Temps verbals que no porten dièresi
-Porten dièresi algunes formes delpresent Desubjuntiu i de l’imperatiudels verbs acabats en: –ear, -iar,-oar, -uar de la primera Conjugació.: canviï, canviïs, canvia, Canviï, canviem, canvieu, canviïn
-Els verbs acabats en vocal + ir Com agrair, conduir, traduir, construir… porten dièresi tot seguint les normes:
‑ s’accentua quan les normes ho permeten: conduírem
- es posa dièresi quan Les normes no permeten accentuar: conduïa.
- mai porten dièresi Els infinitius, gerundis, futurs i condicionals
Verbs amb alternança:
Hi ha alternança de o/u en els verbs: escopir, sortir, collir, tossir, Cosir
Escupo | Surto | Cullo | Tusso | Cuso |
Escups | Surts | Culls | Tusses | Cuses |
Escup | Surt | Cull | Tus | Cus |
Escopim | Sortim | Collim | Tossim | Cosim |
Escopiu | Sortiu | Colliu | Tossiu | Cosiu |
Escupen |
Les families de paraules
Les famílies de paraules (derivació)
Les paraules es poden agrupar en famílies. Totes les paraules d'una família comparteixen una arrel comuna. La paraula primitiva d'una família de paraules és la paraula simple de la qual deriven les altes. Les paraules derivades són aquelles que conten de l'arrel i un o més morfemes derivatius, les paraules derivades són paraules noves que poden pertànyer a categories lèxiques diferents de la categoria de la paraula primitiva.
Els morfemes derivatius són aquells que units a una arrel formen paraules derivades. Els morfemes derivatius que van davant l'arrel s'anomenen prefixos, i els morfemes derivatius que van darrere l'arrel s'anomenen sufixos. Els morfemes flexius serveixen per fer les diferents...
Ausias march
Aigües encantades
L'assaig de la postguerra
Lassaig de la postguerra reflectix una situacio difícil i primaria. Duna banda, censura i repressio franquista impedixen un desenvolupament normal de la reflexio ideologia i el debat;daltra, es donen una serie de factors que dificulten la unitat daquest genere: falta de professionals, mitjans de comunicacio en massa, opinio publica i aillament dels nostres autors. A finals dels 50 i al llarg dels 60, reviscolament daquesta literatura d¡idees afavorida per un cert rellançament economic i per un relaxament de la censura. Revistes: Questions de vida cristiana i serra dor. Temes cabdals: reflexio sobre el pais a partir de la situacio de la societat al final duna guerra mundial. la JUNTA QUALIFICADORA de CONEIXEMENTS de VALENCIÀ va ser creada...
Verbs regulars irregulars
verbs regulars- mantenen el mateix lexema
verbs irregulars- canvis ortografics en les terminacions o a l'arrel
lexema- part invariable de la paraula
afixos- s'afegeixen al lexema per modificar el significat.
-sufixos- darrera del lexema
-prefixos- davant del lexema
morfema gramatical- s'afegeix al lexema per aportar significats de genere nombre persona i temps
text instructiu- per donar ordres, orientacions, consells...
estructura: presentació: s'hi explica la finalitat, els materials o els ingradients que es faran servir.
procediment: es diuen les accions que s'han de fer i s'explica com es fan.
característiques: verbs en imperatiu, lexic exacte i precis, no hi ha d'haver adjectius qualificatius innecesaris, l'ordre de les accions es mol important,
...Figures retoriques
FONETICA: Aliteració es repeteix mes d'un so expresant el que es diu. Onomatopeia es repeteix un so d'algun objecte o animal amb intenció d'imitar-lo. Paranomà sia s'utilitza mots semblants pero amb significats diferents.
SINTETIQUES: Anà fora repetició de més d'un mot a l'inici de la frase. Así ndeton s'eliminen conjuncions i nexes d'unió o elements coordinats. Enumeració s'expresa ràpidament idees o característiques. Hipèrbaton cambien l'ordre de la frase. Paral· lelisme es la repetició d'una mateixa estructura en varios versos o frases. Polisí ndeton es la repetició de conjuncions o elements d'enllaç per...
Català sociolinguisme i llengües
APUNTS DE SOCIOLINGÜÍSTICA (sobre una ponència de Bernat Joan i Carles Castellanos)
La sociolingüística és la disciplina que estudia la relació entre llengua i societat, l’ús i consideració d’una llengua per part d’una comunitat lingüística. La sociolingüística estableix les seves anàlisis al voltant dels següents conceptes bàsics.
Monolingüisme
Ús/coneixement d’una sola llengua. El monolingüisme pot ésser individual o social. El monolingüisme individual té lloc quan una persona usa una sola llengua de manera habitual. El monolingüisme social es produeix quan en el context d’una determinada societat s’usa només una llengua com a moneda de canvi lingüístic habitual.
Observacions:
Els parlants de llengües normalitzades
...Antítesi exemples
paral·lelisme:repetició en dos versos o més en diverses frases segides
enumeració:presentació succesiva d concepts referits a 1 mateix tema
encavallament:unitat sintàctica que sobrepassa el límit del vers i es produeix una ruptura entre el paral·lelisme sintàctic i el métric
hipérbole:exageració retòrica que deforma la realitat amb una intenció persuasiva
hipèrbaton:alteració d l'ordre gramatical usual d ls paraules dins d l'oració
Antítesi:contraposició d'na paraula o sintagma amb una altra d sentit oposat
Metonímia:designació d'na cosa amb el nom d'na altra prenent l'efect per la causa
Personificació:atribució d qualitats humanes a éssers inanimats
Comparació:presentació
Teatre del noucentisme
Dos dels correts teatrals que tingueren més èxit van ser: el teatre épic es basava en les tècniques teatrals de lautor alemany Berlot Brecht objectiu era mobilitzar les consciències per canviar la situación política i social el teatre de labsurd, influit pels textos del francés Eugène Ionesco, presentava situacions sense sentit per expressar la desorientació de lésser humà. En la Nostra literatura destaca Manuel de Pedrolo. En els anys 60 i 70 el teatre es va veure afavorit per la creació de lEscola dArt Dràmatic Adrià Gual, fundada per Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany que connectà el nostre teatre amb el europeu.El teatre acual Añs 60 nasque el teatre independent sestengué durant els 70 i 80. Va tindre un gran exit....