Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Primària

Llista de Compostos Químics i Fórmules

Àcids i Hidrurs

• Àcid carbònic: H₂CO₃
• Àcid clorhídric: HCl
• Àcid fluorhídric: HF
• Àcid hipoclorós: HClO
• Àcid iodhídric: HI
• Àcid nítric: HNO₃
• Àcid nitrós: HNO₂
• Àcid sulfúric: H₂SO₄
• Àcid sulfhídric: H₂S
• Àcid sulfurós: H₂SO₃
• Amoníac: NH₃
• Dihidrur de calci: CaH₂
• Estibina: SbH₃
• Fosfina: PH₃
• Hidrur d’alumini: AlH₃
• Hidrur de ferro: FeH₂
• Hidrur de níquel: NiH₂
• Hidrur de potassi: KH
• Iodur d’hidrogen: HI
• Metà: CH₄
• Silà: SiH₄

Òxids i Diòxids

• Diòxid de carboni: CO₂
• Òxid d'argent (II): AgO
• Òxid de beril·li: BeO
• Òxid de calci: CaO
• Òxid de cobalt (III): Co₂O₃
• Òxid de coure (II): CuO
• Òxid de diclor: Cl₂O
• Òxid de ferro (II): FeO
• Òxid de ferro (III): Fe₂O₃
• Òxid de

La Renaixença: El Moviment de Recuperació de la Llengua

Els ideals romàntics generaren un ampli moviment de recuperació de la llengua catalana. L'any 1833, data de publicació de l'oda La pàtria de Carles Aribau, és considerat l'inici de la Renaixença. L'aparició de revistes també en va afavorir la difusió. El gènere predominant fou la poesia.

Els escriptors reivindicaren els usos formals de la llengua i la literatura culta, volien recuperar el sentiment patriòtic i els senyals d'identitat nacional. Aquest moviment es desenvolupà en quatre etapes:

1. La primera etapa: S'esdevingué a Catalunya, on a partir de 1830 es conreava la poesia romàntica en castellà i en català, com és el cas de Tomàs Villarroya, que publicà La Cançó.

La Sessió d'Entrenament: Unitat Bàsica

És la unitat bàsica d’entrenament, on els exercicis a practicar reflecteixen els objectius a aconseguir en la planificació. De fet, constitueixen el conjunt d’estímuls capaços de generar una compensació positiva o sobrecompensació. Cal recordar, però, que per si sola, la sessió d’entrenament no produirà els efectes desitjats si no hi ha una planificació adequada de tot el procés que respecti els principis i els elements de l’entrenament.

En un altre bloc parlarem de les parts, la durada, la freqüència i els tipus de sessions segons l'ordre.

Representació Gràfica de la Planificació

La següent gràfica (Ariño) és prou aclaridora de la distribució de tots els períodes d’entrenament;...

Propietats físiques de la fusta

Humitat

L'humitat és l'aspecte més influent, ja que afecta la majoria de propietats. Amb la variació d'humitat, la fusta s'encongeix o es dilata en funció de la directriu.

Anisotropia

La fusta varia el seu comportament segons la direcció:

• Axial (paral·lela a les fibres: σA): presenta les millors propietats.
• Radial (perpendicular als anells de creixement: σR).
• Tangencial (als anells de creixement: σT).

Densitat

La densitat pot ser real o aparent (incloent-hi el volum de buits).

Propietats tèrmiques

Presenta una baixa conductivitat tèrmica (actua com a aïllant), inèrcia tèrmica i un aspecte càlid.

Heterogeneïtat

Existeixen diferències entre els diversos tipus d'arbres, dins del mateix arbre i en funció del...

Escriptura Antiga Romana: Capitals i Cursives

Dins d'aquest bloc, trobem l'escriptura arcaica, la librària, la quadrada (capital) i la capital cursiva.

Capital Romana (Majúscula)

Capital Quadrada

• Ús: Pergamí o paper (elegant); inscripcions (quadrada).
• Període: Segles IV-VI dC.
• Característiques: Disseny rígid, lletres allargades, traços gruixuts, prevalença dels angles rectes. No hi ha separació de paraules, però sí que es diferencien les lletres. Normalment, poques abreviatures.
• Haplografia: Fenomen de supressió d'una paraula, síl·laba, lletra o frase per creure-la idèntica a una altra. Exemple: SINE(NE)C.

Capital Rústica o Librària

• Ús: Sobre paper o pergamí (librària o rústica); inscripcions (actuària).
• Període: Segles I-III

Tècniques d'escolta activa

En la comunicació efectiva és important aplicar diferents tècniques d'escolta per assegurar la comprensió i la connexió amb l'altra persona. A continuació es presenten tècniques clau:

• Mostrar empatia: escoltar l'expressió verbal i intentar entendre l'altra persona, i fer-li saber que som capaços de posar-nos en el seu lloc.
• Parafrasejar: verificar o dir amb les nostres paraules el que ens sembla que l'emissor està dient.
• Emetre paraules de reforç o afalacs: oferir un afalac o una alabança perquè l'altra persona comprengui que aprovem el que està dient.
• Resumir: informar l'altra persona del nostre grau de comprensió o de la necessitat d'aclariment.

Obstacles en l'escolta

Hi ha diversos factors que impedeixen...

La Xarxa Urbana Catalana: Distribució i Context

La població catalana està distribuïda de manera irregular, amb densitats molt altes a la costa, sobretot a la central, i densitats baixes al Pirineu. La xarxa urbana del nostre país és densa a la zona prelitoral i poc densa a l’interior.

Està encapçalada per Barcelona, la ciutat més important de l’arc mediterrani de la UE, i la segona ciutat més important de la xarxa urbana espanyola, després de Madrid.

La xarxa urbana de Catalunya es pot considerar un sistema ben integrat gràcies als intercanvis constants entre els diferents nuclis urbans.

Jerarquia de la Xarxa Urbana Catalana (4 Nivells)

1. Regió Metropolitana de Barcelona (RMB)

   Té la funció de centralitat administrativa, econòmica

La Narrativa de Quim Monzó i la Societat Contemporània

Quim Monzó va néixer a Barcelona el 1952. Ha fet, entre altres coses, de dissenyador gràfic, dibuixant de còmics, corresponsal de guerra, autor de lletres de cançons, guionista de ràdio i de televisió, traductor i, sobretot, escriptor. Actualment, forma part d'un grup d'escriptors que ha fet del conte o la narrativa breu l'objecte principal de la seva activitat literària. Es tracta d'una narrativa d'ambientació urbana que fa un retrat lúcid, però alhora desencisat, de la societat actual.

Inicis i Evolució

L'udol del griso al caire de les clavegueres (1976) i el recull de contes Self-Service (1977) constitueixen el primer bloc de Monzó, l'avantguardista. Després, segons alguns...

Conceptes Clau en la Filosofia de Nietzsche

Raó = Virtut = Felicitat: Crítica a l'Intellectualisme Ètic

L'equació Raó = Virtut = Felicitat correspon a l'anomenat intellectualisme ètic socràtic, que postula que només el coneixement del que és el bé permet a l'individu comportar-se de manera bona. Dit d'una altra manera, s'identifica el bé amb allò que la raó determina i el mal amb allò instintiu. Això significa la imposició d'una moral contranatural, repressora dels instints, representada fonamentalment per Sòcrates i Plató.

El cristianisme, amb el mateix objectiu, substitueix la raó per la fe en la mateixa equació.

Per a Nietzsche, al contrari, la virtut té a veure amb el desplegament creatiu dels instints. Les equacions nietzscheanes...