Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Secundària

Regles:1.Perque sone la "u" dels diftongs creixents.Ex:aqüifer.2.Per indicar que dues vocals que estan en la mateixa posicio de diftong no en formen i pertanyen a silabes diferents.Ex: veïna.3.Quan la -i-,entre vocals,no funciona com a consonant.Ex:reduïa.
Excepcions:1.Primer es l'accent que la dieresi(dacord amb les regles generals d'accentuació)Ex:país.2.En els següents temps verbals:infinitiu(termincacions -air,-eir,-oir,-uir),gerundi,futur i condicional.3.En els sufixos -isme,-ista i les terminacions llatines,-us,-un.Ex:egoísta.Menys: proïsme i lluïsme 4.Darrere els prefixos en vocal:re-,co-,contra-,anti-…Ex:antifeixista.Remarques:1.Paraules derivades,larrel de les quals acaba en vocal,i el sufix comensa per i.Ex:-ible:increïble....

Resum

Tot va començar un dia que en Xavier es va quedar meravellat de la bellesa de la Juna. Ella li va fer creure que s'hi interesava per ell. Cada tarda es veien d'amagat dels familiars de la Juna, de vegades anaven al parc, d'altres a una cafeteria o d'altres al cinema, així que cada vegada més la seva relació era més seriosa, tot i que ella no n'estava molt convençuda. Una tarda la Juna li confessa al Xavier, que el seu oncle disposa d'una gran fortuna, però aquesta nomes la podran tenir quan ell mori; i per que aixo pases encara quedava molt i molt de temps. D'aquesta manera la Juna intenta convèncer a en Xavier pequè mati el seu oncle.

En un principi en Xavier si nega rotundament, però la Juna el tenia tan enamorat que ell estava

Protagonista:
Aquest personatge lluita contra els citaucas i al mateix temps escapa de la societat. Al principi de l'obra la comunicació entre Batís i d'irlandès és pràcticament nul·la.

Això és degut al caràcter fort d'en Caffó i l'experiència viscuda per ell en aquella estranya illa. El primer contacte amb els citaucas fa que els consideri unes criatures

del mal, que venen per matar-los sense cap motiu. Però amb el pas de l'història els considera unes criatures sensibles, amb sentiments, que tenen la capacitat de riure,

de jugar El problema era que havia conegut l'Aneris, una criatura femella que provenia de la mateixa espècie que els citaucas. Ella, representa el desig que no vol

perdre per res del món. Això implica que disminueix

Era altot i ossut, però magre i cappetit. Tenia negres els cabells, sempre arranats, i eren també negres les nines dels seus ulls, fredes i escorcolladores mentre escoltava, guspirejants o dolces quan la seva paraula ho requeria. Gairebé barbamec, tenia, no obstant, gruixudes celles, sobre el seu nas llargot i cantellut. Però el que més caracteritzava aquella figura era la boca, tirada endavant com la del furó, amb els seus llavis tan prims i cenyits a l'os, que no podia badar-los sense, fer l'efecte que ensenyava les dents per mossegar.

L'egoisme no és idèntic a l'amor propi, sinó al contrari. L'egoisme és una forma d'obsessió, implica una insaciabilitat i, per conseqüent no obté mai una satisfacció real. L'obsessió és un abisme

-Romanticisme i renaixença: El romanticisme es un moviment artístic i cultural que va estenent-se per Europa durant els priimers decennis del s. XIX. Esto va generar una renovació profunda, tant en les arts com en la vida, estava bassada en premisses com: 

Fullet informatiu és un escrit expositiu que s'utilitza per a sensibilitzar la societat sobre un problema d'interés general. Característiques: -té com a finalitat informar, explicar, convéncer i proposar solucions.-La informació s'hi presenta d'una manera clara, directa i atractiva. -Els continguts s'hi exposen seguint un orde lògic, jeràrquic i coherent. -El receptor reconeix una certa autoritat sobre el tema.-El fullet és obra d'un col·lectiu.- S'utilitza present d'indicatiu –s’utilitza  un llenguatge estàndard.. Recursos:LES MARQUES TIPOGRÀFIQUES:  els textos explicatius solen tenir un aspecte formal , amb la utilització de  diversos tipus i cosses de lletra, guionets, punts, colors, xifres, subratllats, epígrafs o

LITERATURA

Ausias March( Poema IV): Veu 2 fruits en una branca, el poeta te dos desitjos i n'ha de triar un, compara els fruits amb dues dones, també comapara amb 2 vents que bufen fort un cap a una banda i l'altre cap a l'altre

El poeta utilitza... Comparació, ESTROFES, GANA, FRUITS, TRIAR, DONES, MAR, VENTS, DESITJOS, LA VIDA D'AMOR, en la segona tria EL DESIG HONEST

Ausias March (Poema XLVI) Hi ha uns vents favorables( xaloc, gregal, llevant, migorn i tramuntana), els adversos(mestral i ponent) i el poeta desitja que els dos retornin a casa. En el mar pasaran moltes coses i sera molt perillós, tan que els peixos marxaran del mar.

Ausias March (Poema LXVIII) El recurs literari que utilitza ... FESTES, DESCALÇ, SENYOR, SENYAL, HONEST, sense...