Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Secundària

La Teoria de la Paraula Viva en Joan Maragall

Joan Maragall exposa la seva concepció de la poesia bàsicament en dos assaigs clau: Elogi de la Paraula i Elogi de la Poesia. Maragall considera que la paraula és un do sagrat, atorgat al poeta, el qual l'ha d'acollir d'una manera receptiva i passiva. El poeta, que és molt sensible, restitueix en la poesia el significat poètic de la llengua.

La poesia, segons Maragall, és el resultat de la inspiració i la intuïció, i ha de fugir de l'artifici. L'art veritable serà l'espontani i sincer, per això s'inspira en la poesia popular. Considera la poesia la màxima forma de coneixement i creu fermament en el seu poder redemptor. Tot això ens porta a afirmar que Maragall és un poeta romàntic.

Reculls

Refranys i Frases Fetes

Un refrany o dita popular té un caràcter de sentència, de proverbi. Són frases que actuen com a fórmules (sempre es diuen de la mateixa manera) i serveixen per alliçonar o expressar una reflexió sobre alguna cosa. Les frases fetes són expressions que tenen un sentit figurat i que formen part del registre col·loquial, ja que s'utilitzen en la vida quotidiana.

Accentuació

L'accent gràfic

L'accent gràfic és el símbol que ens indica quina síl·laba és tònica en una paraula. Però no totes les paraules s'accentuen gràficament.

Mots aguts

Els mots aguts s'accentuen quan acaben en:

• Vocal (-a, -e, -i, -o, -u): mar-ci-à, per-què, coi-xí, can-çó, nin-gú...
• Vocal + s (-as, -es, -is, -os, -us): re-pàs, an-glès,

Definicions de Paraules Catalanes

Conceptes Diversos

• Irreversible: Que no es pot canviar.
• Implícitament: Explicar de manera indirecta.
• Do: Qualitat d'una persona.
• Erràtic: Que no segueix un camí clar.
• Traginar: Transportar.
• Compadir: Sentir llàstima.
• Aura: Vent suau.
• Celeritat: Rapidesa.
• Lapsus: Error involuntari.
• Atròfia: Desgast d'un òrgan a causa d'una malaltia.
• Trencacolls: Lloc perillós per on un pot caure.
• Copiós: Abundant.
• Preàmbul: Introducció.
• Psicosomàtic: Patiment que no és real.
• Senderi: Capacitat d'observació i criteri.
• Indemne: Que no ha tingut cap dany.
• Asorat: Molt espantat.
• Atònit: Estupefacte.
• Claustrofòbia: Aversió a trobar-se en llocs tancats.
• Corrua: Grup de persones que avancen en filera.
• Esgarrifós: Horripilant.
• Esverament:

Context històric del segle XIX

• 1778: El rei Carles III permet el comerç de Catalunya amb Amèrica.
• 1833: Primera revista romàntica "El Vapor" (en castellà).
• 1873: Proclamació de la Primera República.

Corrents artístics

• Romanticisme (Jacint Verdaguer)
• Realisme (Àngel Guimerà)
• Naturalisme (Narcís Oller)

Romanticisme

Apareix a Alemanya a finals del segle XVIII.

Característiques

• Llibertat total davant la norma (anarquisme, ni déu ni amo, no més patriarca).
• Sentiment davant la raó (novel·la rosa i novel·la negra).
• Temes principals: fantasia i somni.
• Culte a la natura.
• Gust pel folklore de cada país (Clavé).
• Malenconia i desengany.

Autors romàntics

• Alemanya: Goethe amb Faust, Wagner amb Parsifal.
• França: Victor Hugo.
• Anglaterra: Walter Scott amb

Imatge

La imatge, entesa en sentit ampli, engloba totes aquelles figures retòriques –metàfora, comparació, símbol– que identifiquen i caracteritzen un element a partir d'un altre.

La gran elaboració formal i la densitat del significat fan que la poesia demani una lectura lenta, vers a vers, molt atenta, amb gran concentració, amb aturades constants i amb una relectura obligatòria. Un poema no s'entén mai amb una primera lectura; necessita segones i terceres lectures fins a poder apreciar-ne tots els matisos.

La Cançó

La cançó va ser un gènere bàsic de la literatura trobadoresca que tractà el tema amorós amb els esquemes de l'amor cortès. Prenen aquest nom també les composicions breus anònimes de la lírica popular que es...

Característiques del romanç

• Els personatges intervenen directament (diàleg).
• Hi ha tornades: és la repetició d'un o dos versos al final de cada estrofa. La seva funció és que el públic pugui cantar.
• Apareixen diminutius per reproduir el llenguatge familiar.
• L'autor és anònim.
• El tema principal sol ser l'amor impossible.
• Té rima assonant en els versos parells.

La figura de l'heroi

És una persona extraordinària que fa coses extraordinàries. Sempre va acompanyat de música i cant, ja que antigament la gent era analfabeta i es presentava com un espectacle.

La rima assonant

Es produeix quan, a partir de l'última vocal tònica, es repeteixen només les vocals en el mateix ordre.

L'apostrofació

Com a regla general, els articles determinants el...

L’Atlàntida

• Jacint Verdaguer

• Explica l'incendi que es va produir als Pirineus en temps d'Hèrcules. Detalla l'angoixa del poble en veure aquell foc que s'ho emportava tot; el poble, els arbres, i fins i tot alguns animals, quedaven soterrats sota les cendres. Per tot arreu hi havia foc, guspires, i en l'aire només es podia respirar fum. Els pastors ploraven, però ràpidament fugien, mentre la resta d'animals, atrapats per les flames, udolaven o feien crits d'auxili. La terra ja està adolorida, doncs tota la serra ja és cremada.

Mar i Cel

• Àngel Guimerà

• Saïd és el capità d'un vaixell de pirates algerians, que han fet presoners a un grup de cristians després d'assaltar la seva nau. Saïd és un mestís. Van matar el seu pare i la seva

Anàlisi de Canigó, l'Atlàntida i Mar i Cel

Canigó - Jacint Verdaguer

L'acció d'aquesta història passa als Pirineus durant el segle XI. La història comença quan Gentil, després de ser armat cavaller a l'Església de Sant Martí del Canigó, s'afegeix a l'exèrcit cristià que està en missió de parar l'atac dels musulmans. Més tard, el noi que fa la guàrdia al castell de Riàper, per evitar un atac dels àrabs, contempla el Canigó. Mentrestant, el seu escuder li comença a parlar de les fades que hi viuen, i ell decideix traslladar-s'hi. Allà és rebut per la reina de les fades, però sota l'aparença de Griselda. Aquesta el sedueix i recorren tots dos junts els dominis pirinencs. S’enamora d’ella i s’oblida de la batalla....

Víctor Hugo (1802-1885): Teatre, Novel·la i Poesia

Infància i Joventut

Víctor Hugo va néixer en una família amb influències divergents. El seu pare, un militar a les ordres de Napoleó, tenia una ideologia progressista i era un home rigorós. Els seus companys el comparaven amb Brutus, el fill adoptiu de Juli Cèsar que el va assassinar. La seva mare, en canvi, era tendra, afectuosa i tenia una ideologia monàrquica conservadora.

Durant la seva joventut, Víctor Hugo era conservador. Va enviar un poema a l'Acadèmia Francesa, però no va rebre cap premi. Més tard, va escriure un poema en honor d'un noble assassinat, i la monarquia li va donar suport econòmic.

Canvi Ideològic i Exili

A finals de segle, el seu pensament va canviar radicalment....

Elements Clau de la Narració i la Poesia

El relat s'articula a partir de l'acció. El mòbil és l'estímul que impulsa el personatge a actuar. El conflicte forma part inherent de la vida i de les relacions humanes.

Tipologies de Text Narratiu

• Narració: És la tipologia que dona sentit al relat, explicant els fets.
• Descripció: Té com a finalitat caracteritzar persones, llocs i objectes.
• Diàleg: Expressa la veu directa dels personatges, les seves converses.

Components Essencials del Relat

• Personatges: Solen ser creacions inventades de l'autor, que impulsen l'acció.
• Espai: És el lloc o els llocs on transcorre l'acció de la narració.
• Punt de Vista: És la perspectiva des de la qual es narra la història.

Tipus de Narrador

• Narrador Extern: No intervé