Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Música de Batxillerat

Glossari de termes musicals

• Salteri: instrument de cordes en forma de cítara.
• Soprano: veu humana femenina més aguda.
• Tessitura: extensió de les notes que pot cobrir un determinat tipus de veu amb facilitat.
• Tetragrama: conjunt de quatre línies paral·leles horitzontals utilitzat en la notació del cant gregorià.
• Timbre: qualitat d'un so que permet distingir-lo dels altres que tenen idèntica naturalesa i intensitat.
• Trompa: instrument musical de vent, del grup del metall, format per un tub llarg i estret, generalment enroscat circularment, i que va eixamplant-se gradualment des de l'embocadura fins al pavelló.
• Uníson: que tenen el mateix to (dos sons).
• Villancet: cançó breu d'origen popular, poesia castellana dels segles XV al XVII.
• Viola

El Renaixement (1450-1600)

Es caracteritza per la curiositat i l'afany de conèixer el funcionament de la natura i l'ésser humà. És un període d'expansió de les ciències i de descobriments geogràfics. La invenció de la impremta contribueix a la difusió de la cultura. L'Església s'escindeix en catòlics i protestants i perd influència en la societat. Hi predomina la societat civil que s'interessa pels descobriments.

Art

Inspirat en l'art clàssic i romà (Grècia i Roma) amb columnes rodones i capitells, l'ideal de bellesa renaixentista cerca l'equilibri i la proporció. L'expressió artística aconsegueix més sensualitat i perfecció tècnica. Es comença a valorar la bellesa en ella mateixa.

Música

Polifonia esplèndida, lliure i expressiva,...

Fonètica Catalana: Fenòmens Fonètics Fonamentals

Emmudiment

Fenomen fonètic on s'emmudixen determinades consonants que en certs contextos no sonen.

1. Emmudiment d'Oclusives

• Oclusives darrere m, n, l. Exemples: camptomb, president, herald.

2. Emmudiment de consonants específiques

• Lletra T: finals dels gerundis (cantant, rient).
• R dels infinitius i algunes paraules (sufixes): desar, blancor, fuster, clar.
• S i gs, nxs, xs, çs: desigs, texts, enmigs.
• + AQUEST.

Sensibilització

Canvis relacionats amb la sonoritat o l'emmudiment de sons.

1. T de vint i cent (cent anys, vint anys).
2. T de sant + vocal.
3. T i R dels infinitius i gerundis si porten darrere pronom feble (fent-ho, fer-la).
4. Amb i aquest + vocal (amb ell).
5. Oclusives velars: cranc, sang.

Ensordiment

El so...

Característiques de la música del Classicisme

Melodia, harmonia i textura

Melodia: Els compositors del classicisme volien que la seva música causés impressió de naturalitat. Per això, les melodies acostumen a tenir una estructura molt clara formada per frases quadrades. Les línies melòdiques són clares i amb poca ornamentació; s'hi incorpora l'ús del crescendo i el diminuendo.

Harmonia: Està basada en la tonalitat a partir de les funcions tonals bàsiques (acords). Els compositors exploren els recursos que ofereix la tonalitat creant efectes harmònics interessants. Presenta seccions musicals llargues i un respecte rigorós per les formes i les normes de composició.

Textura: Es caracteritza per ser transparent i lleugera. Predomina...

Característiques Generals del Barroc Musical

1. Context Històric (Segle XVII - 1750)

• Societat estamental: Aristocràcia, Església, Burgesia (poder creixent).
• Política i monarquia absoluta: Lluís XIV; França, Anglaterra.
• Cultural: Newton, Kepler, Galileu.
• Art paradigmàtic: El teatre (realitat/aparença); Marlowe, Shakespeare, Molière, Calderón, Lope de Vega.
• Filosofia: Descartes (teoria dels afectes).

2. Evolució de l'Estil

Manfred Bukofzer: Concepte

• Idioma musical (intercanvi idiomàtic).
• Evolució estilística.

1a Fase

• Oposició al contrapunt.
• Apareix el recitatiu (cantilena).
• Ús lliure de la dissonància.
• Harmonia pretonal.
• Producció: més música vocal que instrumental.

2a Fase

• Distinció ària i recitatiu.
• Evolució de les seccions de les formes

Stella Splendens: El Llibre Vermell de Montserrat

Stella splendens és una obra d'autor anònim d'estil virelaic, datada a l'època de l'Edat Mitjana (segle XIV). Pel que fa al seu gènere, es tracta de música vocal acompanyada.

• Formació: Veu solista femenina, timbal, instruments de corda i vent.
• Estructura: AB A(a a') B (b b').
• Forma: Melodia que va apareixent interpretada per diferents instruments i veus.
• Trets característics: Conté graus conjunts i intervals de tercera. La negra amb puntet i corxera es troba al principi de la frase, mentre que en el repòs les notes són blanques. La melodia dos sempre manté el valor de negres.
• Marc social: S'inclou aquesta dansa dins el Llibre Vermell de Montserrat al segle XIV.

Sederunt Principes: La Polifonia

Melodia

La línia melòdica és elegant i amb poca ornamentació. Té una estructura clara en forma quadrada de setze compassos.

Baix d'Alberti

Acompanyament pianístic que consisteix a tocar acords amb la mà esquerra arpegiant-los.

Vocal religiosa

Es continuen les formes d'èpoques anteriors: misses, motets i oratoris.

Música profana

Gluck estableix les bases de l'òpera moderna. Mozart aporta a l'òpera la preocupació pel comportament humà i la quotidianitat dels personatges i de la temàtica.

Joseph Haydn

Compositor austríac. Als 8 anys va entrar a la catedral de Viena. Després d'uns anys de formació, el 1761 es va posar al servei dels prínceps, per als quals va treballar exclusivament fins a l'any 1790. Des d'aquesta ciutat va viatjar a...

Classificació dels sons del català

Consonants segons el punt i mode d'articulació

• Bilabials: oclusiu sord (p), oclusiu sonor (b), fricatiu sonor (b), nasal sonor (m).
• Labiodentals: fricatiu sord (f), fricatiu sonor (v), nasal sonor (m).
• Dentals: oclusiu sord (t), oclusiu sonor (d), fricatiu sonor (d), nasal sonor (n).
• Alveolars: fricatiu sonor (s, z), fricatiu sord (s, ss, c, ç), africat sord (ts), africat sonor (tz), lateral sonor (l), vibrant simple sonor (r), vibrant múltiple sonor (r, rr), nasal sonor (n).
• Palatals: fricatiu sord (ix, x), fricatiu sonor (j, g), africat sord (tx, ig), africat sonor (tg, tj), lateral sonor (ll), nasal sonor (ny).
• Velars: oclusiu sord (c, qu), oclusiu sonor (g, gu), fricatiu sonor (g), nasal sonor (ng).

Definicions

Quantificadors

Quantificadors Quantitatius Variables

Són aquells que varien en gènere i nombre:

• quant, quanta, quants, quantes
• tant, tanta, tants, tantes
• poc, poca, pocs, poques
• molt, molta, molts, moltes
• bastant, bastanta, bastants, bastantes
• gaire, gaires

Quantificadors Quantitatius Invariables

Són aquells que no varien:

• més, menys, massa, gens, prou, força

Ús dels Pronoms Febles

Substitució del Sintagma Nominal (SN) no definit

• SN no definit: Substituït per en.

Substitució del Sintagma Preposicional (SPrep)

• SPrep introduït per 'de': Substituït per en.

Complement Directe (CD)

• Definit: el, la, els, les.
• Indefinit / Quantitat / Numeral: en.
• Això / allò: ho.

Complement Indirecte (CI)

• Singular: -li, -los (Nota: '-li' és per a masculí i femení singular,

L'evolució de l'òpera: Seria, Buffa i Singspiel

Òpera Seria

L'òpera seria és d'estil italià i d'encàrrec. Destaca l'escola de l'òpera seria napolitana i les reformes de Gluck (recitatius secs i ariosos). Els personatges solen ser reis o emperadors (com Cèsar), amb temàtiques històriques i mitològiques.

Òpera Buffa

Dins de l'òpera buffa destaca la trilogia de Da Ponte. Els personatges varien entre el gènere seriós, còmic i semiseriós. Els temes tracten la lluita contra la condemna celestial i l'infern, així com l'amor. En el cas de Don Juan (Don Giovanni), el personatge no sap res d'ell mateix. Cada personatge té una diferenciació vocal i s'inclouen cites musicals.

Singspiel

El Singspiel és un gènere alemany. A La flauta màgica...