Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Primària

Fisiologia del son i la vigília: registres, estadis REM i no-REM i cicles del son

Psicologia i sociologiaActualitzat el 4,08 KB

Registres de l'Activitat Cerebral i Muscular

L’activitat durant la vigília o el son es pot enregistrar mitjançant tres registres diferents:

  • Electroencefalograma (EEG): Registra l’activitat elèctrica cortical.
  • Electromiograma (EMG): Registra l’activitat muscular.
  • Electrooculograma (EOG): Registra l’activitat ocular motora.

Patrons d'Activitat Cerebral: Sincronia i Dessincronia

L’activitat cerebral alta es relaciona amb la dessincronia (falta d’ordre en les diferents ones). Aquesta es produeix durant la vigília i el son REM. En canvi, la baixa activitat va acompanyada d’un ritme sincrònic i té lloc durant les fases de son no-REM.

Cal destacar que l’aparició de ritme theta o delta en estat de vigília pot denotar un trastorn.

Estadis

...
Continua llegint "Fisiologia del son i la vigília: registres, estadis REM i no-REM i cicles del son" »

Tipus de presidència a la taula i ordres de precedència

Formació i orientació laboralActualitzat el 2,67 KB

Tipus de Presidència a la Taula i Ordres de Precedència

Tipus de Presidència a la Taula

Sistema Francès

El sistema francès és el més utilitzat als països europeus i evidencia d'una manera clara la presidència. Consisteix a col·locar la presidència al centre de la taula. Per tenir una referència, buscarem la ubicació de les finestres i les portes i asseurem l'amfitrió mirant a la finestra i l'amfitrió o amfitriona secundari mirant a la porta de servei.

Sistema Anglès

S'asseu els amfitrions als extrems i ens basarem en les portes: la porta per la qual entren els convidats i la porta de servei. Com que a cada cantonada hi ha una persona important, hi haurà dues converses importants. Aquest sistema és molt poc usual perquè fa que...

Continua llegint "Tipus de presidència a la taula i ordres de precedència" »

Desamortitzacions a Espanya al segle XIX: causes i conseqüències

HistòriaActualitzat el 3,28 KB

Desamortitzacions a Espanya al Segle XIX

Les desamortitzacions pretenien acabar amb els desequilibris que hi havia a Espanya quant a la distribució de terres. Al mateix temps, eren vistes pels governs com una manera de sanejar els greus problemes econòmics que va patir el país durant tot el segle XIX.

La desamortització és el fet de poder posar en venda, repartir o alinear i convertir en propietat capitalista béns eclesiàstics (mans mortes), de la noblesa (senyorius) o comunals (ajuntaments), a través de lleis.

Etapes de la Desamortització

Carles IV (1788-1808)

Manuel de Godoy va iniciar els primers intents de desamortització de terres del clergat el 1798 amb una llei que permetia vendre 1/4 de les propietats eclesiàstiques.

José Bonaparte

...
Continua llegint "Desamortitzacions a Espanya al segle XIX: causes i conseqüències" »

Oracions subordinades en català: tipus i exemples

Llengua i literaturaActualitzat el 5,49 KB

Oracions Subordinades en Català: Guia Completa

Les oracions subordinades són aquelles que depenen sintàcticament d'una altra oració, anomenada oració principal, i que no tenen sentit complet per si soles. Aquesta guia detalla els diferents tipus d'oracions subordinades en català, amb les seves característiques i exemples pràctics.

Tipus d'Oracions Subordinades

Oracions Subordinades Substantives

Les oracions subordinades substantives realitzen la funció pròpia d'un substantiu (subjecte, complement directe, complement indirecte, etc.) dins de l'oració principal.

Subordinades Substantives de Relatiu

La subordinada va introduïda per un relatiu (com qui, que, on, etc.) que no té antecedent explícit dins de l'oració principal.

  • Els qui vulgueu
...
Continua llegint "Oracions subordinades en català: tipus i exemples" »

Fal·libilitat i llibertat en Descartes: enteniment i voluntat

Filosofia i èticaActualitzat el 2,71 KB

L'home: Fal·libilitat i Llibertat (Enteniment i Voluntat) - Meditació IV

Fal·libilitat

L'home és constitutivament fal·lible. Per la manera com estem fets, caiem fàcilment en l'error. L'error ve d'un desencaixament de l'enteniment i la voluntat en l'establiment de judicis.

  • Enteniment: limitat
  • Voluntat: il·limitada

La facultat de voler coses és il·limitada. Ens plantegem coses que volem aconseguir contínuament. En canvi, l'enteniment té un límit; conèixer és costós.

Hi ha una relació entre la voluntat i l'enteniment. L'enteniment va progressant i arriba un punt que la voluntat ens fa decidir si una cosa és certa o falsa. Posa la fi en el procés d'aprenentatge. La voluntat emet el judici i l'enteniment l'accepta.

La voluntat es pot...

Continua llegint "Fal·libilitat i llibertat en Descartes: enteniment i voluntat" »

Estratègies de promoció i publicitat: instruments, objectius i mitjans

EconomiaActualitzat el 2,71 KB

La Promoció

La promoció del producte engloba el conjunt de tècniques de màrqueting que tenen com a objectiu comunicar les característiques del producte i destacar els seus atributs. Això busca potenciar en els clients el desig de consumir-lo i, alhora, fidelitzar els clients habituals.

Per aconseguir-ho, la promoció utilitza els següents instruments:

  • La Publicitat
  • La Promoció de Vendes
  • La Venda Personal
  • Les Relacions Públiques

La Publicitat

La publicitat consisteix en transmetre un missatge específic a través d'un mitjà de comunicació de masses (ràdio, premsa, televisió, etc.), pagat per una empresa amb la intenció d'influir en el comportament del consumidor. Té dues funcions principals: informar sobre les característiques del producte...

Continua llegint "Estratègies de promoció i publicitat: instruments, objectius i mitjans" »

Concepcions de l'ésser humà en la filosofia: de Plató a l'existencialisme

Filosofia i èticaActualitzat el 3,71 KB

Filosofia Grega :  Plató: considerava que el essér humà es un ser dual i format pel cos (material y mortal) i l’anima (espiritual E inmortal).Aristóteles: pensaba Que el ésser huma e una unitat substancial en la qual es distingeixen, pero no Es separen el cos i l’ànima.Epicur: Defensava que el ésser humà es un conjunt de àtoms materials que es separen com La mort.

Filosofia Cristiana: El debat filosòfic sobre l'ésser humà L'home és una criatura de Déu, amb una Ànima racional i lliure. Està fet a imatge i semblança de Déu. Així doncs, tots Els humans som fills de Déu i tots tenim la mateixa dignitat. Estem fets per transcendir aquest món material, però Necessitem ser salvats del pecat i la corrupció.

A LA FILOSOFIA

...
Continua llegint "Concepcions de l'ésser humà en la filosofia: de Plató a l'existencialisme" »

Verbs irregulars catalans: infinitiu, participi i gerundi

Llengua i literaturaActualitzat el 4,51 KB

Verbs Irregulars Catalans: Formes d'Infinitiu, Participi i Gerundi

A continuació, trobareu una taula amb les formes d'infinitiu, participi i gerundi dels verbs irregulars més comuns en català. Aquesta llista és una eina útil per a l'aprenentatge i la consulta de la conjugació verbal catalana.

Llista de Verbs Irregulars en Català
InfinitiuParticipiGerundiInfinitiuParticipiGerundi

Absoldre

Absolt

Absolent

Fondre

Fos

Fonent

Admetre

Admès

Admetent

Imprimir

Imprès

Imprimint

Aprendre

Après

Aprenent

Jeure

Jagut

Jaient

Atendre

Atès

Atenent

Merèixer

Merescut

Mereixent

Beure

Begut

Bevent

Moldre

Molt

Molent

Caldre

Calgut

Calent

Ofendre

Ofès

Ofenent

Caure

Caigut

Caient

Ometre

Omès

Ometent

Cloure

Clos

Cloent

Pertànyer

Pertanyut / Pertangut

Pertanyent

Cobrir

Cobert

Cobrint

Plaure

Plagut

Plaent

Comparèixer

Comparegut

Compareixent

Pondre

Post

Ponent

Complir

Complert

Complint

Prendre

Pres

Prenent

Conèixer

Conegut

Coneixent

Pretendre

Pretès

Pretenent

Coure

Cuit

Coent

Resoldre

Resolt

Resolent

Creure

Cregut

Creient

Romandre

Romàs

Romanent

Dependre

Depès

Depenent

Sofrir

Sofert

Sofrint

Descloure

Desclòs

Descloent

Suplir

Suplert

Suplint

Dissoldre

Dissolt

Dissolent

Suspendre

Suspès

Suspenent

Doldre

Dolgut

Dolent

Dur

Dut

Duent

Empènyer

Empès

Empenyent

Tenir

Tingut

Tenint

Encendre

Encès

Encenent

Treure

Tret

Traient

Entendre

Entès

Entenent

Valer

Valgut

Valent

Estrènyer

Estret

Estrenyent

Vèncer

Vençut

Vencent

Viure

Viscut

vivint

Miquel Costa i Llobera i "El Pi de Formentor": biografia, obra i anàlisi

Llengua i literaturaActualitzat el 4,49 KB

Miquel Costa i Llobera i "El Pi de Formentor"

Biografia de Miquel Costa i Llobera (1854-1922)

Miquel Costa i Llobera, nascut a Pollença el 1854, va iniciar estudis de dret a Barcelona, on entrà en contacte amb representants de la Renaixença. Traslladat a Madrid el 1875, tornà a Pollença al cap de dos anys per fer-hi de propietari rural. El 1885 se'n va anar a Roma per seguir-hi estudis eclesiàstics. Ordenat sacerdot el 1888, tornà a Mallorca el 1890 per exercir-hi de predicador. Relacionat amb els noucentistes, morí a Palma el 1922, mentre predicava en una església.

Obra poètica de Costa i Llobera

La seva obra poètica es divideix en tres períodes principals:

  • Període romàntic: Poesies (1885).
  • Període clàssic: Horacianes (1906), considerat
...
Continua llegint "Miquel Costa i Llobera i "El Pi de Formentor": biografia, obra i anàlisi" »

Poesia catalana del segle XX: tendències i autors (Estellés, Espriu, Martí i Pol)

CastellàActualitzat el 6,53 KB

Tendències de la Poesia Catalana: De la Postguerra als Anys 70

S'hi solen acceptar quatre etapes en la poesia catalana de postguerra:

  • La d'immediata postguerra (1939-1951): Caracteritzada per l'exili o el silenci inicial, seguits de la clandestinitat i una progressiva recuperació. En la producció exterior, trobem vivències personals de l'exili, mentre que dins del país la poesia es tancà en ella mateixa i es mantingué desconnectada de la realitat circumdant.
  • De 1951 a 1959: Sota la influència de Carles Riba, presenta un domini de la tradició simbolista i l'existència de temptatives experimentals. La temàtica s'obre més al món exterior i als problemes de l'home i la postguerra.
  • Els anys 60 (1959-1968): Es va viure un gran debat que
...
Continua llegint "Poesia catalana del segle XX: tendències i autors (Estellés, Espriu, Martí i Pol)" »