Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Secundària

Descarregar obres de teatre en català

Llengua i literatura1,82 KB

teatre: després de la Guerra Civil va fer ke el programa de modernització iniciat en la epoca del Modernisme i del noucentisme kedés anulat perke el regim frankista va proibir el catalài va suprimir les institucions. La presencia publica de la literatura en catala va kedar molt limitada.
el teatre es va suprimir fins a l'any 1946, en ke es van reprendre algunes representacions tot i ke hi havien censures i estaba proibit traduir les obres al catala. Es representaven obres del Segle XIX. A partir de 1955 es va iniciar la recuperació del genere.
Joan OLIVER
1899-1986.Signava els poemes am el nom de pere quart . Va patir les conseqüències de la situació ke es vivia a la postguerra. Va reprendre en el teatre alguns dels temes de la seva poesia.
...
Continua llegint "Descarregar obres de teatre en català" »

La plaça del diamant resum per capítols

Llengua i literatura2,49 KB

Narrativa postguerra +novel·la (+public lector femení, +editorials, +premis literaris tendències novel·la psicològica (indagar en la ment dels personatges, monoleg interior (explica tot el que diuen els personatges) Autors: Míquel Llor (Laura a la ciutat del Sants), Llorenç Vilallonga (Bearb o la sala de les nines), Merce Rodoreda (La plaça del diamant) Realisme màgic (intenta narrar una realitat plena d'elements fantàstics) Autors: Pere Calders (Cròniques de la veritat oculta, Invasió subtil i altres contes) Ciència-ficció (futur) Autor: Manuel de Pedrolo (Mecanoscrit del segon origen) Negra (violència i corrupció) Autors: Manuel de Pedrolo (joc brut).Mercè Rodoreda: Obres: Aloma, La plaça del diamant, Mirall trencat, (
...
Continua llegint "La plaça del diamant resum per capítols" »

Segona etapa del Modernisme

Llengua i literatura2,76 KB

2 PRIMERA ETAPA (1892-1893): ELS INICIS
LA REVISTA L'AVENÇ
L'any 1881 un grup de joves estudiants es va proposar de donar continuïtat al catalanisme progressista que havia representat el primer diari en llengua catalana, el Diari Català(1879-1881), promogut per Valentí Almirall, i va crear la revista L'avens.
-
Despres d'una epoca de publicacio irregular que va acabar amb la desaparicio de la revista. L'any 1889 es comença a publicar de nou. Destaca el col·laborador Jaume Brossa, que el setembre de 1892 hi publicà un article, ' Viure del passat', que es va prendre com a manifest modernista.
-
L'objectiu de L'Avens va ser fer literatura moderna en català. Els redactors de la revista atacaven obsessivament tot allò que els semblava antic,
...
Continua llegint "Segona etapa del Modernisme" »

Corranda significat

Llengua i literatura3,84 KB

metafora: utilitzar una paraula en lloc d'un altre respecte a la qual te un significat semblant.

metonímia: amb que el continent subsitueix el contingut

personificació:  atribueix qualitats humanes a animals, coses...

al·literació: que es la repetició d'un meteix so.

anafora: consisteix en  la repetició d'una o diverses paraules amb dos mots que nomes es distingueixin en algun fonema

hipervaton: inversió de l'ordre de la drase

epítet: es l'adjectiu que subratlla una quealitat inherennt al substntiu que qualifica.

corranda: quatre versos heptasil·labs que presenten una rima creuada o encadenada 

sonet: composició de catorze versos ( dos quartets i dos tersets ) versos decasil·labs o alexandrins.

sextina: sis estrofes de sis versos decasil·labs....

Continua llegint "Corranda significat" »

Ausias march poesies "oh folla amor"

Llengua i literatura1,86 KB

Ausiàs March
Va néixer a Gandia l’any 1397 i va morir a València el 1459. Falconer reial, Cavaller i noble. Va participar en les campanyes militar del rei Alfons de Magnànim. El 1425 va retirar-se de la vida de militar i es dedicà a escriure poesies. Un Dels poetes més importants d’Europa.

L’obra que ens ha arribat te 128 poemes classificats en 5 grups:
Els Cants d’amor: són els més Nombrosos, manifesta l’amor concebut com a idea i com a passió. Els seus pseudònims Són:  <Plena de seny>, <Llir entre Cards>, <Oh folla amor>, <Amor, amor> i <Mon darrer bé>. Fan referència a les dames a que el poeta va estimar: Isabel, Joana, Teresa, Marta i una esclava mora.
En els Cants de mor: es mostra,
...
Continua llegint "Ausias march poesies "oh folla amor"" »

Diftong creixent i decreixent

Llengua i literatura1,35 KB

DIFTONGS DECREIXENTS
Són aquells formats per la uníó d’una vocal forta (a, e, o) amb una vocal feble (i, u), o bé per la uníó de dues vocals febles.
En un diftong decreixent, sempre s’ha de pronunciar amb més força la primera de les vocals que el formen. I si no és així, no hi ha diftong.

DIFTONGS CREIXENTS
Són aquells formats per la uníó d’una vocal feble (i,u) amb una vocal forta (a, e, o)
En un diftong creixent, sempre s’ha de pronunciar amb més intensitat la segona de les vocals que el formen. I, si no és així, no hi ha diftong.

El dia que us vaig veure guillem de cabestany

Llengua i literatura3,63 KB

inhòspita: que no es acollidora, ressort: allo que dona impulsio a alguna cosa, encalça: corre darrere la noia per atrapar-la, post: fusta de planxar, cobejosos: ambiciosos, d'esma: de manera mecànica, superflu: innecessari, lleven: sespongen. modalitats de l'oracio: primaries-enunciativa dir, interrogativa preguntar, exhortativa ordenar; secundaries- exclamativa exclama, dubitativa dubtar, desiderativa: desitja. mots de 2 valors: ningu=algu, res=alguna cosa, cap= algun, gaire=molt, gens=una mica, mai= alguna vegada, enlloc= en alguna banda. no ningu=cap persona, no res= cap cosa, no cap= ni un, no gaire= no molt, no gens=ni mica, no mai= cap vegada, no enlloc= en cap banda. Ramon Llull:1235 1315, noble conreu poesia trobadoresca,  primer

...

Continua llegint "El dia que us vaig veure guillem de cabestany" »

La papallona Narcís oller resum

Llengua i literatura1,16 KB

Jacint Verdager: epica (atlantida i canigò), lírica (aries del montseny), prosa (en defensa propia)


Angel Guimera: mar i cel / triologia (terra baixa, María rosa, la filla del mar)


Narcís Oller: novela romantica (la papallona), realista (l'escanyapobres, vilaniu, la febre d'or), naturalista (la bogeria), Modernisme (pilar prim)

----------------------------------------------------------------------------------

. Temps: expliquen el lloc on es realitze l'acció del verb (on, alla on, fins on)

. Lloc: el moment en que te lloc l'acció del verb (abans de, fins que)

. Manera: expliquen com es realitze l'acció del verb (com, com si,)

. Comparatives: expliquen la quantitat d'acció del verb (mes/menys que) 

Discurs directe i indirecte

Llengua i literatura2,04 KB

DISCURS DIRECTE*:

-Que vols, Rosa?
-Tanca la porta, Ivan.
-Quin fred que fa!

DISCURS INDIRECTE*:

L'Edgar acaba de preguntar que vol la Rosa.
L'Edgar acaba d'ordenar a l'Ivan que tanqui la porta.
L'Edgar s'acaba de queixar del fred que fa.


L'Edgar va preguntar a la Rosa que volia.
L'Edgar va ordenar a l'Ivan que tanques la porta.
L'Edgar es va queixar del fred que feia.

PASSA DE DISCURS DIRECTE A INDIRECTE AQUESTES ORACIONS DECLARATIVES*:

El taxista ens va dir: "No se on es aquest carrer".
R/El taxista ens va dir que no sabia on era aquell carrer.

PASSA DE DISCURS DIRECTE A INDIRECTE AQUESTES ORACIONS DECLARATIVES*:

El pallasso preguntava al public:"On es el meu company?"
R/El pallaso preguntava al public on era el seu company.

PASSA DE DISCURS DIRECTE A
...
Continua llegint "Discurs directe i indirecte" »

Narrador multiselectiu

Llengua i literatura2,67 KB

El tempsAcció limitada a un període breu, un bienni.S’estructura en un paral·lelisme cronològic: cada part, oberta i tancada sempre a la tardor, dura un any. Arribada Laura: una tarda assolellada de setembre-tragèdia filla: novembre (any després)-fugida Laura: a última hora d'un dia de novembre (segon any).El clímax emocional queda contrabalançat amb l'entrada en escena del “nebot de París” de mossèn Ferro Vell: la desconsolada heroïna troba en el Pere, més que un amant, un clau roent on agafar-se-A l’engròs, és una narració lineal, interrompuda sovint per flashbacks, però sense distorsionar el tempsEl narrador A 1vista, es tracta d’un narrador extern omniscient (tercera persona). Però el narrador realitza un munt...
Continua llegint "Narrador multiselectiu" »