Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Universitat

1. Anàlisi del Poema "Desolació"

a) Qui és el protagonista del poema? Què li va passar? Quins sentiments expressa?

El protagonista és un arbre. S'ha anat morint poc a poc i ha anat perdent les branques. Expressa sentiments de tristesa.

b) Joan Alcover va perdre la seva dona i diversos dels seus fills. Creus que el poema hi pot fer referència?

Sí, perquè cada branca caiguda pot representar la pèrdua de la seva dona i els seus fills.

c) Busca-hi una personificació, una comparació i una metàfora.

Comparació: "cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa."

2. L'Exposició Oral

Quines són les característiques d'una exposició oral? Com ho han de fer per exposar oralment un tema?

• Procurar parlar en veu prou alta perquè tothom et senti.
• Intentar

Anàlisi del Poema "Brollador": Vida, Mort i Fugacitat

A continuació, analitzem el poema. Comencem per la seva estructura formal.

Estructura Externa: Mètrica i Rima

El poema es divideix en quatre estrofes: dues de quatre versos (quartets) i dues de tres versos (tercets). Aquesta disposició formal correspon a la d'un sonet. No obstant això, no compleix amb la característica mètrica típica dels versos hendecasíl·labs, sinó que està format per versos heptasíl·labs (set síl·labes).

Pel que fa a la rima, no segueix un patró estricte. Tot i que trobem rima consonant en molts versos (especialment amb la terminació –es), aquesta està distribuïda de manera arbitrària. Per tant, podem considerar que el poema utilitza rima lliure.

Estructura

Complement de Règim Verbal (CRV)

Definició

El complement de règim verbal (CRV) és un complement que el verb demana amb la presència obligatòria d'una preposició. Per localitzar-lo, cal fixar-se en la presència de la preposició.

Exemple: Dubta de tot.

Classificació dels Verbs

Els verbs que demanen un CRV es classifiquen segons la preposició que porten:

• a: contribuir a, aspirar a, renunciar a, acostumar-se a…
• de: recordar-se de, oblidar-se de, constar de, gaudir de…
• en: tardar en, pensar en, consistir en, creure en…
• amb: avenir-se amb, adir-se amb, comptar amb…

Estructura del CRV

El CRV pot presentar les estructures següents:

• Sintagma preposicional: Penso en tu. Em recordo de tot. S'avé amb tothom.
• Infinitiu: Es presta a ajudar-nos. S'

Conceptes Clau de Sociolingüística

Discriminació Positiva

Tractar de manera diferent una llengua, ja que es troba en situació d'inferioritat i hem de tenir-ne més cura.

La Falsa Premissa d'Igualtat Lingüística

Sovint es parteix d'una premissa que és falsa: que totes les llengües són iguals. Però cada llengua, igual que cada persona, és diferent.

Exemple de Discriminació Positiva

L'exemple dels pàrquings per a persones amb mobilitat reduïda: es fa una discriminació positiva per ajudar aquells que estan en inferioritat, no en un sentit negatiu.

Diferència entre Llengua Minoritària i Minoritzada

Llengua Minoritària

És aquella llengua que té un nombre de parlants menor a 10 milions. Aquest concepte, però, és molt relatiu, ja que ningú...

Procediments de les llengües

Derivació

Derivació: Consisteix a afegir a l'arrel d'una paraula uns elements, els afixos, per a obtenir noves paraules. Poden ser:

• Prefixos: si van al davant (ex.: desfer).
• Infixos (o insufixos): si es troben al mig (ex.: xicotet).
• Sufixos: si van darrere del lexema (ex.: blancor).

Composició

Composició: Procés per mitjà del qual es combinen dues o més bases lèxiques per formar una paraula composta.

Habilitació

Habilitació: Crea noves paraules, però sovint els elements adquireixen funcions diferents. Ex.: «El dinar s'ha fet». Tipus:

Com a substantiu

1. Verb: berenar
2. Adjectius: dolç
3. Numerals: cinquè
4. Adverbis: demà
5. Pronoms: jo

Com a adjectius

1. Substantius: verd
2. Participis: pesat
3. Adverbis: sona molt fort

Derivació per sufixació

Derivació

Català Oriental

Rossellonès

• Vocalisme tònic de cinc fonemes.
• Tancament d'*o* tònica en *u*.
• Desinència *-i* de primera persona del Present d'Indicatiu.
• Construcció d’oracions negatives amb *pas*, sense l’adverbi *no*.
• Auxiliar *ser* per a alguns verbs intransitius.
• Gal·licismes lèxics i sintàctics.

Alguerès

• Vocalisme àton de tres sons: *a*, *i*, *u*.
• Distinció *v/b*.
• Article *lo* arcaic pronunciat *lu*.
• Morfema de primera persona del Present d'Indicatiu.
• Italianismes lèxics i sintàctics.

Central

• Iodització en algunes zones.
• Ús regular de les formes reforçades dels pronoms febles en situació preverbal.
• Morfema *-u* de primera persona del Present d'Indicatiu.
• Article determinat masculí *el*, *els*.

Balear

• Articulació de vocal neutra en posició

La Poètica d'Aristòtil (s. IV a.C.)

Obra centrada en la tragèdia grega que estableix els perceptes bàsics per a la narració d'històries:

• Estructura clàssica (inici, nus, desenllaç)
• Ethos: el caràcter dels personatges que es revela a través de les seves accions i les decisions que prenen. En la tragèdia, els personatges estan al servei de l'acció.
• Peripècia: Fet inesperat que canvia la direcció en què s'estava desenvolupant l'acció (punt de gir)
• Anagnòrisi: El personatge acaba coneixent-se a si mateix i progressa (arc de transformació)

Des de l'antiguitat, les històries es divideixen en dues grans categories:

• Històries de ficció (mites, llegendes, teatre grec) - literatura, teatre
• Històries de no-ficció (cròniques històriques)

Decadència

Que havien de conèixer, dominar i redactar amb elegància les llengües de la Cancelleria: el llatí, el català i l'aragonès. Pere el Cerimoniós va reorganitzar la Cancelleria Reial i, entre els escrivans, hi havia Bernat Metge. (Pex: La Crònica de Pere el Cerimoniós i les obres de Bernat Metge)

Decadència Sovint, per designar el període comprès entre els segles XVI i XVIII, s'ha emprat el terme Decadència. En aquesta etapa hi hagué una davallada dels usos més cultes de la llengua, aquesta, però, no perdé la vitalitat. Tot i que la literatura culta és escassa, la literatura popular mantingué més viva i el català continuà sent la llengua parlada de la societat, tret d'una part de les capes altes. Els escriptors renaixentistes...

Màrius Torres (1910-1942)

Influència i estil poètic

En la seva poesia, hi van tenir una gran influència tant la figura del seu pare com les creences sobre la metempsicosi (el traspàs de l'ànima humana, en separar-se del cos pel fet de morir, al cos d'un altre ésser), la pròpia experiència del dolor i l'enfrontament amb la mort.

La llengua dels seus poemes s'allunya de tot col·loquialisme o dialectalisme. Màrius sentia fortament l'atracció de l'absolut, però era massa fi per a cedir al dimoni de la facilitat. L'exigència de la perfecció, àdhuc externa, li era congènita i potser per això la forma, la seva forma perfecta, no l'engavanyava. L'hi ajudava la possessió d'una llengua ja depurada i perfecta, la manca de la qual explica...

El Moviment Modernista

Durant els darrers anys del segle XIX i els primers del XX, Europa va viure un procòs de modernització de la vida cultural. Aquest moviment va ser conegut amb diverses denominacions segons el país: Art Nouveau a França, Modern Style a Anglaterra, Jugendstil a Alemanya, entre d'altres. A Catalunya, el moviment va anar més enllà de la cultura, afectant diversos aspectes de la vida social. El Modernisme català va sorgir a cavall dels segles XIX i XX amb la voluntat de transformar la cultura tradicional catalana en una cultura moderna, buscant acostar Catalunya a Europa.

Modernisme i Societat: L'Hegemonia Burgesa

La restauració de la monarquia borbònica el 1874 va donar pas a un període de pau social que va consolidar...