Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Secundària

El violí d'Auschwitz: preguntes i respostes sobre la novel·la

Llengua i literaturaActualitzat el 3,04 KB

  • . Quin sistema fan servir els SS per matar els presoners malaltsEls carreguen en camions i els fan aspirar el gas del motor Dièsel 12. Quins pensaments serveixen de consol a en Daniel per oblidar l'assassinat dels seus companysQue la seva neboda Regina es troba a recer
     13. Què explica el violinista Bronislaw a en Daniel?Que en Sauckel i en Rascher han fet una aposta sobre el seu violí14. Quines raons dóna Bronislaw a Daniel perquè no temi per la seva vida: Que el comandant té un grau més que Rascher i que Rascher no hi entén gens, de violins
    15. Quina d'aquests operacions és la que fa Daniel després de la foto?L'extracció dels tascons que subjecten el violí al motllo Quan els presos arriben al camp de concentració Els afaiten,
...
Continua llegint "El violí d'Auschwitz: preguntes i respostes sobre la novel·la" »

Examen de la novel·la L'últim vaixell, de Jacob Xalabín

Llengua i literaturaActualitzat el 3,47 KB

L’últim vaixell és la història de Llíbertat i la seua Àvia Mercé. Les dos intenten eixir del país en 1939, època final de la guerra Civil. El pare de Llíber les deixa al port d’Alacant per a fugir a l’exili. Entre tanta multitud Llíber i la seua iaia es perden i Llíber aconsegueix pujar Al vaixell però la seua àvia no ho aconsegueix. Aleshores ella decideix baixar Per a buscar-la. Aquest és l’últim vaixell que les podria portar a l’exili. D’allí les porten a un camp de concentració en Albatera, on els dies són molt Llargs i les nits fredes. Quan aconsegueixen eixir del camp de concentració Intenten sobreviure en València i esbrinar on es troba el pare de Llíbertat. A Mesura que passa el temps Llíbertat es fa

...

Continua llegint "Examen de la novel·la L'últim vaixell, de Jacob Xalabín" »

La fineta joaquim ruyra resum

Llengua i literaturaActualitzat el 1,9 KB

OBRES PRINCIPALS:
Relat: Faules de mal desar (Editorial Selecta, Barcelona 1974)
Novel·la: Galceran, l'heroi de la guerra negra (Laia, Barcelona 1978 / Proa, Barcelona 1990)
Assaig: El sentit de la ficció (Proa, Barcelona 1999)
Teatre: Pluja seca (Proa-TNC, Barcelona 2001)
Novel·les i relats infantils: La història que en Roc Pons no coneixia (Editorial La Galera, Barcelona 1980)
Guionatge: La dama blanca (telefilm) (1987)

Joaquim Ruyra, 1977, per Galceran, l'heroi de la guerra negra.
Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil, 1981, per La història que en Roc Pons no coneixia.
Prudenci Bertrana, 1983, per Fra Junoy o l'agonia dels sons.
Crexells, 1991, per Senyoria.
Lectors d'"El Temps", per Senyoria.
Prudenci Bertrana, 1992, per Senyoria.
...
Continua llegint "La fineta joaquim ruyra resum" »

Accentuació de paraules agudes, planes i esdrúixoles i estil directe i indirecte

Llengua i literaturaActualitzat el 2,59 KB

ESTIL DIRECTE: És la reproducció literal de les paraules dels personatges.

ESTIL INDIRECTE: Consisteix a explicar, per boca del narrador, el que diuen els personatges.

NORMES D’ACCENTUACIÓ:

-AGUDES: La síl·laba tònica és l’ultima. S’accentuen quan acaben en:

·Vocalà  pantà, puré, café…

·Vocal + s à matalàs, congrés, aragonés…

en o in à amén, mossèn, trialsín… 

-PLANES: La síl·laba tònica és la penúltima. S’accentuen quan no acaben en vocal, vocal + s, en o in. à fácil, préstec, pèssim…

-ESDRÚIXOLES: La síl·laba tònica és l’antepenultima. S’accentuen sempre. à fàbrica, còmica, clínica…

L’ACCENT DE LA A SEMPRE ÉS OBERT à à

L’ACCENT DE LA I I LA U SEMPRE ÉS TANCAT à í    ú

L’ACCENT...

Continua llegint "Accentuació de paraules agudes, planes i esdrúixoles i estil directe i indirecte" »

Avantguardes artístiques i literàries i teatre català del segle XX

Llengua i literaturaActualitzat el 3,47 KB

Les Avantguardes Artístiques i Literàries

Les avantguardes van ser moviments artístics i literaris que van sorgir a principis del segle XX, caracteritzats per la seva ruptura amb les tradicions i la recerca de noves formes d'expressió.

  • Cubisme

    És un moviment artístic que té com a màxim representant Pablo Picasso. En literatura, el cubisme incideix en el desig de molts autors de representar les coses des de diverses perspectives, analitzant-les amb més profunditat.

  • Futurisme

    Proclama el rebuig frontal del passat, de la tradició, i defensa un nou art modern, dominat per la màquina, la velocitat, el progrés i els valors de la joventut. Prohibeix el sentimentalisme en l'art.

  • Dadaisme

    És un moviment artístic i literari del segon i tercer

...
Continua llegint "Avantguardes artístiques i literàries i teatre català del segle XX" »

La Renaixença i el teatre català: cultes, populars i el sainet

Llengua i literaturaActualitzat el 3,57 KB

La Renaixença i el Teatre Català: De l'Èxit a les Dues Corrents

La Renaixença, el teatre tingué un gran èxit a causa principalment de l'interès que hi mostraren classes socials en auge, com la burgesia i la menestralia urbana. Es van distingir dues classes de teatre: el culte i el popular.

Teatre Culte: Romanticisme i Realisme

La producció teatral culta en la nostra llengua es reparteix entre dos moviments dominants: el romàntic i el realista.

  • Romàntic: Destaquen els drames històrics de Víctor Balaguer. La seva obra més important fou Don Joan de Serrallonga.
  • Realista: Es dedicava a retratar amb fidelitat la societat del seu temps. Àngel Guimerà va ser el més important, qui al principi conreà el romanticisme.

Àngel Guimerà: Evolució

...
Continua llegint "La Renaixença i el teatre català: cultes, populars i el sainet" »

Maria Aurèlia Capmany: pionera del feminisme a Catalunya

Llengua i literaturaActualitzat el 4,34 KB

  • Anys '50/'60 experimenta amb tots els gèneres literaris. Fita de la seva narrativa: Un lloc entre els morts (1967).

  • 1957 l'Agrupació Dramàtica de Barcelona estrena la seva primera peça teatral Tu i l'hipòcrita, publicada el 1960.

  • Dècada '60 dedicació intensa a l'EADAG i immersió al món del teatre com a professora, traductora, directora escènica i actriu.

  • Les mobilitzacions estudiantils esclaten a París el 'Maig del 68' i s'escampen per Europa.

  • A Amèrica demanen fi guerra Vietnam, igualtat drets afroamericans (Luther King)...

  • Activisme social i polític és una constant per generacions de joves.

Neix a la segona onada de feminisme reivindicatiu: la primera va ser al S XIX quan sufragistes reclamen dret de vot per a les dones.

  • Capmany s'

...

Continua llegint "Maria Aurèlia Capmany: pionera del feminisme a Catalunya" »

Gèneres periodístics: tipus de textos informatius i d'opinió

Llengua i literaturaActualitzat el 2,75 KB

Tipus de Textos Periodístics

El text periodístic és el tipus de text utilitzat en els mitjans de comunicació. El seu registre lingüístic s'anomena estàndard, ja que es troba a mig camí del llenguatge més especialitzat i és el més accessible al públic. El llenguatge periodístic es basa en la precisió, la claredat i l'economia lingüística.

Gèneres Informatius

Els gèneres informatius tenen la funció d'informar el públic amb la màxima objectivitat possible.

La Notícia

La seva funció és informar el lector de fets recents. El seu llenguatge ha de ser clar, concís, senzill i atractiu. Ha de respondre a les preguntes clau:

  • Qui?
  • Què?
  • On?
  • Quan?
  • Per què?

La seva estructura està composta pel títol i el cos. La notícia pot tenir subtítols...

Continua llegint "Gèneres periodístics: tipus de textos informatius i d'opinió" »

Jaume Roig i Joan Roís de Corella: L'Espill i la poesia del Renaixement valencià

Llengua i literaturaActualitzat el 3,31 KB

Jaume Roig i la seua obra: L'Espill

Jaume Roig, metge de professió, va fugir de la pesta que assolava València i es va refugiar a Callosa, on va escriure la seua obra mestra, L'Espill o Llibre de les dones.

Estructura de l'obra

L'obra està dividida en les parts següents:

  • Prefaci: Exposa la intenció del llibre, que és aconsellar els homes perquè desconfiïn de les dones.
  • Primer llibre o De sa joventut: Narra les seues aventures des que mor el seu pare i la seua mare el fa fora de casa.
  • Segon llibre o De quan fou casat: Explica els seus fracassos sentimentals, els quals atribueix íntegrament a les dones.
  • Tercer llibre o De la lliçó de Salomó: Malgrat les males experiències, insisteix a tornar-se a casar, fins i tot quan se li apareix el
...
Continua llegint "Jaume Roig i Joan Roís de Corella: L'Espill i la poesia del Renaixement valencià" »

Tema i resum: tesi, arguments i conclusió en la tipologia textual

Llengua i literatura3,76 KB

Tema i resum: tesi, arguments i conclusió

Tema: assumpte o tema.

Resum: tesi, arguments i conclusió.

Tesi: implícita o explícita (nomenar-la).
Arguments: estadístics, d'autoritat, citacions, comparatius, exemplificació, experiència personal, coneixement enciclopèdic, generalitzacions indiscutibles, topics i criteri sapiencial (refranys, dites).
Estructura: analitzant, sintetitzant, circular, anafòrica.

Textos expositius

Introducció, desenvolupament i conclusió.

Textos argumentatius

Tesi, cos argumentatiu i conclusió.


Tipologia textual

Àmbit d'ús: privat o públic.
Intenció de l'emissor: asseverar (informar), exposar (explicar), convèncer (argumentar, persuadir, sol·licitar...), prescriure (ordenar, combinar), manifestar-se literalment,
...
Continua llegint "Tema i resum: tesi, arguments i conclusió en la tipologia textual" »