Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Oposicions

Correcció i format del text repetitiu

Contingut corregit

¡Escribe tu texto aquí! ¡Escribe tu texto aquí! no sé, no sé ¡Escribe tu texto aquí! no sé, no sé ¡Escribe tu texto! ¡Escribe! Escribe tu texto aquí! ¡Escribe tu texto aquí! no sé, no sé ¡Escribe tu texto aquí! no sé, no sé ¡Escribe tu texto! ¡Escribe tu texto aquí! no sé, no sé ¡Escribe tu texto aquí! no sé, no sé qejdhdhahahahahsbababababba! no sé, no sé qejdhdhahahahahsbababababba Escribe tu texto aquí! ¡Escribe tu texto aquí! no sé, no sé ¡Escribe tu texto aquí! no sé, no sé ¡Escribe tu texto! ¡Escribe tu texto aquí! no sé, no sé ¡Escribe tu texto aquí! no sé, no sé qejdhdhahahahahsbababababba! no sé, no sé qejdhdhahahahahsbababababba...

El Gir Antropològic: De la Phýsis a l'Home

El canvi de sentit del discurs: l’objecte d’estudi ja no és la cosmologia ni la física (phýsis), sinó l’home, tant a nivell personal com social.

Sòcrates expressa aquest interès:

“Estimo el coneixement, i els arbres i els camps no m’ensenyen res, però sí els homes de la ciutat.”

El Mètode Socràtic: El Diàleg i la Recerca de la Veritat

Sòcrates es centra en el diàleg (dia – a través de / logos – raó). Passeja per Atenes, interroga a tothom: a l’àgora, als gimnasos, als banys.

El seu objectiu és trobar definicions universalment vàlides de conceptes, és a dir, vol superar el relativisme sofista.

La seva missió, segons ell mateix, és:

“Jo vaig per tot arreu no fent altra

Renda Personal i Benestar Econòmic

Renda rebuda de les empreses (PNN cf - impostos empresarials - beneficis no distribuïts). Les famílies també paguen impostos sobre les rendes que obtenen, cotitzen a la Seguretat Social i reben transferències de l'Estat (pensions, subsidis).

La Paradoxa d'Easterlin

L'art com a signe i producte social

Si tota obra d'art és un signe, podem descobrir-hi un producte social que consta d'un significant, un significat i uns usuaris.

Arguments a favor que l'art millora el nostre coneixement de la realitat

• Producte social: L'obra d'art és signe d'una societat, de la seva cultura i de la seva història. A través d'ella podem rebre informació sobre l'ésser humà i la seva constant lluita amb la realitat en la qual està instal·lat, sobre la seva comprensió del món i de si mateix.
• Producte individual: L'art és també un producte individual en el qual l'autor, mitjançant els recursos que l'època posa a la seva disposició, deixa el seu segell personal i la seva empremta vital. Per això, l'art ens revela també

Què és la motivació?

És allò que condiciona la conducta del treballador i que el mou a assolir uns determinats objectius personals o de grup.

Factors de Motivació de Herzberg: Higiènics i Motivadors

Quina és la diferència entre factors higiènics i motivadors?

Segons F. Herzberg, els factors que afavoreixen la motivació són de dos tipus: higiènics i motivadors.

• Factors Higiènics: Fan referència a condicions extrínseques que tenen a veure amb el context laboral i que, si són deficients, generen insatisfacció al treballador.
• Factors Motivadors: Són els relacionats amb el conjunt del treball en si mateix i constitueixen la causa primordial de satisfacció.

Nivells i Necessitats de la Teoria de Maslow

Necessitats de Maslow i exemples

La voluntat de poder

Nietzsche, sempre malalt, descobreix el món, l'home i la vida com a voluntat de poder. Aquesta vida com a voluntat de poder és la voluntat de ser més, de viure més, de superar-se i demostrar una força sempre creixent; és a dir, és la voluntat de crear: «Sóc aquell –diu Zaratustra– que és impel·lit a superar-se a si mateix constantment».

El text d'Així parlà Zaratustra que millor expressa aquesta voluntat de poder és De la superació de si mateix: «En realitat, jo us dic: un bé i un mal que fossin imperibles no existeixen! Per si mateixos han de superar-se una i una altra vegada a si mateixos». L'interès preponderant de Nietzsche pels valors morals fa que la voluntat de poder sigui, en gran mesura, voluntat

El Teatre en el Modernisme

El teatre va viure una profunda renovació a conseqüència de la crisi del model aristotèlic, iniciada a la segona meitat del segle XIX amb la desfeta del moviment romàntic.

• Deixa de ser el reflex de la realitat i la projecció del context social per transformar-se en un teatre d’idees (intentar fer pensar la gent per a impulsar canvis).
• L’escena no és ara el mirall de la vida quotidiana, sinó l’espai d’enfrontament de línies de pensament oposades a partir de les quals s’ha de definir i projectar el futur. És concebut com una eina al servei de grans ideals. Va aparèixer un teatre inicialment reformista que més tard va ser revolucionari, tot i que sempre va ser crític.
• S’exposa també al vendaval

Descobriment i Fonaments de la Teoria Cel·lular

Fins al segle XVII es desconeixia l’existència de les cèl·lules. Gràcies al descobriment del microscopi òptic per Robert Hooke, es van poder observar cèl·lules vegetals, concretament cèl·lules de suro.

La Teoria Cel·lular (Schwann)

S’estableix la Teoria Cel·lular, basada en els següents postulats:

1. La cèl·lula és la unitat estructural dels éssers vius (dona forma).
2. La cèl·lula és la unitat fisiològica dels éssers vius (realitza les seves funcions).
3. Tota cèl·lula prové d’una altra preexistent per divisió cel·lular.
4. La cèl·lula és la unitat genètica dels éssers vius, ja que porta la informació hereditària.

Estructura de la Cèl·lula Eucariota

La cèl·lula eucariota...

El Nou Hollywood: L'Era Daurada del Cinema Americà dels 60 i 70

L'Emergència del Nou Hollywood

A finals dels anys 60 i la dècada dels 70, la indústria cinematogràfica americana ja no recaptava tants diners com abans. El 1969, l’actor Dennis Hopper va rodar amb llibertat, fins i tot en un cementiri, i va realitzar remakes de versions de pel·lícules clàssiques nord-americanes. Aquest esperit innovador va portar a finançar Easy Rider de Dennis Hopper, un western que van canviar i adaptar a motoristes que creuen els EUA. La pel·lícula va ser molt taquillera, especialment entre el públic jove.

Davant d'aquest èxit, la indústria americana va decidir apostar per nous directors, tals com: Martin Scorsese, Francis Ford Coppola i Michael...

Causes i desenvolupament de la Primera Guerra Mundial

Causes de la guerra

1. La rivalitat entre les potències colonials

Rivalitats i tensions importants:

• Entre França i Alemanya: tensions pel control del Marroc i pel territori d'Alsàcia i Lorena.
• Entre Alemanya i Gran Bretanya: tensions pel control de rutes marítimes.

El conflicte dels Balcans

A mitjans del segle XIX, els pobles dels Balcans s'independitzen de l'Imperi otomà i es forma tot un conjunt de països. Tant Rússia com altres potències tenen interessos a la regió dels Balcans per així obtenir una bona sortida al mar. Rússia s'alia amb Sèrbia i l'Imperi austrohongarès estableix influència, aliant-se amb Croàcia. L'any 1908 la tensió augmenta quan l'Imperi austrohongarès ocupa...