Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Música de Batxillerat

L'Òpera Barroca: Orígens i Desenvolupament

L'òpera és un espectacle que es crea en un espai escènic, on els escenaris canvien de sobte. L'òpera barroca neix a Florència i s'estén ràpidament per Europa, sent molt important a França. A Espanya va ser diferent, en part a causa de la crisi i la dificultat de contractar actors de lluny. Instruments podien ser aleatoris en les primeres etapes (Monteverdi). L'orquestra, tal com la coneixem, neix amb l'òpera.

Orquestra i Veus a l'Òpera Barroca

Trobem una orquestra reduïda, amb:

• Teclat: Clavecí o orgue, per al baix continu.
• Corda: Encapçalada pel violí com a motor principal, acompanyat per viola i violoncel, sovint acompanyant el cantant.
• Vent i Metall: Utilitzats, sobretot a Venècia.

La veu

Formes Musicals

Fuga

La fuga és una tècnica de composició en la qual els resultats formals no estan fixats. Cada fuga és diferent de les altres en presentació, longitud i elements. La principal característica és l'exposició d'un tema en una sola veu, repetida en una altra veu, mentre que la primera fa un contrapunt.

Himnodia

La himnodia és el cant de textos de nova composició, al principi en prosa. Els primers himnes es remunten a Sant Ambrosi, bisbe de Milà.

Troparion

En l'època del cant antic, després de la iconoclàstia que es va produir, trobem anotacions en neumes i formes primitives d'himnes com el troparion, compost per versicles de salms bíblics intercalats amb versos de nova composició.

Cànon

Basat en el principi d'imitació,...

El Clau Ben Temperat, Volum 1: Fuga núm. 2 en Do menor (Bach)

La Fuga núm. 2 del Clau Ben Temperat, Volum 1 de Bach oposa una forma lliure a una forma canònica, escrites en la mateixa tonalitat. Presenta una forma lineal, en estil polifònic contrapuntístic, amb la repetició d'un subjecte i les seves imitacions. El subjecte és acèfal, basant-se en la repetició rítmica d'un model, on els dos primers elements subjectes són de tipus pregunta-resposta.

En l'entramat contrapuntístic, el contrasubjecte té un caràcter menys rítmic que el subjecte. La fuga es divideix com a Fortspinnung, característica del Barroc, que és un procés de continuació o desenvolupament d'un material que conforma la línia melòdica per a tota una frase. Conté...

Diccionari de Termes Musicals

Acords i Notes

• Acord invertit: Redistribució de les notes d'un acord compost per terceres, de manera que la nota inferior deixa de ser la fonamental de l'acord.
• Notes estranyes: Notes que no pertanyen a l'acord definit per la sonoritat de l'harmonia, poden ser de diferents tipus.
• Nota de pas: So aliè a l'acord situat habitualment en part o fracció dèbil de compàs, que uneix per moviment conjunt dues notes reals.
• Baix albertí: En la música per a teclat, figura d'acompanyament per a la mà esquerra consistent en triades dissoltes.
• Trommelbass: Terme alemany que designava una part baixa consistent en una repetició de notes, molt emprat en el S. XVIII per donar animació a la música.
• Brodadura: És una nota estranya

Jazz: Orígens i Característiques

Jazz: Música afroamericana del segle XX, originària del sud dels EUA, caracteritzada per la improvisació, la recerca de so i el fraseig (swing/blue notes). CHC (Comerç Humà Captiu): Segles XVII-XVIII, negres capturats per ser venuts a colònies angleses com a esclaus i mà d'obra barata. Les arrels del jazz es troben en els cants d'esclaus mentre treballaven (plantacions de cotó, feines de peonatge, vaixells de vapor, orquestres). El 1865, Lincoln aboleix l'esclavitud. Tradicionalment, el músic de jazz negre no tenia formació acadèmica, era autodidacte i no escrivia la música que componia, a diferència del músic blanc, que sí tenia formació acadèmica i prestigi professional. Ma Rainey és considerada...

Glossari de Termes Teatrals

Actor

Un actor és la persona que interpreta un personatge. És el vincle viu entre el text de l'autor, les orientacions interpretatives del director i la mirada i oïda de l'espectador.

Aparte

Un aparte és una intervenció verbal d'un personatge la característica principal de la qual és desvincular-se del lloc dramàtic. El personatge deixa de participar en l'esdeveniment escènic immediat quan la resta de figures fingeixen no escoltar les seves paraules, encara que això no significa que la seva intervenció es desvinculi de la història.

Acte (o Jornada)

Un acte és cadascuna de les parts en què es divideix l'obra teatral, responent a necessitats temporals o narratives. La distinció entre actes i el pas d'un a...

Les Quatre Estacions (Vivaldi)

Moviment 3

Les veus intermèdies serveixen de farcit harmònic per a violí solista i orquestra de corda fregada (violí I, II i viola) i baix continu (violoncel, contrabaix i clavicèmbal). Dinàmica per terrasses. Aquest moviment pertany al tercer dels quatre concerts, Les Quatre Estacions, una obra descriptiva o programàtica. Cadascun dels concerts evoca una estació de l'any, i un sonet acompanya cada concert.

Dido i Enees (Purcell)

Lament de Dido

Música vocal profana del Barroc anglès (segle XVII). La història es basa en l'Eneida de Virgili: Enees, fugint de la destrucció de Troia, s'enamora de Dido, però l'ha d'abandonar, ja que els déus el van cridar per anar a Itàlia per a fundar una nova Troia. El...

Concert de Brandemburg núm. 2 en Fa Major

Bach / Barroc / Segle XVIII / Alegre, brillant. Melodia vigorosa que s'anuncia en els primers compassos pel tutti i serveix de ritornello del primer moviment. El segon tema és el que interpreta cada solista i apareix 8 vegades. Ritme marcat, compàs quaternari. Allegro. Concerto grosso: ràpid-lent-ràpid. Els instruments solistes s'oposen amb el tutti. Fa major amb modulacions a altres modalitats. Dos conjunts instrumentals: Concertino: trompeta, flauta de bec, oboè i violí. Ripieno: 2 violins, viola, violoncel. Dinàmica per terrasses. És el segon dels 6 concerts de Brandemburg. Va rebre influència de la música italiana, concretament dels concerts de Vivaldi. Aquesta influència es pot apreciar...