Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Universitat

El Romanticisme

Fou un moviment sorgit a Alemanya al final del segle XVIII que s’estengué ràpidament per Europa gràcies a Novalis, els germans Schlegel o Madame de Staël. La revista El Europeo, publicada a Barcelona el 1823 i el 1824, fou l'encarregada d’introduir el moviment per primera vegada a tot l’Estat.

Característiques del Romanticisme

• L’originalitat i la imaginació en l’acte de creació per sobre de la raó.
• El paper de l’artista com un ésser superior.
• L’ús del mite, el símbol i la ironia.
• La visió dinàmica de la natura.
• El passat: els orígens i el folklore despertaven l’interès dels romàntics, els quals se sentien profundament atrets per la foscor, el caos, l’agitació i tot allò oposat a la raó.
• Insatisfacció

El Concepte de Literatura

El concepte de literatura té dos segles. Fins al segle XIX, el terme literatura es donava a qualsevol obra escrita. Aquest concepte va començar a tenir el significat modern amb Lessing des de l'any 1759 i acaba el procés de modernització del terme amb Stael, 1780. A la segona meitat del segle sorgeix una ruptura entre Mimesi i Catarsi, i això se substitueix per la creació de l'artista. Ara, l'artista vol crear sense basar-se en la imitació. La literatura és un llenguatge artístic creat amb procediments d'una llengua, utilitzant paraules. Dins d'aquelles que es consideraven literatura hi havia unes creacions que es consideraven artístiques i tenien valor estètic.

Distinció entre Gramàtica i Poètica

La gramàtica...

Tipus de Focalització Narrativa

Focalització Zero

En la focalització zero, el narrador és omniscient, és a dir, coneix tots els aspectes de la història, incloent-hi els pensaments i sentiments dels personatges. A aquesta categoria pertany el narrador heterodiegètic omniscient.

Exemple: Primer capítol d'El ferrocarril subterrani de Colson Whitehead.

Focalització Interna

En la focalització interna, el coneixement del narrador és parcial o limitat. La narració es genera des del punt de vista d'algun personatge. Hi pertanyen els narradors homodiegètics, com el protagonista i el testimoni.

Exemple: Primer capítol de L’illa del tresor de Robert Louis Stevenson.

Tipus de Focalització Interna:

• Fixa: Tota la narració es fa des del punt de

A partir de la segona meitat del segle XIX, es produí el procés d’industrialització i es va anar perfilant un nou moviment d’abast cultural i polític: la Renaixença.

Amb el nom de Renaixença, es designa un moviment, essencialment cultural i literari, però també de conscienciació política, que sorgeix cap a 1830 i que té com a component bàsic el redescobriment de la cultura i la societat catalana com un fet diferencial important que cal potenciar de diverses maneres. Aquest moviment es va produir i va evolucionar a Catalunya al mateix temps que el Romanticisme. Va ser l’iniciador d’un procés de normalització que serví de base a moviments i tendències posteriors. Els dos grans designis de la Renaixença són la dignificació...

La Vida d'una Dona al Barri de Gràcia

Aquesta és la història d'una dona que viu al barri de Gràcia de Barcelona, des d'abans de la Segona República fins a la postguerra. Un relat de pressió i alliberament d'una dona que confronta el lector amb qüestions sobre l'existència, la mort i l'amor. La guerra, el conflicte social i polític, i la lluita per la identitat en una societat que li imposa l'autoanul·lació són temes centrals. El procés que porta la protagonista quasi a la bogeria és una temàtica fonamental.

La Veu de la Protagonista

La novel·la, escrita en primera persona del singular, ens fa arribar la veu de la protagonista sense intermediaris. La narració deriva de vegades en l'ús del monòleg interior. La protagonista recorda...

Renaixement: Itàlia s. XV-XVI

Nova forma de veure el món, l'ésser humà, interès per les arts, la política, la ciència i canvi de teocentrisme a antropocentrisme. Parteix de la naturalesa amb interès per aquesta mateixa, amb voluntat d'entendre l'art i aprofundir-hi, estudi profund de la naturalesa que es vol reflectir.

Leonardo da Vinci: Interès Universal per la Natura

A Leonardo li interessa tot de la natura.

L'Espai en el Renaixement: Punt de Fuga i Rafael

Als renaixentistes els hi importa molt l'espai on integren les figures, utilitzen el punt de fuga per definir els espais (a Rafael no li cal, ho té controlat).

Estil Novo: Poesia Refinada i Intel·lectual

Es tracta d'una poesia més refinada i intel·lectual que utilitza el simbolisme,...

Gèneres Informatius Audiovisuals i Rutines Productives

Mauro Wolf: Un gènere és un sistema de relacions entre continguts, formes, rols discursius i actes lingüístics.

Cebrian Herreros: La manera peculiar de combinar un conjunt de codis.

Propostes de Classificació dels Gèneres Informatius

• Cebrian Herreros:
  1. Gèneres expressius i testimonials (editorial, comentari, crítica, crònica).
  2. Gèneres referencials o expositius (notícia, reportatge, informe, documental informatiu).
  3. Gèneres dialògics o apel·latius (entrevista, enquesta informativa, gèneres col·loquials i de debat).
• Prósper i López:
  1. Gèneres d'informació estricta (notícia, reportatge, entrevista, documental).
  2. Gèneres interpretatius o d'opinió (editorial, comentari, crítica).
  3. Gènere

Joan Francesc Mira

El conjunt de la producció literària de Joan Fuster es constituí aviat en una referència estimulant de normalitat cultural per a la societat valenciana. En els seus assaigs va donar carta de naturalització a la prosa d’idees i va abandonar la dedicació tradicional de la nostra literatura als versos. De més a més, la influència de Nosaltres, els valencians, des que es va publicar el 1962, ha estat profunda en la societat valenciana. En aquest llibre l’examen de consciència característic de l’assaig fusterià es va convertir en una interrogació radical sobre els valencians com a col·lectivitat. El resultat d’aquest examen constatava un país provincià i despersonalitzat, que no té consciència de ser-ho...

Propietats Textuals

Les propietats textuals són els requisits que ha de complir qualsevol manifestació verbal (oral o escrita) per a poder considerar-se un text i, per tant, per poder vehicular un missatge en un procés de comunicació.

Adequació

L'adequació és el coneixement i el domini de la diversitat lingüística en la comunicació. Explica com el text s’adapta al context comunicatiu. Correspon a la competència sociolingüística (Canale i Swain). Podem classificar la varietat lingüística en:

• Varietats estructurals o dialectes: geogràfics, socials, generacionals...
• Varietat estàndard i varietats associades a l’ús o registres.

Coherència

La coherència és el domini del processament de la informació en el text. Estableix quina...

Etapes de l'aprenentatge de l'escriptura

Etapa presil·làbica

Subetapa indiferenciada

L'infant primer distingeix allò que és escrit d'allò que no ho és:

• En principi, ho delimita per oposició al dibuix. Hi ha una diferenciació progressiva de les grafies del dibuix i les de l'escriptura.
• Posteriorment, aquesta delimitació es fa positiva i l'escrit ha de tenir:
  • Linealitat: les 'unitats' han d'estar disposades en línies.
  • Discontinuïtat: hi ha d'haver algun tipus de fragmentació entre les unitats.

La producció gràfica que fa l'infant consisteix en formes no icòniques (pseudolletres) disposades en línies amb una certa longitud.

Subetapa diferenciada

S'afegeixen a l'escrit altres propietats:

• Hi ha d'haver una quantitat mínima d'unitats.
• Hi ha