Quim Monzó: Retrat de la Societat Contemporània

La Narrativa de Quim Monzó i la Societat Contemporània

Quim Monzó va néixer a Barcelona el 1952. Ha fet, entre altres coses, de dissenyador gràfic, dibuixant de còmics, corresponsal de guerra, autor de lletres de cançons, guionista de ràdio i de televisió, traductor i, sobretot, escriptor. Actualment, forma part d'un grup d'escriptors que ha fet del conte o la narrativa breu l'objecte principal de la seva activitat literària. Es tracta d'una narrativa d'ambientació urbana que fa un retrat lúcid, però alhora desencisat, de la societat actual.

Inicis i Evolució

L'udol del griso al caire de les clavegueres (1976) i el recull de contes Self-Service (1977) constitueixen el primer bloc de Monzó, l'avantguardista. Després, segons alguns crítics, trenca amb aquesta etapa. Monzó volia arribar al públic; per a ell, aquestes dues obres són "una vomitada adolescent". És l'autor de contes que més ven, i aquest és un element configurador de la producció de Monzó: qualitat i èxit no tenen per què ser incompatibles. La finalitat de la seva obra ha sigut arribar al gran públic.

La Urbanitat com a Eix Central

Una característica de l'obra de Monzó és l'aparent senzillesa dels seus contes, però a sota s'amaga una cosmovisió "asfàltica", "urbanita". Aquest és un tret característic de l'autor: la urbanitat. Els seus contes es desenvolupen en ciutats, la qual cosa li permet reflectir els hàbits, els valors i les formes de vida contemporànies.

Personatges Despersonalitzats

Els personatges representen la grisa humanitat urbana actual. Amb aquesta finalitat, Monzó prescindeix de definir-los i es presenten com una simple lletra o sigles, o es defineixen per l'ofici, o per algun fet de la seva biografia, o un simple "ell" o "ella" per categoritzar-los com una idea o actitud. Els protagonistes són uns objectes, com els components d'aquesta societat postindustrial, i viuen despersonalitzats, fet que els inhabilita per a dur una existència normal i per a comunicar-se amb els altres. Els personatges són també una manera de fer-nos fixar l'atenció únicament en la història i d'aquesta treure les interpretacions del text.

Relacions Humanes i la Seva Complexitat

L'autor gira al voltant de les relacions humanes i les relacions de parella. Una solució possible és la simulació, la invenció de fantasies o situacions per tedi a la monotonia i per la por a la pèrdua per part dels protagonistes. L'autor modula en cada relat una icona ben significativa de les relacions humanes dels nostres dies. Aquest és un altre aspecte propi de l'autor: l'escarni, la caricatura i, sobretot, la ironia àcida que empra, que permet analitzar des de fora el comportament humà.

Trencament de Tòpics i Elements Fantàstics

És habitual en la narrativa de l'autor que els relats es basin en el joc que suposa el trencament d'una sèrie de tòpics. Monzó sol recórrer a la incursió d'elements absurds o fantàstics per deformar i per desmitificar la realitat i veure-la amb uns ulls nous. També el plantejament de l'atzar i el joc hi és present en molts contes; els personatges semblen estar, en moltes ocasions, en mans de la providència, i això sol desembocar en una situació negativa. De fet, existeix un impuls destructiu en molts contes monzonians, sota l'empremta de la festa, de la satisfacció lúdica. I, sobretot, amb humor, ironia i, fins i tot, des de la paròdia sarcàstica.

Recursos Literaris

Per tal d'introduir aquests elements en el text, Monzó fa ús d'alguns recursos textuals com:

• Parèntesis: com a mecanisme d'ironia i per crear la complicitat lector-narrador, com a aclariment, especificació i continuació d'ironia.
• Llenguatge: el llenguatge que utilitza el narrador i els personatges presenta molts manlleus, vulgarismes i col·loquialismes, onomatopeies, expressions amb una crítica implícita o que reflecteixen físicament el significat; joc de paraules; i lèxic referent al món del cinema i de la música.

Tots aquests recursos tenen la finalitat de divertir i acostar la realitat ficcional a la realitat del lector per tal de trencar-la o matisar-la en el moment oportú.