Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Plàstica i educació artística

Guia completa de terminologia televisiva: Croma, Plató i més

Plàstica i educació artística2,79 KB

Terminologia Clau en Televisió

Telebrossa: És el terme popular que defineix una manera d'utilitzar la TV amb l'únic objectiu d'aconseguir el màxim d'audiència televisiva i augmentar la quota de pantalla per obtenir el màxim benefici.

Plató: És la zona de l'estudi on s'enregistren les gravacions o es fan les transmissions en directe. És una àrea tancada on s'instal·len els convidats i on es troben les càmeres de TV.

Croma-key

El croma-key fa referència a la pantalla totalment blava o verda davant de la qual se superposen imatges, com ara mapes o presentadors especialitzats en informació. També es refereix a la superfície d'aquests colors que cobreix tot un plató on s'incrusta un decorat digitalment.

Etapes bàsiques del croma:

  • Il·luminar
...
Continua llegint "Guia completa de terminologia televisiva: Croma, Plató i més" »

Moviments Artístics del Segle XX: Expressionisme, Informalisme, Pop Art i Art Conceptual

Plàstica i educació artística5,1 KB

Expressionisme Abstracte

  • Utilització d’estris, materials i suports poc convencionals: pals, culleres, ganivets, sorra, vidre mòlt...
  • Expressió lliure i subjectiva de l’inconscient.
  • Execució espontània. Importància a l’atzar.
  • El més important és el procés de pintar més que el contingut.
  • Predomini del traç gestual (dinamisme, moviment constant).
  • Ús de taques i línies amb ritme.

Jackson Pollock (1912-1956)

  • Quan pinta no toca la tela i utilitza teles molt grans.
  • Inaugura una nova tècnica anomenada “Dripping” (1949), que significa degoteig. El pinzell no toca la tela i aboca la pintura directament des del pot.

Composició número 1, Pollock, MOMA, Nova York

Mark Rothko (1903-1970)

  • Pintura de camps de color o Color Field Painting.
  • Mostra
...
Continua llegint "Moviments Artístics del Segle XX: Expressionisme, Informalisme, Pop Art i Art Conceptual" »

Tècniques de Maquillatge Correctiu: Mentó, Nas i Llavis

Plàstica i educació artística3,71 KB

Tècniques de Maquillatge Correctiu Facial

El Mentó: Anàlisi i Correcció

Per a l'anàlisi del mentó, hi ha dues maneres principals de valoració:

  • Frontalment: Ample o estret.
  • De perfil: Més o menys pronunciat, escàs o amb doble barbeta.

Correccions Específiques del Mentó

  • Mentó ample: Enfosquim els laterals de la mandíbula.
  • Mentó estret: Aclarim els laterals de la mandíbula per donar volum.
  • Mentó prominent: Hem de restar relleu al mentó (enfosquint-lo).
  • Mentó retret: Hem d'aclarir el mentó per donar-li protagonisme i projecció.
  • Doble mentó: Enfosquim la línia inferior de la mandíbula i el coll.
  • Coll ample o curt: Aclarim la vora de la mandíbula i enfosquim els perfils del coll.

El Nas: Caràcter i Dissimulació

El nas és la part del...

Continua llegint "Tècniques de Maquillatge Correctiu: Mentó, Nas i Llavis" »

Evolució del Maquillatge per Dècades: De 1910 a 1990

Plàstica i educació artística2,9 KB

Evolució del maquillatge per dècades

1910: L'estil de porcellana

Els rostres aparenten ser de porcellana: els ulls ombrejats amb color negre, les celles fines i rodones, la boca petita i angulosa. Es maquilla amb tons foscos i colorete amb rubor.

1920: Maquillatge marcat

Els maquillatges són carregats, la pell clara, maquillatge d'ulls negre, rodó i molt marcat fins al llagrimal. Fines celles que es dibuixen ascendents, els llavis vermell intens fent-los estrets i eliminant les comissures (boca cor), amb colorete de rubor.

1930: Aspecte trist i descendent

Les bases són clares, els ulls i les celles s'arrodonien donant un aspecte trist i descendent, però els tons ja no són tan foscos. Destaca la màscara de pestanyes, les boques fines i allargades...

Continua llegint "Evolució del Maquillatge per Dècades: De 1910 a 1990" »

Història del Cinema: Orígens, Invents Clau i Pionerisme (1890-1895)

Plàstica i educació artística3,44 KB

El Cinema: Definició i Orígens

El cinema, inventat als 1890 pels germans Lumière, va ser creat amb el propòsit de definir imatges en moviment. Aquest art de fer films cinematogràfics és, en essència, una il·lusió, ja que fa referència a una forma específica de distorsió sensorial compartida per molta gent. Es tracta d’aprofitar la il·lusió del moviment produïda pel visionat d’imatges fixes (prèviament enregistrades sobre una pel·lícula de cel·luloide, una a continuació de l’altra) però que canvien ràpidament. El 1911 va ser considerat el 7è art.

Història i Antecedents

Des dels segles XV fins al XIX, científics i inventors van contribuir a la creació de les imatges en moviment. Van aparèixer diversos aparells per...

Continua llegint "Història del Cinema: Orígens, Invents Clau i Pionerisme (1890-1895)" »

La Visió del Color, Llum i Pigments: Guia Completa

Plàstica i educació artística3,03 KB

1. El Color i la Visió Cromàtica

1.1 El Sentit de la Vista i la Llum

En un lloc prou il·luminat, podem reconèixer els colors que ens envolten. La percepció del color és possible gràcies a la concurrència de tres elements:

  • El sentit de la vista.
  • La llum.
  • Les característiques cromàtiques de cada objecte.

1.2 El Color de la Llum Solar

Tenim la sensació que la llum solar és blanca. Isaac Newton va descobrir al segle XVIII que un raig de llum estava format per molts colors diferents. Va anomenar aquest conjunt multicolor espectre de la llum blanca. Cada to que forma part de l'espectre es transmet en l'aire mitjançant ones.

L'Espectre de la Llum Blanca: L'Experiment de Newton

Newton va descobrir com intervé la llum en la visió dels colors....

Continua llegint "La Visió del Color, Llum i Pigments: Guia Completa" »

Glossari de Conceptes i Moviments Clau del Cinema

Plàstica i educació artística5,08 KB

Conceptes i Moviments Essencials de la Història del Cinema

Continuïtat i Ràcord: Definició i Elements

El ràcord és el registre dels diferents components d'un pla (com la llum, els moviments, les posicions i qualsevol altre detall) necessari per supervisar un adequat ajustament entre pla i pla. L'objectiu és que en l'espectador no es trenqui la il·lusió de seqüència i que es mantingui la continuïtat.

Aquesta continuïtat s'aplica en diversos àmbits:

  • L'espai, el vestuari i l'escenari.
  • La il·luminació.
  • La interpretació.

Moviment Cinematogràfic Soviètic

Corrent avantguardista clau, associat a la Revolució Russa. El seu objectiu era crear un cinema revolucionari per a la Revolució, mostrant al món el triomf del nou règim, utilitzant...

Continua llegint "Glossari de Conceptes i Moviments Clau del Cinema" »

Anàlisi Fotogràfica: Nude, Baie des Anges (Bill Brandt, 1959)

Plàstica i educació artística2,29 KB

Nude, Baie des Anges, França, Bill Brandt (1959)

2.1. Anàlisi Formal i Estructural

Composició

Estem davant d’una composició poc natural en què la part central de tota l’obra són els dits encreuats que simulen pedretes. Les pedres de la part inferior i el cel buit de núvols a la superior serveixen de marc per a aquest cos que mostra la seva nuesa.

Enquadrament

La simplicitat de l’objecte fotografiat ens porta a observar un únic pla de lectura que atrapa i transporta la mirada de l’espectador cap al mur dels dits. L’objecte retratat està en *primeríssim pla* i ocupa gairebé la totalitat de la imatge, fet que augmenta el seu poder d’abstracció i evocació.

Textures

En contrast amb el cel, que està absolutament net, la càrrega...

Continua llegint "Anàlisi Fotogràfica: Nude, Baie des Anges (Bill Brandt, 1959)" »

Conceptes Clau d'Il·luminació Fotogràfica i les seves Aplicacions

Plàstica i educació artística3,81 KB

Font Lluminosa en Fotografia

La font lluminosa pot ser natural (com el sol) o artificial (com flaixos o llums d'estudi).

Incidència dels Raigs de Llum sobre l'Objecte Fotografiat

Distingirem principalment dos tipus d'il·luminació segons la incidència de la llum:

Il·luminació Directa

L'objecte es troba directament il·luminat per la font de llum, i la llum que reflecteix arriba directament a la càmera. Aquest tipus d'il·luminació sol produir ombres definides i un bon contrast.

Contrallum

La font de llum principal il·lumina l'objecte per darrere. Per aquesta raó, el motiu principal sortirà fosc o amb una silueta marcada, ja que al fotòmetre li arriben els raigs directes de la font de llum sense incidir sobre l'objecte. Si volem que l'objecte...

Continua llegint "Conceptes Clau d'Il·luminació Fotogràfica i les seves Aplicacions" »

La Línia en el Disseny i l'Art: Definició, Classificació i Expressivitat

Plàstica i educació artística2,03 KB

La Línia: Definició i Funció

Si a partir d’un punt movem el llapis en qualsevol direcció, el resultat és una línia. Per això, la línia es defineix com un punt en moviment.

La línia té posició i direcció en l’espai, i una de les seves principals funcions és delimitar el contorn de les formes. Per això, i per la seva capacitat expressiva, és molt adequada per a descriure amb precisió qualsevol forma i per transmetre idees i emocions.

La forma, el gruix, el color i la textura de la línia depenen dels materials i de la manera com s’usen. Una línia pot adquirir diferents aspectes segons si ha estat traçada amb llapis, amb bolígraf, amb retolador o amb pinzell. Per tant, aquestes característiques estructurals compleixen diferents...

Continua llegint "La Línia en el Disseny i l'Art: Definició, Classificació i Expressivitat" »