Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Universitat

Aquesta guia recull les normes fonamentals de la gramàtica catalana per resoldre dubtes comuns i millorar la precisió lingüística.

El Gerundi: Formes i Usos

El gerundi és una forma del verb que expressa un fet en desenvolupament, no acabat o no acomplert. També pot expressar un fet que s'ha desenvolupat i ha arribat a la seva fi abans que es produeixi l'acció expressada pel verb principal.

Gerundi d'Anterioritat

Expressa un fet que comença i acaba abans del fet expressat pel verb principal.

Gerundi de Simultaneïtat

Expressa un fet que, des d'un punt de vista temporal, coincideix totalment amb el fet expressat pel verb principal.

Diferenciació de Perquè, Per què i Per a què

Perquè

Connector que pot introduir el motiu o la causa, el fi o...

La Paraula a la Ràdio

Trasllada conceptes i idees. Descriu persones i imatges auditives.

Funcions de la Paraula (6)

• Expositiva (transmet informació)
• Descriptiva (escenaris, personatges)
• Narrativa (relata accions)
• Expressiva (transmet estat d’ànim)
• Argumentativa (per defensar una idea)
• Programàtica (per unir parts, missatges)

Recomanacions per a la Paraula

• Descodificable, atractiva, que arribi a tots els públics
• Comprensible, intel·ligible, unívoca, adequada (p. ex., per a nens)

La Música a la Ràdio

Màxima exaltació emocional.

Funcions de la Música (5)

• Expositiva (identifica un escenari)
• Descriptiva (ajuda a situar el relat en temps i espai)
• Narrativa (enfatitza l’acció definint un fet)
• Expressiva (transmet estat d’ànim)
• Programàtica (relaciona

Ideologies i Estètica del Romanticisme Català

Dues Tendències Principals

• Romàntics Liberals: Pere Mata, Víctor Balaguer. Republicans escèptics amb posicions radicals en art i política.
• Conservadors: Manuel Milà i Fontanals, Joaquim Rubió i Ors, Josep Pons i Gallarza, Teodor Llorente. Interès per la visió del passat medieval.

En l'àmbit estètic, es van oposar a la rigidesa neoclàssica i van defensar l'originalitat.

Jacint Verdaguer

(Folgueroles, Osona, 1845 - Barcelona, 1902)

Va portar la literatura i la llengua literària catalanes a un nivell de maduresa comparable al de Ramon Llull i Ausiàs March. Amb 20 anys va guanyar dues englantines als Jocs Florals. Ordenat sacerdot el 1870, es va traslladar a Barcelona. Durant tres anys va travessar...

Renaixement: Itàlia s. XV-XVI

Nova forma de veure el món, l'ésser humà, interès per les arts, la política, la ciència i canvi de teocentrisme a antropocentrisme. Parteix de la naturalesa amb interès per aquesta mateixa, amb voluntat d'entendre l'art i aprofundir-hi, estudi profund de la naturalesa que es vol reflectir.

Leonardo da Vinci: Interès Universal per la Natura

A Leonardo li interessa tot de la natura.

L'Espai en el Renaixement: Punt de Fuga i Rafael

Als renaixentistes els hi importa molt l'espai on integren les figures, utilitzen el punt de fuga per definir els espais (a Rafael no li cal, ho té controlat).

Estil Novo: Poesia Refinada i Intel·lectual

Es tracta d'una poesia més refinada i intel·lectual que utilitza el simbolisme,...

Joan Francesc Mira

El conjunt de la producció literària de Joan Fuster es constituí aviat en una referència estimulant de normalitat cultural per a la societat valenciana. En els seus assaigs va donar carta de naturalització a la prosa d’idees i va abandonar la dedicació tradicional de la nostra literatura als versos. De més a més, la influència de Nosaltres, els valencians, des que es va publicar el 1962, ha estat profunda en la societat valenciana. En aquest llibre l’examen de consciència característic de l’assaig fusterià es va convertir en una interrogació radical sobre els valencians com a col·lectivitat. El resultat d’aquest examen constatava un país provincià i despersonalitzat, que no té consciència de ser-ho...

Rossellonès

Fonètica:

• Vocalisme: Sistema vocàlic de cinc vocals: [a], [e], [i], [o], [u] / Sistema àton de tres vocals: [ə], [i], [u] / Tancament de la o tònica en [u]
• Consonantisme: Articulació uvular [r] / Conservació dels grups romànics N’R i L’R (molre, tenre) / Reducció al final de paraula de [ʃ] en [j] (peix > pei)

Morfologia i sintaxi:

• Article: Alternança de lo/los i el/els / Canvis de gènere (el sang, la fred)
• Possessiu: Ús freqüent del possessiu llur
• Verb: Desinència -i (jo canti) / Variants en la conjugació del verb ser
• Pronom: Anteposició de les formes reforçades dels pronoms febles a infinitiu, gerundi o imperatiu (per te donar)
• Sintaxi: Negació → pas (vindré pas demà)

Català Central

Fonètica:

• Vocalisme: Sistema