Anàlisi de Canigó, l'Atlàntida i Mar i Cel: Obres Clau de la Literatura Catalana

Anàlisi de Canigó, l'Atlàntida i Mar i Cel

Canigó - Jacint Verdaguer

L'acció d'aquesta història passa als Pirineus durant el segle XI. La història comença quan Gentil, després de ser armat cavaller a l'Església de Sant Martí del Canigó, s'afegeix a l'exèrcit cristià que està en missió de parar l'atac dels musulmans. Més tard, el noi que fa la guàrdia al castell de Riàper, per evitar un atac dels àrabs, contempla el Canigó. Mentrestant, el seu escuder li comença a parlar de les fades que hi viuen, i ell decideix traslladar-s'hi. Allà és rebut per la reina de les fades, però sota l'aparença de Griselda. Aquesta el sedueix i recorren tots dos junts els dominis pirinencs. S’enamora d’ella i s’oblida de la batalla. Guifré, l'oncle del cavaller, s'adona que l'exèrcit cristià està perdent i ho atribueix a la deserció de Gentil. L'oncle el sorprèn quan està amb la fada i, llavors, dominat per la ira, mata el seu nebot estimbant-lo muntanya avall. Mentre el seu pare venç els àrabs, el cadàver de Gentil és dut a l'ermita de Sant Martí. Guifré es penedeix del seu crim, aconsegueix que Tallaferro el perdoni i decideix fer-se monjo. Quan Guifré es troba a les portes de la mort, demana que en el lloc on morí Gentil hi sigui plantada una creu.

L’Atlàntida - Jacint Verdaguer

Explica l'incendi que es va produir als Pirineus en temps d'Hèrcules.
Detalla l'angoixa del poble al veure aquell foc que s'ho emportava tot, el poble, arbres, i fins i tot alguns animals, quedaven soterrats sota les cendres.
Per tot arreu hi havia foc, guspires, i en l'aire només es podia respirar fum.
Els pastors ploraven, però ràpidament fugien, mentre la resta d'animals, atrapats per les flames udolaven o feien crits d'auxili.
La terra ja està adolorida, doncs tota la serra ja és cremada.

Una curiositat: Està inspirada en Virgili.

Mar i Cel - Àngel Guimerà

Saïd és el capità d'un vaixell de pirates algerians, que han fet presoners a un grup de cristians després d'assaltar la seva nau. Saïd, és un mestís. Van matar son pare i sa mare amb l'expulsió dels moriscos, per això vol venjança. Saïd està ferit després d'abordar i capturar un vaixell cristià, ordena que li portin una noia cristiana perquè li curi les ferides: aquesta noia és Blanca, que també és la seva presonera, juntament amb el seu pare, el seu cosí, el capità del vaixell cristià i altres mariners. Agraït per la cura, Saïd li atorga a Blanca més privilegis que a la resta de presoners i amb el temps s'enamora d'ella. Quan Saïd li explica a Blanca la història dels seus pares, l'emociona fins a fer-la plorar i ella comprèn que també s'ha enamorat de Saïd, sentiment que els confon a tots dos, ja que pertanyen a móns diferents i oposats i saben que el seu amor no serà ben vist per ningú. Al final Joanot, company dels musulmans, decideix alliberar els presoners, que es fan amb el control del vaixell i maten els pirates. Carles, el pare de Blanca, renega de la seva filla en saber que estima un musulmà i dispara a Saïd, aleshores la Blanca es fica al mig i acaba disparant-la a ella. Al final, el Saïd es tira al mar amb la Blanca i els dos moren allà. La mort dels dos protagonistes és l'única manera d'aconseguir estar junts en amor. Viuen en dos móns oposats, un és el mar i l'altre el cel, que només s'ajunten a l'horitzó que és la mort.