Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Primària

Característiques Generals del Règim

Franco no volia restaurar la monarquia, sinó crear un nou ordre "regenerador". Es prohibeixen drets, partits i sindicats. L'Estat es caracteritza per ser centralista i unitarista.

Pilars del Règim

• Falange: Control de càrrecs.
• Exèrcit: Ocupa ministeris i la figura de governador civil.
• Església: Legitima el règim i controla l'escola.
• Organitzacions: SEU, CNS, Frente de Juventudes.

Suports Socials

El règim va ser recolzat per les elits agràries, comercials i financeres, així com per petits propietaris conservadors. Les classes mitjanes estaven dividides, mentre que les classes populars es van mantenir passives per por i repressió.

Famílies del Règim

Inicialment, el règim es va basar en falangistes i carlins....

Assegurances de Vida: Conceptes i Cobertures

Les assegurances de vida cobreixen el risc de mort (per malaltia i/o accident) i/o de supervivència d'una persona en una data determinada.

Classificació segons les cobertures

• Assegurances de vida per al cas de mort: garanteixen un capital en cas de defunció de l'assegurat, per malaltia o accident, abans d'una data.
• Assegurances de vida per al cas de supervivència: garanteixen un capital o renda en cas de supervivència de l'assegurat a una data.
• Assegurances mixtes: garanteixen prestacions tant en cas de mort com en cas de supervivència a una data determinada.

Classificació segons el nombre de persones assegurades

• Assegurances individuals.
• Assegurances col·lectives.

Prestacions i Determinació de la

El mètode cartesià: la recerca de la veritat

Descartes comença exhibint el seu tarannà modern: abans de preguntar-nos per la realitat, cal preguntar-se per l’instrument que ens ha de permetre conèixer-la. L'instrument general del coneixement és la raó o el bon sentit, que no és més que la capacitat de jutjar bé i distingir el vertader del fals; capacitat que, a més, és innata, i per tant igual, en tots els homes.

Però, aleshores, com expliquem l’existència de diversitat d’opinions (no tots pensem igual) i els errors (sovint ens equivoquem)? La causa d’això no l’hem de buscar pas en cap deficiència de l’instrument, de la raó, sinó en el diferent mètode que emprem per menar els passos de la raó. De manera que cal...

Política energètica de la UE

La política energètica de la Unió Europea se centra en la qualitat, el cost i la disponibilitat de les fonts d'energia, vetllant pel medi ambient i la seguretat en l'abastiment. Els seus objectius principals són:

• Fomentar la inversió.
• Potenciar l'ús d'interconnexions entre xarxes d'electricitat.
• Optimitzar l'ús de les energies existents i fomentar les més eficients.
• Impulsar les energies renovables i les noves tecnologies.
• Garantir la seguretat de proveïment, la competitivitat i la sostenibilitat mediambiental.

Recursos hídrics a Espanya

Espanya és una zona àrida, ja que les precipitacions només superen els 1.000 mm anuals en zones de clima atlàntic; a la resta, les pluges són escasses i irregulars, amb...

Els orígens de Roma

A la darreria del segle VIII a.C., la península Itàlica estava habitada per diferents pobles. Els sabins i els llatins van fundar l'any 753 a.C. un poblat, Roma, que amb el temps es va convertir en la capital d'un dels imperis més poderosos. Algunes fonts atribueixen la creació de Roma als germans Ròmul i Rem.

Els tres períodes de la història de Roma

La història de Roma es divideix en tres grans períodes:

• Monarquia (753-509 a.C.): Etapa fosca governada pels reis.
• República (509-31 a.C.): Els romans van dur a terme la conquesta i la colonització d'altres territoris. Van derrotar els exèrcits cartaginesos en les Guerres Púniques.
• Imperi (31 a.C. - 476 d.C.): Atesa la impossibilitat de governar un territori tan gran,

Dualisme ontològic segons Plató

D’altra banda, Plató considera l’existència de dos mons diferenciats (dualisme ontològic): d’una banda, hi ha el món material o món sensible, on hi ha tot allò que es torna vell i mor, i de l’altra, el món de les idees o món intel·ligible, on hi ha les essències de tot allò que existeix, les quals són el conjunt de totes les característiques fonamentals que fan que una cosa sigui allò que és i no res de diferent, i són perfectes i eternes, per tant no envelleixen ni moren. Segons Plató hi ha una idea suprema, perfecta i universal que és la idea del Bé (la qual és l’origen o causa última de tot allò que existeix).

A més a més, Plató classifica les idees segons la següent jerarquia:...

Indicadors Empresarials: Definició i Utilitat

Un indicador és una eina fonamental que té com a objectiu principal mesurar el rendiment de les accions empresarials. La seva finalitat és avaluar el grau d'assoliment dels objectius que una organització s'ha fixat a curt, mitjà i llarg termini. A més, els indicadors són crucials per comparar les actuacions i els resultats propis amb els del sector o la competència.

Així mateix, proporcionen a l'alta direcció una visió comprensible del negoci, actuant com una eina de gestió essencial que tradueix l'estratègia de l'empresa en dades mesurables i accionables.

Quadre de Comandament vs. Indicador: Diferències Clau

No, un quadre de comandament no és el mateix que un indicador, tot i que estan...

Comparativa: Racionalisme vs. Empirisme

• Racionalistes: Descartes, B. Espinosa, G. Leibniz.
• Empiristes: John Locke, G. Berkeley, David Hume.

La teoria del coneixement

Els racionalistes defensen que el coneixement s'obté mitjançant la raó, prescindint totalment dels sentits. Per altra banda, els empiristes afirmen que el coneixement s'obté a partir dels sentits, sense prescindir de la raó. L'experiència sensible pot ser:

• Externa: formada pels sentits exteriors (sensacions, colors, gustos, sons...).
• Interna: formada pels sentits interns (sentiments i passions: alegria, tristesa...).

Hume anomena impressions (percepció de la ment forta i intensa) a les experiències (sensacions i sentiments). Per tant, l'experiència sensible correspon a les impressions....

Càlcul del període de maduració

Aquesta anàlisi es fa a partir de la informació del balanç i del Compte de Pèrdues i Guanys (CdePiG).

PMc: període mitjà de cobrament

1. 1r càlcul: nc = Vendes / clients
2. 2n càlcul: PMc = 365 o 360 / nc

PMp: període mitjà de pagament

1. 1r càlcul: np = Compres / proveïdors
2. 2n càlcul: PMp = 365 o 360 / np

PMa: període mitjà d'aprovisionament (estocs)

1. 1r càlcul: na = proveïment (que és el mateix que el consum: COMPRES – variació d'existències) / Existències
2. Nota: per existències s'entén el saldo mig d'existències, és a dir (Existències inicials + Existències finals) / 2.
3. 2n càlcul: PMa = 365 o 360 / na

Període de maduració financer (PMMF o PMF)

Definició: és el temps que, generalment, l'empresa...

Palau de Versalles

Anàlisi Formal de l'Arquitectura

El Palau de Versalles utilitza un sistema arquitravat i voltat. És un edifici de grans dimensions format per dues façanes:

• La façana principal està orientada a la ciutat.
• La façana del darrere està oberta als jardins.

L'estructura està organitzada en tres pisos:

• Pis inferior: Presenta un tractament d'encoixinat.
• Segon pis: Destaca pels grans finestrals amb arcs de mig punt i columnes gegantines d’ordre jònic.
• Tercer pis: És un àtic amb finestres arquitravades.

Tot el conjunt està coronat per una balustrada amb estàtues. L’horitzontalitat i la monotonia de l’edifici queden trencades per un seguit d’entrants i sortints: un de central i dos laterals.

L'Interior: Distribució i Elements