Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Música

Música Vocal Religiosa del Renaixement

La ruptura del cristianisme va fer que les esglésies protestants busquessin nous camins per a la seva litúrgia. L'església catòlica era la més forta musicalment i va portar la polifonia al seu punt culminant.

La Reforma Protestant

Alemanya: El naixement del Coral

A principis del segle XVI, Luter se separà de Roma i sorgí el Protestantisme. Va mirar d'impulsar la música, creant una sèrie d'escoles ("KANTOREI") pel seu aprenentatge. Traduí la Bíblia a l'alemany. Les composicions eren a quatre veus i s'anomenaren "CORALS", molt cultivats en segles successius.

La reforma, duta a terme per Martí Luter, va significar una profunda renovació de la vida religiosa i va afectar d’una manera molt directa...

Stella Splendens: El Llibre Vermell de Montserrat

Stella splendens és una obra d'autor anònim d'estil virelaic, datada a l'època de l'Edat Mitjana (segle XIV). Pel que fa al seu gènere, es tracta de música vocal acompanyada.

• Formació: Veu solista femenina, timbal, instruments de corda i vent.
• Estructura: AB A(a a') B (b b').
• Forma: Melodia que va apareixent interpretada per diferents instruments i veus.
• Trets característics: Conté graus conjunts i intervals de tercera. La negra amb puntet i corxera es troba al principi de la frase, mentre que en el repòs les notes són blanques. La melodia dos sempre manté el valor de negres.
• Marc social: S'inclou aquesta dansa dins el Llibre Vermell de Montserrat al segle XIV.

Sederunt Principes: La Polifonia

Melodia: És l'element que predomina. Els compositors n'exploren totes les possibilitats expressives. La melodia perfecta és la que aconsegueix transmetre els sentiments personals i emocionar l'oient.

Ritme: Tempo rubato: consisteix a canviar per uns moments la velocitat de la pulsació amb finalitats expressives.

Textura: La textura més utilitzada és la melodia acompanyada, que adopta formes més o menys complexes segons la instrumentació de cada obra.

La música vocal en el Romanticisme

Música vocal religiosa

Es continuen utilitzant les formes d'òperes anteriors però amb un caràcter més operístic.

Música vocal profana

Triomfa a l'òpera i es cultiva el verisme. Wagner introdueix un nou concepte d'òpera com a espectacle que integra totes...

Melodia

La línia melòdica és elegant i amb poca ornamentació. Té una estructura clara en forma quadrada de setze compassos.

Baix d'Alberti

Acompanyament pianístic que consisteix a tocar acords amb la mà esquerra arpegiant-los.

Vocal religiosa

Es continuen les formes d'èpoques anteriors: misses, motets i oratoris.

Música profana

Gluck estableix les bases de l'òpera moderna. Mozart aporta a l'òpera la preocupació pel comportament humà i la quotidianitat dels personatges i de la temàtica.

Joseph Haydn

Compositor austríac. Als 8 anys va entrar a la catedral de Viena. Després d'uns anys de formació, el 1761 es va posar al servei dels prínceps, per als quals va treballar exclusivament fins a l'any 1790. Des d'aquesta ciutat va viatjar a...

Cronologia de les èpoques musicals

• 100 a.C. - Segle V d.C.: Caiguda de l'Imperi Romà.
• Segle V - 1492: Edat Mitjana (Descobriment d'Amèrica).
• 1492 - 1600: Renaixement.
• 1600 - 1750: Barroc (Mort de Bach).
• 1750 - 1810: Classicisme.
• 1810 - 1900: Romanticisme.
• Segle XX - XXI: Època contemporània.

L'Edat Mitjana: Feudalisme i Societat

L'Edat Mitjana s'estén des del segle V fins al segle XV. Es divideix en dues etapes principals:

• Art romànic i feudalisme.
• Art gòtic i el sorgiment de les ciutats.

El feudalisme era una relació d'intercanvi basada en una estructura piramidal. El rei demanava fidelitat als nobles i, a canvi, els concedia terres (feus). Al feu hi havia el castell i els camps: al castell vivien els nobles i als camps els camperols, que lliuraven...

Classificació de la música

Música artística: L'escoltem o la interpretem per plaer, sense cap intenció definida.

Música funcional: És tota la música composta per encàrrec o triada especialment per a una finalitat concreta a la qual s'ha d'adaptar.

El Cant Gregorià

• Textura: Monòdica, una sola veu, col·lectiu.
• Timbre: Vocal, a capella, sense instruments.
• Text: Sempre en llatí.
• Compositors: Anònims (no signaven per humilitat).
• Moviment: Lent, sense presses, sense pulsació marcada.
• Ritme: Lliure, depenent del text, sense compàs, no gens repetitiu.
• Melodia: Llarga, segons la frase del text o de la vocal, que s'allarga.
• Caràcter: De recolliment, relaxant.

Melismàtic: En una mateixa síl·laba, moltes notes.
Sil·làbic: A cada nota, una síl·laba....

El cant en el palau

Desenvolupament de noves formes en la música profana

En el palau es desenvolupen formes noves en la música profana, relacionades amb la literatura. En aquest període, es considera que la música és un signe de distinció i refinament. Per això, es destina a l'entreteniment i l'esbarjo de les minories cultes i s'interpreta en les cambres o habitacions dels palaus.

Formes vocals representatives del Renaixement

Les formes vocals de música més representatives del Renaixement són el madrigal, l'òpera in musica i, a Espanya, el villancet.

Els compositors més destacats de música vocal profana són: Iacopo Peri, Luca Marenzio i Claudio Monteverdi.

El Villancet

El villancet és una forma polifònica d'origen popular i de temàtica...

Barbarismes

Barbarismes: Els mots que s'introdueixen en una llengua procedents d'una altra i que les autoritats acadèmiques que vetllen per la puresa de la primera no accepten.

Diftong

Diftong: La pronunciació en un sol cop de veu de dues grafies vocàliques.

Triftong

Triftong: La pronunciació en un únic cop de veu d'un diftong creixent seguit d'un de decreixent.

Exemples de diftong i triftong

• a) guai/tar
• b) i intervocàlica + diftong decreixent: tra/ieu

Hiat

Hiat: La pronunciació per separat de dues grafies vocàliques contigües.

• agra/ir
• su/i/cidi

Perífrasis verbals

Perífrasis verbals: Grup de mots entre els quals hi ha un mínim de dos verbs i que equivalen a un concepte.

Sons graduals

Sons graduals: Totes les grafies i, o i u que fonèticament es...

Descripció Musical i Dinàmica Sonora

Albert W. Ketelbey: El Mestre Descriptiu

Albert W. Ketelbey (1875 - 1959) va ser compositor, editor de música i director musical d'una discogràfica anglesa. Va escriure molta música coneguda per la seva força descriptiva.

La Intensitat (Dinàmica Musical)

La intensitat fa referència al volum d'emissió, més o menys fort, i pot afectar una nota o passatge musical. La dinàmica es pot expressar de dues maneres: en forma verbal o en forma gràfica.

Nivells d'Intensitat Sonora

• Pianissimo (pp): Poca intensitat de so.
• Piano (p): Poca intensitat de so suau.
• Mezzopiano (mp): Intensitat de so mitjana tirant a piano.
• Mezzoforte (mf): Intensitat de so mitjana tirant a forta.
• Forte (f): Intensitat de so forta.
• Fortissimo

J.S. Bach (1685-1750)

Johann Sebastian Bach va ser un organista, clavecinista, violinista, mestre de capella i compositor alemany. Considerat per molts el músic més gran de tots els temps, va compondre obres profanes i religioses:

• Música vocal religiosa: 4 passions, oratoris, el Magnificat i 200 cantates.
• Música vocal profana: 30 cantates.
• Música orquestral: 6 Concerts de Brandenburg.
• Teclat: Variacions Goldberg, fugues, toccates i la cèlebre Toccata i fuga en Re menor.

Dades extra: Va ser operat de la vista per John Gray, es va casar dues vegades, va tenir 20 fills i en van sobreviure 10.

G.F. Händel (1685-1759)

Compositor alemany establert a Londres, va escriure obres religioses i profanes:

• Música vocal profana: Més de 40 òperes, cantates