Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Música de Batxillerat

Beethoven i Mozart: del Classicisme al Romanticisme

MúsicaActualitzat el 3,42 KB

Ludwig van Beethoven: Pont entre Classicisme i Romanticisme

Beethoven representa la gran síntesi del classicisme i la primera part del romanticisme, actuant com a pont. És, alhora, un compositor clàssic i romàntic.

Característiques Clau de l'Obra de Beethoven

  • L'eix fonamental de la seva música és la forma sonata, aplicada a la música de cambra i orquestral.
  • Amplia la simfonia a quatre moviments, introduint un canvi significatiu en el tercer moviment.
  • Ampliació de l'orquestra i gran control del llenguatge musical i la tècnica compositiva.
  • És considerat el primer romàntic: el compositor s'identifica com a artista, deixa d'estar al servei de la cort i crea amb total llibertat, reflectint la seva genialitat i els canvis socials de l'època.
...
Continua llegint "Beethoven i Mozart: del Classicisme al Romanticisme" »

Balls de saló: conceptes, elements clau i història del vals i del rock & roll

MúsicaActualitzat el 8,86 KB

Què són els Balls de Saló?

Podem dir que el ball és un fet social que agrupa les persones, ja sigui en festes públiques o privades. Per ball, també, entenem l'acció de ballar, que consisteix a fer canvis amb els peus, el cos i els braços seguint un ritme determinat. En les modalitats del ball s'executa una successió regular de passos i posicions al compàs de la música que s'anomena coreografia.

Amb els balls de saló ens referim a aquells balls de parella que tenen una seqüència coreogràfica determinada al ritme de diferents modalitats. Els balls de saló els podem definir com les danses que un grup de persones ballen, en parella, en una sala o saló i també en espais oberts. El ball és un enllaç de moviments apresos que volen...

Continua llegint "Balls de saló: conceptes, elements clau i història del vals i del rock & roll" »

Anàlisi del cor "For Unto Us a Child Is Born" de l'oratori El Messies de Händel

MúsicaActualitzat el 3,22 KB

El Messies: Cor "For Unto Us a Child Is Born"

Informació General

  • Compositor: Georg Friedrich Händel
  • Època: Barroc tardà
  • Any de Composició: 1741
  • Gènere: Religiós Vocal/Mixt
  • Forma Musical: Oratori (dividit en 3 actes amb escenes)

Llibret i Text

El llibret va ser compilat per Charles Jennens i consisteix en fragments de versicles de la Bíblia.

Adaptació i Primera Frase

Aquest cor inicial va ser una adaptació d'un duet italià preexistent. Tanmateix, va resultar molt problemàtic adaptar a l'anglès una peça que no estava destinada a aquest idioma.

La primera frase del text és estranya: posa l'èmfasi en la paraula inicial, una preposició sense cap importància argumental en l'obra i que musicalment és poc important. Es canta amb la nota més...

Continua llegint "Anàlisi del cor "For Unto Us a Child Is Born" de l'oratori El Messies de Händel" »

Estils musicals del Romanticisme i el Nacionalisme: Wagner, Impressionisme i Música Espanyola

Música3,83 KB

Característiques del drama wagnerià: Wagner transforma la tradició en el drama musical i formula el concepte d'obra d'art total (Gesamtkunstwerk), una fusió de poesia, dansa, pintura, arquitectura i escenografia en una sola expressió unitària. La idea s'inspira en el teatre grec antic, on les arts formen una sola unitat. Té com a característiques la melodia infinita, en què la música flueix sense nombre tancat (prosa musical), el leitmotiv, que recorda la funció del cor en el teatre grec, els cromatismes intensos, la tensió i la sisena tonal. Tracta temes de la mitologia i de la poesia medieval alemanya, i està influït per la filosofia de Schopenhauer i Nietzsche. Es representa al Festspielhaus de Bayreuth.

Característiques de

...
Continua llegint "Estils musicals del Romanticisme i el Nacionalisme: Wagner, Impressionisme i Música Espanyola" »

Poesia, literatura popular i Renaixença a Catalunya: resum

Música4,39 KB

Poesia S. XVI-XVIII: Obté el nom de decadència. El S. XV és l'època daurada de Catalunya. El terme decadència va ser creat pels intel·lectuals que el S. XIX van iniciar la recuperació cultural i sociolingüística de la literatura catalana (Renaixença). Decadència i Renaixença són conceptes oposats i complementaris, perquè se succeeixen.

Al S. XVIII, el Decret de Nova Planta, promulgat pel rei Felip V, imposa l'absolutisme monàrquic i prohibeix el català.

Literatura popular: És la literatura creada i viscuda pel poble, i respon als seus gustos, interessos i necessitats. Està vinculada a l'entorn immediat, a les creences, als costums i a les activitats de treball i lleure pròpies de la gent del poble.

Trets característics de la

...
Continua llegint "Poesia, literatura popular i Renaixença a Catalunya: resum" »

Llengua, parla i fonètica: conceptes fonamentals

Música3,33 KB

La llengua, la parla i el llenguatge

La llengua és un vehicle de comunicació, un codi que posseeixen en estat potencial tots els parlants. La parla és l’actualització, l’ús que es fa d’aquest codi lingüístic en un moment donat. El llenguatge és fonamentalment oral: el parlant emet signes lingüístics en forma de sons.

El fonema i el so

El fonema és la unitat mínima que es pot delimitar, que no té significat, però sí funció distintiva. Si intercanviem fonemes tindrem mots diferents, per tant, canvis de significat. És una entitat abstracta i ideal. Són estudiats per la fonologia.

El so és la realització oral del fonema. És la materialització pràctica del fonema. O sigui, allò que el parlant pronuncia i l’oient sent....

Continua llegint "Llengua, parla i fonètica: conceptes fonamentals" »

Anàlisi de "Che faro senza Euridice" de C.W. Gluck

Música1,32 KB

Anàlisi de "Che faro senza Euridice"

C.W. Gluck - Orfeu i Euridice

Context i gènere

Cronologia i estil: Classicisme (1759-1800). Context: Il·lustració. Raó.

Gènere: Vocal i instrumental, profà, escènic (òpera).

Anàlisi musical

Ritme: Compàs 4/4, tempo inicial allegretto. El ritornello manté un tempo ràpid, alternant amb frases més lentes. Pulsació flexible amb calderons.

Melodia: Elegant, simètrica i estructurada, típica del Classicisme. Contenció expressiva en contrast amb el Barroc. Tonalitat principal DoM. Ornamentacions discretes i pocs cromatismes.

Text: En italià, expressa el lament d'Orfeu. Relació música-text sil·làbica.

Dinàmica: Ampli ventall dinàmic amb canvis graduals, característic del Classicisme.

Textura: Melodia...

Continua llegint "Anàlisi de "Che faro senza Euridice" de C.W. Gluck" »

El Classicisme Musical: Història, Estils i Formes Clau

Música5,29 KB

El Classicisme Musical: Simplicitat i Puresa

El classicisme retorna la simplicitat i la puresa, inspirat en els ideals grecoromans. En les arts visuals, es coneix com a neoclassicisme, però en la música es va considerar que no hi va haver un renaixement propi i es va anomenar classicisme. Aquesta època de transició entre l'Edat Moderna i la Contemporània va veure la creació d'un estil a Viena de la mà de tres compositors. Es parla de preclassicisme i classicisme.

Característiques Històriques del Classicisme

  • La Il·lustració: nous ideals de llibertat i cultura.
  • Voluntat de dissoldre les tenebres de la ment amb la llum de la raó.
  • La monarquia absoluta perd credibilitat.
  • Desenvolupament científic i tècnic.
  • Priorització de la figura humana
...
Continua llegint "El Classicisme Musical: Història, Estils i Formes Clau" »

Guia de mètrica i versificació catalana

Música3,05 KB

Apunts de mètrica i versificació

La mètrica

Un vers consisteix en una sèrie de paraules que sol ocupar una ratlla en un poema i que ve determinat pel nombre de síl·labes, la rima, etc.

Recompte sil·làbic

1.1 En català, el recompte sil·làbic parteix d’un model de vers acabat en un mot agut, com el francès i l’occità. (En canvi, el castellà, igual que l’italià, té com a model la paraula plana).

Veles e vents han mos desigs complir
faent camins dubtosos per la mar. (Ausiàs March)

Tipus de paraulaCATALÀ: model agut (- -´)CASTELLÀ: model pla (- -´-)
AGUDA- - - - - - - -´ (8)- - - - - - -´ (+1)
PLANA- - - - - - - -´ (-1) (8)- - - - - - -´-
ESDRÚIXOLA- - - - - - - -´ (--2) (8)- - - - - - -´- (-1)

Així doncs, en català es compten

...
Continua llegint "Guia de mètrica i versificació catalana" »

Trovadors, Joglars i Cansoners: Llírica Medieval Catalana

Música3,49 KB

Trovadors: Origen, Obra i Influència Medieval

Els trobadors van sorgir al sud de França a finals del segle XI. Componien en una llengua vulgar i de caràcter profà, i les seves obres s'interpretaven davant el públic cortesà. Viatjaven sovint, representant les seves creacions a palaus i castells, fet que va contribuir a que la lírica i la música tinguessin un caràcter internacional. Els trobadors escrivien principalment en occità i moltes vegades utilitzaven una llengua romànica que podia ser representada amb música.

La poesia trobadoresca era sobretot de tema amorós, però també podia tractar temes polítics, morals o literaris. La seva classificació es podia fer segons diversos criteris:

  • Gèneres per Versificació: Mètrica i Temàtica

...
Continua llegint "Trovadors, Joglars i Cansoners: Llírica Medieval Catalana" »