Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Universitat

Variació Lingüística

La variació lingüística fa referència al fet que cap llengua és uniforme. Totes presenten diferències segons l'època, els territoris o els grups socials on es parlen. Fins i tot un mateix individu presenta maneres de parlar i d'escriure diferents. Aquest fenomen rep el nom de variació lingüística. Els factors que condicionen la variació lingüística es poden relacionar amb les característiques dels parlants o amb la situació en què té lloc la comunicació (dialectal o variació estilística).

La variació lingüística es pot enfocar en quatre dimensions:

• Variació geogràfica: característiques pròpies d'un grup de parlants d'una mateixa llengua en zones geogràfiques diferents.
• Variació social: són usos

El Gervasi Fenolleda és el propietari d’una empresa minera i l’últim de la família Fenolleda. Enganya la seva dona amb una altra a la seva pròpia casa, al seu despatx, però es planteja tornar-ho a repetir amb l’excusa: «Una vegada més, només una i, després prou definitivament.» Quan reflexiona mirant les fotos dels homes de la seva família que té al despatx, s’adona que no tot és tan fàcil com ell esperava.

Finalment, quan s’adona que ha traït la seva dona i la seva filla, decideix apunyalar la fotografia de la Claudia Cardinale, la seva amant, que està a damunt del sofà del despatx, amb un punyal de plata.

Resum i personatges

Resum: Breu síntesi de l'acció i la motivació del protagonista segons el capítol descrits...

Fins fa pocs dies no sabia qui era la Marta Rojals ni que escrivia. Feia molt de temps que no tenia la sensació de ser engolida per un llibre, de comptar les hores que em faltaven per tornar a casa i recuperar la lectura i la història de l'Èlia. Des dels primers capítols, la narració se t'endú com una ventada i acabes llegint les 363 pàgines a un ritme frenètic.

L'Èlia té trenta-quatre anys i porta vivint des dels divuit a Barcelona. Torna al seu poble, a les Terres de l'Ebre, durant el pont de Tots Sants i les vacances de Nadal. El nuvi l'ha deixada i la feina d'arquitectura li penja d'un fil. El retrobament amb el poble la porta a recordar la seva infància i adolescència, i també a tornar a plantejar-se la relació amb persones

Anàlisi de "Tots els contes" de Mercè Rodoreda

Aquest document analitza diversos aspectes dels contes de Mercè Rodoreda, amb un enfocament particular en un relat que aborda la violació i la marginalitat.

Temes Principals

• La violació d'una dona.
• La marginalitat.
• L'abús.

Estructura del Conte Analitzat

• Primer paràgraf: Localització de la dona vora el riu, on evoca l'experiència traumàtica.
• Segon paràgraf: Narració de l'experiència traumàtica de la violació.
• Tercer paràgraf: L'endemà, la policia intervé en el cas i un inspector obre la recerca. Se suggereix que la protagonista està embarassada com a resultat de la violació.

Tipologia Textual

Es tracta d'un text narratiu. Alguns trets remarcables observables són:

• La seqüència narrativa

Clàssics De la Literatura catalana:

Tirant ho Blanc i Curial e Güelfa

Semblances:  novelles cavalleresques, d´aventura real, parlen sobre l ´exit de la guerra i les aventures Amoroses del personatges, els dues lluiten en guerres; ; l´inspiració:  en Les gran cròniques, el fets històrics perquè els 2 volen donar Realisme per a que la gen s´inspire, tot esta escrit a molts Detalles, el seus coratge ve la condició física per eixo no es cansaven mai, les 2 lluiten en terres exòtiques,

Diferences: Corial: obra anònima, arriba a ser famós Mediant una dona ella li ajuda a ser famós, se Namora d´una jove que es diu “ Quesis” però esta en deute amb la Güelfa perquè li va ajudar a ser famós, hi ha Poques episodis de guerres contra...

Jordi de Sant Jordi i l'Origen d'“El Presoner”

El text que tot seguit analitzarem és El Presoner, un poema de Jordi de Sant Jordi. Aquesta obra és considerada la més personal de l'autor, nascut a València.

Jordi de Sant Jordi és el poeta de tradició trobadoresca més important del segle XV. Era cavaller del rei Alfons IV el Magnànim.

Context Històric i Captiveri

• 1420: Va participar al costat d'Ausiàs March i Andreu Fuster en l'expedició a Sardenya i Còrsega.
• 1422: És arrestat a Nàpols, on cau presoner de les tropes de Francesco Sforza.

D'aquest fet s'origina el poema El Presoner.

Gènere, Temàtica i Mètrica del Poema

L'escrit pertany al gènere literari de la poesia, mitjançant el qual s'expressen els sentiments, la solitud i l'...

Varietats Dialectals del Català: Característiques Principals

Català Occidental

• 1) Distinció A, E àtones.
• 2) Distinció O, U àtones.
• 3) [S] intervocàlica o final precedida de iod [iS]: caixa, coix.
• 4) O o E a la primera persona del present d'indicatiu: canto, cante.
• 5) Incoatius amb -i- al present d'indicatiu, de subjuntiu i l'imperatiu.
• 6) Plurals d'antics esdrúixols acabats en -n- mantenen la nasal: home-homens.
• 7) Lèxic específic: espill, xic, melic, corder.

Català Oriental

• 1) Confusió A, E àtones.
• 2) Neutralització de O, U àtones en U.
• 3) [S] intervocàlica o final precedida de iod [iS].
• 4) U, I a la primera persona del present d'indicatiu: canti, cant, canto.
• 5) Incoatius amb -e- al present d'indicatiu, de subjuntiu i imperatiu: podreix,

Anàlisi de "La ballarina" de Patricia Highsmith

Estem davant d’un relat breu titulat «La ballarina» de Patricia Highsmith, autora coneguda pels seus relats psicològics i pels conflictes interns dels seus personatges. En aquest conte se’ns presenta la relació entre Claudette, una ballarina atractiva i admirada, i Rodolphe, un home profundament enamorat d’ella que acabarà desenvolupant una obsessió creixent.

El tema principal és l’obsessió amorosa i la transformació de l’amor en possessió. També hi apareixen temes secundaris com la gelosia, la dependència emocional, la manipulació i la violència derivada del desig de control.

Estructura i estil

• Estructura: L’inici presenta la relació; el nus mostra com l’admiració esdevé

Alteracions del llenguatge infantil

Lèxic

• Onomatopeïtzació: Ús de sons per referir-se a objectes o accions (ex: banyar-se → xip-xap).
• Generalitzacions: Utilitzar una paraula per a més coses de les que correspon (ex: home → papa).
• Metonímies: Anomenar una cosa amb una paraula relacionada (ex: pilota → xuta).
• Eufemismes: Paraula suau per evitar una expressió desagradable (ex: vulva → petxineta).

Morfosintaxi

• Regularitzacions: Aplicar regles regulars a paraules irregulars (ex: s'ha morit, dos lleós, dos mocadons).
• Redistribució de la cadena fònica: Separa sons d'una frase perquè no identifica les paraules (ex: la moto → amoto).

Coneixement i competència lingüística

• Competència lingüística: Nivell per entendre, parlar, llegir i