Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes
Estructura i característiques de la notícia, el reportatge, la crònica i l'entrevista
La Noticia.
La notícia, juntament Amb el reportatge, és un dels Gèneres informatius de què disposen els mitjans de comunicació
per a comunicar fets i esdeveniments d’actualitat als lectors.
Estructura de la noticia:
— Titular: està format per un Títol breu i de vegades un subtítol.
— Subtítol. Frases que Ressalten altres idees importants de la notícia.
— Autor: Nom del periodista , Lloc de la redacció.
— Entrada o lead: Primer paràgraf de la notícia i s’hi resumeix la Informació més important.
— Cos: Desenvolupa el que s’ha Avançat en l’entrada.
El reportatge és un gènere periodístic que pertany al grup dels Gèneres informatius, igual que la notícia. Es
distingeix de la notícia per l’extensió,...
Estats centralitzats i descentralitzats: característiques i diferències
Estats centralitzats, les institucions locas i regionals no tenen autonomia de govern, sinó que depenen de les institucions estatals, i els funcionaris de les distintes regions són elegits per l'administració central. Estats descentralitzats:
-Les regions tenen institucions pròpies. Els ciutadans elegeixen els membres dels governs i parlaments locals i regionals, que no depenen de les institucions de l'estat.
-L'estat manté el poder màxim. Hi ha unes lleis comunes per a tots els territoris.
-Els municipis i les regions tenen amplis poders als territoris respectius.
Competències: tasques de govern i capacitat de decisió sobre matèries com per exemple l'educació, sanitat, transports. Poden dicatr normes que només regeixen al seu...
Paraules planes acabades en diftong
vine,corre,obre,omple semxr acaben amb e. Jeure,neixere, i néixer canvien la vocal xa (1a silaba àtona). Collir,sortir,cosir,tossir i escopir + derivats o àtona i u tònica. No accentuem agudes amb diftong (menjeu) i si accentuem planes amb diftong (parlàveu).Prep fortes:: contra,durant,malgrat,entre,fins,segons,sense,excepte,Compostes cap a, des de,fins a.
coordinació: copulatives (i,ni) disjuntives (o,o bé, o si no) explicatives(és a dir,osigui) adversatives(però, en canvi,tanmateix)distributives(ni...Ni, o...O, tan aviat...Com, o solament, … sinó que)
Anàlisi del poema Cançoneta lleu i plana de Guillem de Berguedà i altres poemes medievals
Cançoneta lleu i plana:
Guillem de Berguedà fou un trobador destacat del Segle XII, fill del vescomte de Berga. Va Ser un noble de caràcter bregós que va participar activament en lluites feudals Del seu temps. Era una persona de tracte difícil, com es pot observar en els Poemes on ataca el bisbe d’Urgell o els sirventesos dedicats als nobles Ponç de Mataplana i Pere de Berga. De la seva obra se’n conserven vint-i-vuit poemes i Tres debats poètics. Cançoneta lleu i plana és una mostra d’aquests sirventesos Adreçats a Ponç de Mataplana. El poema consta d’una burla dirigida a aquest Marquès: en la primera estrofa introdueix el poema i l’acusa de traïdor, en la Segona i tercera estrofa critica el seu aspecte físic, ja que
...Freqüència llindar i efecte fotoelectric: teoria quàntica de Planck
* La teoria quàntica de la llum de Planck va revolucionar la física, va marcar els descobriments posteriors i va modificar el nostre concepte de naturalesa. Més tard, Albert Einstein la va utilitzar per resoldre l'efecte fotoelectric.
Parallenguatge, kinèsia i proxèmica: resum de la comunicació no verbal
Què estudien el parallenguatge, la Kinèsia, i la proxèmica?
I.El Parallenguatge. Està relacionat amb les senyals vocals no Verbals del discurs com són els volum de veu, el to, la fluïdesa, la claredat, La velocitat o ritme i les pauses. Aquets components acompanyen al discurs oral I són molt importants ja que aporten molta informació. A través del Parallenguatge es pot intuir l’estat anímic d’una persona
II.La Kinèsia. És l’estudi dels moviments corporals. Els gestos ajuden a Conèixer millor les emocions d’una persona.
a)Els gestos. Els podem classificar de la següent Manera:
·Emblemàtics: són Actes no verbals que tenen una traducció verbal específica coneguda per la Majoria dels membres del grup. Per exemple...
Hipocentre i epicentre: diferències, ones sísmiques i conceptes bàsics de geologia
-Bombes volcàniques:Tenen una mida gran,des de pocs centrímetres fins anés d'un metre de diàmetre./-Lapil.li:té la mida de la grava fina o una mica més gran./Lava:magma liguat./Magma:roca fosa amb gasos./Terratrèmols:ferrorrer on hi ha vibracions a la terra o i aixó fà que és moui laterra./Hipocentre:és el lloc terrestre en que s'origina un terratremol, a causa del trencament de les roques, que alliberi bruscament molta energia./Epicentre:és el lloc terrestre de l'hipocentre,on es percep primer el terratrèmol,i on aquest assoleix la intensitat més gran.Ones sismíques que hi ha:P,S,L i R.L'escala de Richter: és la escala que serveix per detectar la velocitat i la força de un terratremol.///Placa litosferica: està situada en...
Mots patrimonials, cultismes i comunicació verbal i no verbal
verbal:mitjançant les paraules
no verbal:sense paraules,amb expresio de la cara,la mirada,el moviment de les mans,la postura del cos,la forma de vestir,la veu...
La conversa:activitat espontanea entre dos o mes interlocutors on i intervenen elements verbals i no verbals.La conversa es regula mentre es desenvolupa i te lloc en directe i por torns.
ESTRUCT.DELA CONVERSA:
obertura:comença per salutacions,preguntes,exclamacions.
cos:part central,constitueix l'objectiu de la conversa.
tancament:per finalitzar-la s'utilitzen formules habituals de comiat.
LA LLENGUA EN LA CONVER INFORMAL:
una de les característiques de la llengua oral es improvisació.+subjecta a canvis.porten sovint a pasar dun tema a un altre:
-us d'onomatopeies
L'auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol: resum i temes
2a part. esteve es botiguer , el seu fill ramonet vol ser artista. 3a part. Es perdonen. TEMA: enfrontament entre artista i societat.Joan Puig Ferreter(selva del camp1882-Paris1956). ·fill de rics. ·pasa un any a frança(influencia). Teatre per complaure el public.OBRA: Aigües encantades. Esfors per compendre la realitat social, CRITICA SOCIAL .