Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Secundària

Poesia catalana dels anys 70: característiques i Miquel Martí i Pol

Llengua i literaturaActualitzat el 2,29 KB

Característiques de la Poesia Catalana Actual (Anys 70)

A partir dels anys 70, la poesia catalana es veu marcada per la pèrdua dels grans poetes de la postguerra i per la normalització d’un context social que facilita la divulgació de les obres literàries.

La poesia realista dels anys 60 mantindrà una vigència; alguns autors optaran per recuperar altres models de la tradició poètica catalana, imitant l’avantguardisme o interessant-se pels aspectes formals i tècnics. El poeta manifesta un afany per investigar i innovar amb el llenguatge per expressar la pròpia intimitat, esdevenint una mena d’alquimista. La poesia resultant serà hermètica, formalista i avantguardista, estilísticament retòrica, expressiva i amb un lèxic rebuscat....

Continua llegint "Poesia catalana dels anys 70: característiques i Miquel Martí i Pol" »

Mercè Rodoreda i la narrativa valenciana dels anys 70: context i tendències

Llengua i literaturaActualitzat el 2,87 KB

Mercè Rodoreda: Guerra, Exili i Feminitat

La producció literària de Mercè Rodoreda ve marcada pels esdeveniments culturals i polítics que va viure. La seva obra està escrita a partir de l’experiència de la guerra i, especialment, de l'exili. La seva obra està marcada per la Guerra Civil Espanyola. L’experiència de l’exili amplia els límits del realisme literari. També cal destacar que l’obra de Rodoreda és també una reflexió sobre la feminitat i l’amor. Aparentment, La plaça del Diamant no té res a veure amb l’exili; no obstant això, la novel·la va ser el resultat de les experiències vitals, intel·lectuals, polítiques i d’aprenentatge literari que Rodoreda va fer pas a pas. Rodoreda utilitza molt la primera...

Continua llegint "Mercè Rodoreda i la narrativa valenciana dels anys 70: context i tendències" »

Resum de L'Ase d'Or: viatge a Tessàlia, màgia i lladres

Llengua i literaturaActualitzat el 2,69 KB

Capítol I: Viatge a Tessàlia i la història d'Aristòmenes

Luci va de camí a Tessàlia quan sent dues persones conversant. Els interromp i els demana que li expliquin la història que hi ha darrere de la seva discussió. Un dels viatgers, Aristòmenes, comença a explicar el seu relat: quan va arribar a Tessàlia, va veure un vell amic seu, Sòcrates, assegut a terra i amb roba vella. El va ajudar a refer-se una mica. Llavors, Sòcrates li va explicar que havia estat amb una companyia poc desitjable.

Tots dos van buscar un lloc per dormir. Mentre descansaven, va aparèixer de sobte Mèroe, la dona en qüestió, que el va obligar a clavar l'espasa al coll de Sòcrates abans de marxar. Aristòmenes va intentar fugir, però el porter l'hi va...

Continua llegint "Resum de L'Ase d'Or: viatge a Tessàlia, màgia i lladres" »

Pilar Prim: anàlisi dels personatges i evolució de la protagonista

Llengua i literaturaActualitzat el 2,65 KB

Anàlisi dels Personatges de Pilar Prim

Pilar Prim: La Transformació de la Protagonista

Pilar Prim és una dona d'uns 40 anys, vídua a finals del segle XIX. El seu marit era Andreu Dou, propietari d'una fàbrica tèxtil, i ella viu sota un ús de fruit. Té dos fills: Elvira i Enriquet.

Relacions i Conflictes

  • S'enamora de Marcial Deberga.
  • Manté una mala relació amb l'Ortal.
  • Les seves millors amigues són la Clotilde i l'Osita.

Evolució del Caràcter

Al començament de la novel·la, l'aparença de Pilar és la d'una dona somiadora, fràgil, idealista, sentimental i romàntica. La societat masclista i burgesa del moment li imposa pors i preocupacions sobre la seva aparença, sotmetent-la a ser gairebé repudiada i a viure sense llibertat.

A mesura...

Continua llegint "Pilar Prim: anàlisi dels personatges i evolució de la protagonista" »

Oracions transitives i intransitives: tipus d'oracions en català

Llengua i literaturaActualitzat el 1,18 KB

Les oracions transitives són oracions predicatives actives
que porten un complement directe .
Les oracions intransitives son oracions
predicatives actives que no porten cd.
Les oracions reflexives son oracions
predicatives actives transitives enles quals
el subjecte fa l'accio del verb i al mateix temps la rep.
Les oracions recí proques son oracions predicatives
actives i transitives en què l'acció és executada
i rebuda mutuament oer dos o mes subjectes.
Les oracions enunciatives expliquen
un fet, una situació com si fos real.
Les oracions interrogatives serveixen
per formular preguntes
Les oracions exclamatives serveixen
per expressar una emoció intensa.
Les oracions imperatives serveixen per donar un ordre.
Les oracions optatives expressen un
...
Continua llegint "Oracions transitives i intransitives: tipus d'oracions en català" »

Àngel Guimerà: etapes de la seva producció dramàtica

Llengua i literaturaActualitzat el 888 bytes

Àngel Guimerà

Neix a Tenerife en el 1845 i mor a bcn en el 1924.

Va guanyar el prestigi com a autor teatral amb les obres: Mar i cel, María Rosa, Terra baixa i La filla del mar.

La seva producció dramàtica es divideix en tres etapes:

1ra etapa: (1879 - 1889)es va iniciar amb Gal·la Placídia (1879) i es va tancar amb Rei i monjo (1890) escrits en versos decasíl·labs. Mar i cel es l’obra més important d’aquesta etapa.

2na etapa: (1890 - 1900) es la trilogia de les millors obres, les seves obres son: María Rosa (1894), Terra baixa (1897) i La filla del mar (1900).

3ra etapa: (1900 - 1924) L'aranya (1907), La santa espina (1907) i La reina vella (1908).

Descargar gratis senyoria Jaume cabré

Llengua i literaturaActualitzat el 1,18 KB

La represa de la novel·la històrica

Es va rependre amb María Arèlia Capmany
que ho inicia amb Un lloc entre els morts. Però
també altres autors: Emili teixidor, Vicenç Villatorto, 
Josep Lozano, Lluís Anton Baulenas o Albert Salvador.

Algunes altres trajectories consolidades
Gabriel Janer i Manila, ha basit una obra que es basa
en el llenguatge líric. Isabel Clara Simó ha conrreat diverses 
veus narratives. María Antònia Oliver és autora de novel·les
d'un delicat i incisiu intimisme. Jaume Cabré experimenta amb
les funcionalitats de la llengua en noveles historiques com en
autobiogràfiques.

El violí d'Auschwitz: preguntes i respostes sobre la novel·la

Llengua i literaturaActualitzat el 3,04 KB

  • . Quin sistema fan servir els SS per matar els presoners malaltsEls carreguen en camions i els fan aspirar el gas del motor Dièsel 12. Quins pensaments serveixen de consol a en Daniel per oblidar l'assassinat dels seus companysQue la seva neboda Regina es troba a recer
     13. Què explica el violinista Bronislaw a en Daniel?Que en Sauckel i en Rascher han fet una aposta sobre el seu violí14. Quines raons dóna Bronislaw a Daniel perquè no temi per la seva vida: Que el comandant té un grau més que Rascher i que Rascher no hi entén gens, de violins
    15. Quina d'aquests operacions és la que fa Daniel després de la foto?L'extracció dels tascons que subjecten el violí al motllo Quan els presos arriben al camp de concentració Els afaiten,
...
Continua llegint "El violí d'Auschwitz: preguntes i respostes sobre la novel·la" »

Examen de la novel·la L'últim vaixell, de Jacob Xalabín

Llengua i literaturaActualitzat el 3,47 KB

L’últim vaixell és la història de Llíbertat i la seua Àvia Mercé. Les dos intenten eixir del país en 1939, època final de la guerra Civil. El pare de Llíber les deixa al port d’Alacant per a fugir a l’exili. Entre tanta multitud Llíber i la seua iaia es perden i Llíber aconsegueix pujar Al vaixell però la seua àvia no ho aconsegueix. Aleshores ella decideix baixar Per a buscar-la. Aquest és l’últim vaixell que les podria portar a l’exili. D’allí les porten a un camp de concentració en Albatera, on els dies són molt Llargs i les nits fredes. Quan aconsegueixen eixir del camp de concentració Intenten sobreviure en València i esbrinar on es troba el pare de Llíbertat. A Mesura que passa el temps Llíbertat es fa

...

Continua llegint "Examen de la novel·la L'últim vaixell, de Jacob Xalabín" »

Accentuació de paraules agudes, planes i esdrúixoles i estil directe i indirecte

Llengua i literaturaActualitzat el 2,59 KB

ESTIL DIRECTE: És la reproducció literal de les paraules dels personatges.

ESTIL INDIRECTE: Consisteix a explicar, per boca del narrador, el que diuen els personatges.

NORMES D’ACCENTUACIÓ:

-AGUDES: La síl·laba tònica és l’ultima. S’accentuen quan acaben en:

·Vocalà  pantà, puré, café…

·Vocal + s à matalàs, congrés, aragonés…

en o in à amén, mossèn, trialsín… 

-PLANES: La síl·laba tònica és la penúltima. S’accentuen quan no acaben en vocal, vocal + s, en o in. à fácil, préstec, pèssim…

-ESDRÚIXOLES: La síl·laba tònica és l’antepenultima. S’accentuen sempre. à fàbrica, còmica, clínica…

L’ACCENT DE LA A SEMPRE ÉS OBERT à à

L’ACCENT DE LA I I LA U SEMPRE ÉS TANCAT à í    ú

L’ACCENT...

Continua llegint "Accentuació de paraules agudes, planes i esdrúixoles i estil directe i indirecte" »