Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Secundària

Mots joquer

Llengua i literatura3,56 KB

NORMES LINGÜÍSTIQUES:

El verb-
(Mode)Diferencia entre lexposició dideeas(indicatiu)els desitjos o dubtes(subjuntiu)i les ordres(imperatiu) Camino-Indicatiu, Camínés-subjuntiu Camina-imperatiu si es una ordre.

Verbs Irregulars-
Present Indicatiu-Agraïm,Agraïu, Pre.Sub(Igual1)Pasa.Simp-Agraïes,Agraïen. Imper.Indi-Agraïa,Agraïes,Agraïen. Imper.Sub-Agraïssis,Agraïssin
Partí-Agraït.

Ledequació i els registres Lingüistics-
Formal/Culte-Estàdard(neutre i mitjà) Informal/Col·loquial (o familiar).Vulgar.

B/V.
B- 1r-Devant de I o R 2n-Derrera de M. 3r-Quant en una mateixa família de mots, alternen p i b.
V- 1r- Derrera de N. 2n-En terminacions, Ava-avés. 3r- En les formes del verb Haver 4rt- Quant en una mateixa família de mots, alternen...

Continua llegint "Mots joquer" »

Udicom en València

Llengua i literatura2,23 KB

Al segle XV, la poesia va arribar al punt més elevat gràcies a les obres de Jordi de Sant Jordi, Joan Roís de Corella i Ausiàs March (autor més important).

Ausiàs March va ser el 1 poeta que va escriure en llengua genuinament catalana. Va trencar amb la tradició anterior (poesia trobadoresca). La seva poesia es el 1 pas cap a la poesia moderna.

La seva poesia gira al voltant dels temes del bé i el mal, el bon i el mal amor, el pecat i la virtut, el dolor i la mort i la lluita amb si mateix. El tema Amorós és el que ocupa més espai en l'obra.

Els senyals més característics que usa són Plena de Seny i Llir entre Cards. L'amor que transmet sempre és intel·lectualitzat i idealitzat. Hi distingeix 3 tipus d'amor: l'honest (ànima humana)...

Continua llegint "Udicom en València" »

Atribut enfatic

Llengua i literatura2,2 KB

1Subjecte

a)indeterminat--> en. Sota la teulada hi nien orenetes. Cada primavera n'hi nien.

b)si porta determinant quantificador o indefinit-->en

2.CN

a)si va intrduit per de-->en.Dona-li una oliva, pero vigila que no se n'empassi el pinyol.

3.CD

a)indeterminat-->en.Abans em comprava flors, pero ja no me'n compro

b)determinant quantificador o indefinit-->en. Aquestes vacances has llegit dos llibres? Sí, n'he llegit dos.

c)si porta un determinant Àrtic,demos, poss-->el,la,les,els. Planxa la camisa i penja-la

d)si es neutre o una oració-->ho. M'ha explicat que li prepara una sorpresa, pero no ho diguis.

4.Atribut

a) indeterminat-->ho.L'examen era difícil, pero no ho semblava.

b)si porta un det art, dem, poss-->el,la,els,les....

Continua llegint "Atribut enfatic" »

Salt de falla poesia

Llengua i literatura1,69 KB

Cubisme: elabora una obra artística a partir dels elements que formen la realitat, després de descompondre'ls i desordenar-los. Ex: cal·ligrama i el salt de falla.

Futurisme: Valora el progrés industrial i la nova tecnologia, amb la voluntat de crear un món nou i de trencar amb el pasat. Se senten atrets per les màquin es. En literatura, suprimeixen el signes de puntuació i alteren minúscules i majúscules.
Dadaisme: Radicalització del Cubisme i del Futurisme. Promouen allò que hi ha d'absurd, de primitiu i d'espontani en la realitat. L'atzar és a cabdal a l'hora de'expressar-se artísticament.
Surrealisme: Es basa en l'exploració dels elements del subsconcient, somni i de la imaginació. Comprèn pintura i poesia.

Tècniques avantguardistes
...
Continua llegint "Salt de falla poesia" »

Pronoms febles

Llengua i literatura4,04 KB

 d.consonant        

d.vocal                  r.consonant/diftong

                             r.vocal       

 me'l quedo me l'emporto ven-me'l deixa-me'l 
 te la pendré te l'han donada aprèn-te-la estudia-te-la
ens els camviarem ens els ofereixen quedem-nos-els van prendre'ns-els
 us les guardaré us les arreglaré quedeu-vos-les van pendre-us-les
 m'ho diràs? m'ho ensenyaràs? admeteu-m'ho vol vendre-m'ho
 se'n queixen se n'han anat va penedir-se'n vaig-se'n
 els en deixen

 els n'hem deixat

 comprem-los-en un dóna'ls-en un
 ens en penedim ens n'adonem amem-nos-en vam riure'ns-en
 us hi conformeu? us hi aveniu? quedeu-vos-hi

 vam veure-us-hi

 la hi vaig
...
Continua llegint "Pronoms febles" »

Cronica Ramón muntaner

Llengua i literatura3,12 KB

cronica de Jaume I:parts i contingut:la 1º part es redactada a xativa en 1244,escriu els seus records i les conquestes a partir de 13 añys es molt detallada.2º part:redactada a Barcelona en 1274 conta records i els problemes que tingué amb els moriscos.
característiques:sentit religiós,conta parts intimes,cronica en la que descriu batalles,estima les seues terres.Escriu com parla,introdueix moltes paraules militars,esta escrit en NÓS MAJESTAD,hi ha molt de dialeg.Cronica de bernat desclot:treballava en la conselleria reial,tenia accés a tots els arxius de la corona.Li dedica quasi tota la cronica a pere el gran,manifesta un odi contra els francesos,intentaren invadir Catalunya i pere el gran els expulsà.Característiques:to epic(cavalleresc)
...
Continua llegint "Cronica Ramón muntaner" »

Bufar en caldo gelat eduard escalante

Llengua i literatura968 bytes

Teatre-teatre popular: defensaven l'ús de la llengua tal com es parla recollir a les expressions més vídeos i col·loquials. En els temes tractats la descripció de la vida quotidiana també hi havia teatre religiós popular. Ells i li més representatiu fou el sainet predominava el caràcter comiti burlesc en personals els típics de les classes populars i la teva dir que era preferentment amorosa.
Teatre culte:compartien els ideals i els criteris de la renaixença pretenien recuperar la literatura culta.els autors evitar l'ús de vulgarismes i castellanismes propis de la llengua popular i es van substituir amb arcaisme més medievals. Es caracteritzava el teatre romàntic que recreava ambients i  personatges històrics.
Eduard Escalante-
...
Continua llegint "Bufar en caldo gelat eduard escalante" »

Figures retòriques semàntiques

Llengua i literatura2,61 KB

Els recursos expressius 
Figures fòniques 
•Rima 
•al·literació (repetició pròxima de sons) 
•paranomàsia (repetició pròxima de grups fònics)  
•onomatopeia (imitació de sons reals) 
•jocs de paraules. 
Figures morfosintàctiques 
•paral·lelisme: repetició d'una mateixa estructura en diverses frases seguides. 
•anàfora: repetició de mots. 
•polisíndeton: presència repetida de conjuncions. 
•asíndeton: absència de conjuncions. 
•el·lipsi: supressió d'un element de l'oració. 
•hipèrbaton: alteració de l'ordre lògic de la frase. 
Figures semàntiques 
•metàfora: substituir un mot per un altre, que pertany a un camp semàntic diferent, entre els quals pot establir-se una relació analògica (és
...
Continua llegint "Figures retòriques semàntiques" »

Mot substantivat

Llengua i literatura2,32 KB

categoria gramatical:substantius,adjectius,verbs,pronoms,determinants,adverbis,

preposicions,conjuccions i interjeccions.
En podem estudiar la forma(morfologia), la funció(sintaxi) i el significat(semàntica).
La morfologia és la part de la linúística que estudia la forma o l'estructura interna de les paraule, es a dir, de manera són formades.
Hi ha mots que són formats per una par invariable(lexema o arrel) i una oart variable(morfema) que en dona la informacó sobre el gènere, nombre, el temps verbal...
Els substantius,adjectius,verbs,determinants i pronoms són variables perquè són formats per un lexema i un morfema.
La sintaxi es la part  de la lingistica que estudia la relació dels mots en una oració i la funció qaue hi fan. L'analisi
...
Continua llegint "Mot substantivat" »

Rima assonant i consonant

Llengua i literatura1,68 KB

La rima es un fenomen que consisteix en la repetició dels Sons a partir de la ultima vocal tònica de cada vers. Atenent els sons que es Repeteixen pot ser: consonant o assonant.

Les series mètriques son organitzacions rítmiques unitàries provinents De l’enllaç de diferents versos.

Tirallongues monorimes, series indeterminades de versos amb Una sola rima

Versos apariats, combinacions de dos versos que rimen en Consonant.

Tercet, combinació de tres versos encadenats que rimen en Consonant i poden formar estrofes pròpies.

Les estrofes son combinacions a partir de quatre versos Enllaçats per al menys dues rimes.

Quarteta i quartet, combinació de quatre versos amb una rima Consonant.

Quintet, conjunt de cinc versos d’art menor o major Enllaçats...

Continua llegint "Rima assonant i consonant" »