imatge q el lector es fa del autor real. *Lector model. Tipus de lector en qui pensa l'autor cuán fa el tx.) 2.Realitat discursiva. (*Locutor. És la veu que condueix el tx. Sol ser el narrador en els tx narratius. *Al.Locutari. Quan el locutor s'adreça directam al receptor i li parla de tu. *Enunciador. Personatges diferents del locutor que prenen veu propia en el tx.) Es manifesta mitjançant: 1.Diiscurs reportat.
...
Continua llegint "Locutor, enunciador i altres veus del discurs: esquema de la polifonia" »

Tècniques de narració: estil directe, indirecte i descripció en el relat

Llengua i literaturaActualitzat el 2,3 KB

El Discurs en la Narració

El relat és una narració d'esdeveniments, però quan un escriptor decideix explicar una història, a més dels fets ha de contar també les paraules dels personatges. La narració de paraules reprodueix fidelment les paraules dels personatges, el narrador els cedeix la veu, desapareix del primer pla i es limita a introduir acotacions per a caracteritzar el discurs (discurs narrativitzat i l'estil indirecte).

Discurs Narrativitzat

El discurs narrativitzat constitueix un resum narratiu d'un acte de parla. No intenta capturar ni reproduir les paraules usades originàriament, sinó reduir a la mínima expressió la intervenció verbal del personatge.

L'Estil Directe

L'estil directe és la tècnica utilitzada en les escenes...

Continua llegint "Tècniques de narració: estil directe, indirecte i descripció en el relat" »