Inici / Apunts / Llengua i literatura /

Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Secundària

Context literari.

Llengua i literatura3,61 KB

Joaquim Ruyra va néixer a Girona el 27 de set. de 1858 i va morir a Barcelona el 15 de maig de 1939 va ser un escriptor català, considerat un dels grans contistes moderns dels S .XX. Hereu de propietats rurals a Blanes. El seu pare advocat a Girona, on ell va estudiar bat. al seminari de Sant Martí i desprès  a d’institut  del carrer la Força 1873, guerra carlina.

Narrador i prosista, època Modernista, es va donar a conèixer als J. F. Va col·laborar amb diverses revistes 1919 pública la Parada, publica la Cobla 1931, encàrrec de la Generalitat la biografia de Ramón Turró.

Poesia: -El país del pler,1906; -Fulles ventises, 1919; La cobla 1931.

Novel·les: -Marines i boscatges,1903; -La Parada,1919; -Entre flames, 1920.

Teatre:

...
Continua llegint "Context literari." »

Arts estatiques

Llengua i literatura3,54 KB

art: manifestació de sensacions i sensibilitats. És una forma d'expressió artística.
Perquè es consideri art l'artista té que dominar una técnica i una estètica. Qui marca el criteri són el mercat i els especialistes.
Natura morta: No hi ha éssers vius, va aparèixer com a gènera el XVII. En els oaïsos catòlics apareixia com una justificació religiosa i moral. No podia ser art per art. Era un elogi de la simplisitat de les coses creades per Déu com un advartiment pel caràcter hèfimer per tot el que viu o creix en aquest món. Al nord, la pintura morta són: rams de flors, menjar ( taula parada), marics i joies. També s'intenta abocar el plaer dels sentits. Ex: sabor(menjar,begudes), la vista i olfacte ( flors) , estoballes
...
Continua llegint "Arts estatiques" »

La novela simbolica

Llengua i literatura1,01 KB

El model de la novel·la realista va entrar en crisis a tot Europa i els naradors catalans van optar pel conreu dels models:
-La novel·la simbólica: es va centrar en històries rústegues, que presentaven drames emmarcats en escenaris muntanyencs. L'autorn més d'estacat va ser Víctor Català, amb Solitud.
-La novel·la decadentista: va passar de la descripció a la suggestió, és a dir, que va passar de descriure per ejemple cases, o paissatges a descrioure els sentiments.
-La novel·la costumista: deriva en bona part dels quadres de costums vuitcentistes. Va representar més aviat la desintegració de la novel·la en narracions independents, unides només pel tema. Cal esmentar Santiago Rusiñol.

Principals característiques del Avantguardisme

Llengua i literatura2,73 KB

L'Avantguardisme

Característiques I MOVIMENTS 

es un conjunt de manifestcions artístiques que es va desenvolupar a Europa i América al començament del Segle XX.
Trenca el lligama amb la tradició artística i el model burgés de cultura, i l'afany de recerca i d'experimentació per construir un llenguatge nou que permetra reflectir la vida moderna
-Cubisme: copia directa de la realitat, representa l'estructura per mitjá d'un llenguatge formal geometritzant (caligrama)
-Futurisme: exalta les innnovacions de la societat industrial. Ruptura de la unitat tipogràfica del vers, lla destrucció de la sintaxi i l'eliminació de la puntuació.
-Dadaisme: oposició a tots els valors socials i estètics, i planteja la destrucció per destrucció per
...
Continua llegint "Principals característiques del Avantguardisme" »

Auca del senyor esteve santiago rusiñol rincon del vago

Llengua i literatura4,35 KB

CONTE: És una narració breu, oral o escrita, d'un fet imaginari. Solen aparèixer pocs personatges, hi ha pocs detalls i te trama senzilla, gairebé es redueix a un sol episodi. El títol és significatiu. El començament s'anomena Motiu, que és l'impuls que empeny al protagonista a dur la determinada acció.

ESTRUCTURA DEL CONTE: Es compon de tres parts, com totes les obres narratives: * Introducció: Presenta la situació del conflicte. És coneixen els primers elements imprescindibles per comprendre el conte (Personatges, situació, motiu...) * Nus: Planteja l'acció i el conflicte que s'haurà de resoldre. *Desenllaç : Es resol conflicte que s'ha plantejat en el nus.

INFINITIU/GERUNDI/PARTICIPI: Pertenir, pertenent. Pertangut*pertanguda*

...

Continua llegint "Auca del senyor esteve santiago rusiñol rincon del vago" »

Noticia amb avantitol,títol i subtítol

Llengua i literatura4,12 KB

TEXTOS Periodístics

-premsa principal mitjà de comunicació, destaquen els diaris, es publiquen tots els dies i ofereixen informació actual, i els períòdics que reflectixen na actutualitat més perdurable, la premsa es un mitja de comunicació escrit de caracterr informatiu o lúdic i usa el suport del paper.


GENERES Periodístics (IX FIJO)

noticia:informa de fets generalment recents.*reportatge:amplia amb més detalls les circustàncies dels fets ocoreguts.*entrevista: consisteix en un dialeg entre una periodista i el protagonista d'un fet que pot esdevindre noticia.*generes de opinió:*editorial:reflecteix el punt de vista del períòdic.*article:expressa l'opinió d'na persona(periodista, escriptora, etc)sobreruntema.*cartes al director:...

Continua llegint "Noticia amb avantitol,títol i subtítol" »

Catalan T.5

Llengua i literatura2,37 KB

Adj. De 2 terminacions : adjectiu que te una forma per al masculi i una per al femeni singular
Adj de 1 terminacio : Adjectiu que te una unica forma per al masculi singular i per al demen singular
Adj especificatiu : valor de l’adjectiu quan remarca una qualitat o un estat del nom que el distingeis dels altres
Adj explicatiu: valor de l’adjectiu quan destaca una qualitat del nom.
Comparacio : Figura retorica que consisteix a posar en relacio dues realitats a partir d’algun element que es considera que tenen en comu
Diftong : Grup de 2 vocals seguides que es pronuncien en una mateixa sil·laba
Diftong decreixent : ai,ei,ii,oi,ui,au,eu,iu,ou,uu
Diftong creixent :qua,qüe,qüi,quo,gua.güe,güi,guo
Hiat : Grup de dues vocals seguides que es pronuncien...
Continua llegint "Catalan T.5" »

Paraules en català que comencen per y

Llengua i literatura3,09 KB

Oració (conjunt de paraules ordenades amb significat propi)


Oració SIMPLE (oració amb un sol verb en forma personal i una sola estructura).

ELS SINTAGMES: sv,sn,sadj,sprep,sadv.

COMPLEMENTS DEL VERB:

Catr: complement obligatori dels verbs ser, estar, semblar.
CD: sintagma nominal que expressa l'entitat sobre qui recau l'acció.
CI: sintagma preposicional que és necessari completar el sentit de l'oraciói que comença per a i designa el destinatari de l'acció.
CRV: sintagma preposicional què es necessari per completar el sentit de l'oració o qie comença per una prep adient al verb. 
CC: complement optatiu que aporta una informació adicional.
CPRED: complement optatiu que modifica el subjecte o CD.

SENTIT FIGURAT (és la significació que se
...
Continua llegint "Paraules en català que comencen per y" »

La balada de la garsa i l'esmerla comentari de text

Llengua i literatura2,26 KB

el poema que toto seguit vaig a comentar es el poema la balada de la garsa de corella va neixa a València es un poeta del Segle XV es el primer poeta que escriu en llengua catalana i te influencia del Renaixement en el Segle XV comença a desapareixer la societat feudal,es pasa d'una economia d'agricultura a una ecoonomia basada en el comerç sorgeix una nova classe social la burgesia la qual deixa de viure en el medi rural i marxa als nuclis urbans anomenades ciutats,els nous gustos de la cort i la negació de l'església per temes com l'amor cortes van acabar amb el fi de la literatura trobadoresca a tota Europa menys a Catalunya el genere literari es una balada la qual es feia servir la ala literatura trobadoresca per contar histories d'
...
Continua llegint "La balada de la garsa i l'esmerla comentari de text" »

Teatre esteticista

Llengua i literatura968 bytes

teatre modernista  gènere tatral que és una renovació profunda en el Modernisme gràcies als corrents. Dues tendències: Teatre regeneracionista: teatre d'idees que escenifica els conflictes entre l'artista i la societat. Teatre esteticista: d'influència simbolista. // (noucentisme) poesia gènere més conreat durant el noucentisme, perquè permet un treball formal i lingüístic, que pretén aconseguir la perfecció en l'espressió i en la forma. Carac. Perfecció formal, submisió de la llengua, presentació d'un món idealitzat, predomini de la descripció de llocs, anàlisi de la natura, visió platònica de l'amor... Autor Josep carner( bcn 1884-brusel-les 1970) els frits nombrosos Carles riba ( BCN 1893-1959)