Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Música de Batxillerat

La música al canvi de segle XIX-XX: Nacionalisme, Postromanticisme, Impressionisme

Nacionalisme

Afegeixen trets de la música popular.

Context polític

Revolucions burgeses 1848: Itàlia i Alemanya -> polític. Independències: Bèlgica, Polònia, Irlanda i Grècia.

Evolució

1er nacionalisme (1850-1900). Característiques:

• Inspiració en la música popular.
• Utilització d'escales pròpies: pentatònica, tons sencers, modals.
• Noves formes basades en danses i cançons folklòriques.
• Tres escoles: russa, escandinava i txeca.

2n nacionalisme (1900-1950): escoles: Hongria i Espanya.

1er Nacionalisme: Escola Russa (Txaikovski)

Precursor: Mihail Glinka a partir de "Una vida pel tsar". Primer recolector de folklore rus, és mestre i influeix als altres.

Escola

1. L'Homme Armé (Kyrie)

Autor: Guillaume Dufay

Context

Renaixement, 1a generació.

Característiques

• Gènere: Música vocal, religiosa, litúrgica.
• Timbre: 4 veus (soprano, alt, tenor, baix).
• Forma: Kyrie (Ordinari de missa, missa de tenor).
• Dinàmica: Mesa di voce.
• Melodia: Graus conjunts, àmbit reduït.
• Ritme: Ternari combinat amb binari.
• Textura: Contrapunt imitatiu (part A); bicini, contrapunt imitatiu (part B).

Conclusions

• Contrafacte: Utilitzar música antiga per a crear una composició nova.
• Missa de tenor: La melodia preexistent és profana.

2. Mille Regretz

Autor: Josquin des Prez

Context

Renaixement, 2a meitat del s. XV i tot el s. XVI (estil internacional).

Característiques

• Gènere: Vocal profana.
• Timbre: 4 veus (soprano, alt, tenor, baix) i llaüt.

Dido i Enees: El Lament de Dido

Autor i context

Henry Purcell va compondre Dido i Enees l'any 1689, en ple Barroc anglès. L'obra pertany al gènere de la música vocal profana. El llibret, escrit per Nahum Tate en anglès, es basa en l'Eneida de Virgili. L'òpera narra la història d'Enees, que, fugint de la destrucció de Troia, s'enamora de Dido, reina de Cartago. No obstant això, Enees ha d'abandonar Dido per ordre dels déus per dirigir-se a Itàlia. La música descriu la mort de Dido a Cartago, amb cors, danses, recitatius i una varietat de cançons, algunes d'elles utilitzant el baix obstinat.

El Lament de Dido

El moment culminant de l'òpera és tràgic: la desesperació de Dido per l'abandonament del seu amant i la seva mort, que segueix...

Prima i Seconda Pràctica

Prima Pràctica i Seconda Pràctica: Al segle XVI, Monteverdi fa referència a aquests conceptes als seus llibres de madrigals. En aquests llibres, ens mostra el pas de l'estil vocal del Renaixement a la nova textura de melodia acompanyada, que és on s'inicia el Barroc musical. La Prima Pràctica representa la textura musical del Renaixement. La Seconda Pràctica representa la textura musical del Barroc. Aquestes dues pràctiques són diferents a causa de l'evolució pel pas d'una època a una altra.

Ars Nova Musical

Ars Nova: És el nom que rep l'estil musical que es va desenvolupar a França i Itàlia al segle XIV, quan aquests països van instaurar la música polifònica en la seva societat. L'Ars Nova va representar...

Figures Musicals Medievals: Trobador, Goliard i Ministril

El Trobador, poeta i músic, era un personatge que vivia entre els nobles. Els seus temes principals eren l'amor cortès i la vida dels herois. Cantaven als castells, acompanyant-se d'algun instrument.

Els Goliards eren clergues que, després d'abandonar la vida religiosa, cantaven en llatí i en la llengua vulgar. La seva poesia era sovint grollera i satírica.

Els Ministrils eren músics instrumentistes a sou d'algun estament cívic o religiós. Els instruments que utilitzaven incloïen: arpa, llaüt, viola (a l'església), trompeta i flauta (en festes populars).

Característiques de la Música Trobadoresca

• Ritme: Comença a independitzar-se del text.
• Melodia: Una sola línia melòdica d'

Vocabulari musical

Anifonia: himne litúrgic cantat per dues parts del cor alternativament.

Cànon: peça d'una composició musical contrapuntística basada en la imitació entre veus separades.

Clavicordi: instrument musical europeu de teclat, de corda percudida, amb un so feble.

Consort: conjunt de cambra format per instruments de diferents talles.

Escala: conjunt de sons ordenats que creen un entorn sonor particular.

Homofonia: textura vertical amb superposició simultànea de línies melòdiques amb ritme similar.

Idiòfon: instrument musical amb sò propi que empra el seu cos com a resonador.

Intensitat: qualitat que diferencia un sò suau d'un sò fort.

Instruments de l'antiga Grècia

La lira (corda polsada) associada al culte a Apol·lo. L'aulós...

El Barroc Musical: Característiques i Evolució

El període Barroc s'estén des de l'estrena de l'òpera L'Euridice de J. Peri l'any 1600 fins a la mort de J. S. Bach el 1750. Aquesta època va introduir conceptes musicals fonamentals:

• Monodia: Una sola melodia amb acompanyament instrumental, que permetia comprendre millor el text i transmetre una major expressivitat.
• Baix continu: Tècnica d'acompanyament d'una melodia de forma contínua a partir d'uns acords xifrats, interpretats per un instrument polifònic (com el clavecí o l'orgue) i un o més instruments melòdics greus (com el violoncel o el fagot).
• Estil concentrato: Recurs utilitzat per donar major expressivitat a la música.

Durant el Barroc, la música instrumental va començar a predominar...

Conceptes Bàsics de Música

• Ritme: Combinació de figures de durada que s'expressen gràficament (rodona, fusa, negra).
• Pulsació: Velocitat del ritme, batec intern de la música.
• Compàs: Espai entre dues línies divisòries o trencat inicial que s'escriu després de la clau. El numerador indica la quantitat de figures i el denominador el tipus de figura. Compassos binaris, ternaris o quaternaris. Els cops de pulsació es representen amb una ratlleta vertical. Compassos simples i compostos.
• Melodia: Combinació de notes musicals (do, re, mi, fa, sol...).
• Clau: Símbol gràfic que es col·loca a l'inici del pentagrama i dona nom a la línia on es col·loca.
• Procediment lectura clau de sol: Ascendent per línies: mi, sol, si, re, fa; o espais: fa,

Qüestionari: El Teatre Clàssic Francès del Segle XVII

1. Teatre al S. XVII: Origen i Característiques

A partir de la segona meitat del segle XVII, diverses companyies ambulants s'estableixen a París i actuen a les sales de joc de pilota i a les sales de teatre que s'hi van obrint. Generalment, aquestes sales eren llargues i estretes, amb llotges reservades a les classes altes i una platea on un públic exclusivament masculí, sorollós i en gran part popular, romania dempeus. A partir de 1636, s'hi van instal·lar seients.

L'escenari era petit, un tauler il·luminat per espelmes. El decorat era únic, com s'esqueia a la unitat de lloc. Aquesta simplicitat era compensada pel luxe en els decorats i el vestuari, de colors vius i brodats d'argent...

1. Música per Cantar

En la transició cap al Barroc, i gràcies al compositor Claudio Monteverdi, es posa un èmfasi especial en la interpretació d’un text amb acompanyament instrumental, cosa que dóna lloc al naixement de l’òpera.

Alhora, el Barroc consolida el concepte de jerarquia de les veus i centra la força expressiva en la veu superior o aguda, que interpreta la melodia principal per cobrar protagonisme. Aquest esquema jeràrquic s’anomena melodia acompanyada.

1.1 Les Principals Formes Vocals del Barroc: L'Òpera

L’atenció melòdica se centra en la veu més aguda, mentre que les veus més greus condueixen l’harmonia.

En les principals formes de música vocal d’aquesta època l’orquestra ocupa un paper fonamental, cosa...