Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Primària

No metalls

No-metalls: no condueixen bé la calor ni l’electricitat, presenten temperatures de fusió i d’ebullició altes i solen ser gasos, líquids o sòlids tous.

Sistema periòdic

El sistema periòdic consisteix en l’organització dels elements químics col·locats en ordre creixent de Z (nombre atòmic). Se situen en grups o famílies (18 columnes) i períodes (7 files).

Ions monoatòmics

Els ions monoatòmics són àtoms amb càrrega elèctrica neta. Poden ser positius (cations) o negatius (anions).

• Cations monoatòmics: són àtoms que han perdut electrons i s’han transformat en ions amb càrrega positiva.
• Anions monoatòmics: són àtoms que han captat electrons i s’han transformat en ions amb càrrega negativa.

Regla de l’octet

La crònica periodística

La crònica és la narració d'una notícia ampliada i comentada. En aquest subgènere, el periodista explica extensament els fets i hi afegeix els judicis i comentaris personals que considera oportuns, tot i que són secundaris respecte de la informació.

Hi ha cronistes especialitzats en diferents temes i les cròniques també les podem classificar com a cròniques de successos, d'esports, de societat, de viatges i polítiques.

També hi ha cròniques que informen des d'un lloc: poden ser d'enviats especials o de corresponsals. L'estil de la crònica és objectiu; no obstant això, el periodista es permet unes determinades llibertats expressives tant en l'enfocament com en l'ús de la llengua, tot plegat fa que els...

Ausiàs March: vida i obres principals

Vida

Ausiàs March, fill de Pere March, va néixer a Gandia el 1397 i va morir a València el 1459. Va ser armat cavaller de jove i va intervenir en diverses campanyes militars fins que el mateix Alfons III el Magnànim el va nomenar falconer major. Va casar-se dues vegades: la primera amb Isabel Martorell, que va morir al cap de pocs anys, i la segona amb Joana Escorna.

Obres i temes principals

March va escriví 128 poemes, repartits en cants d'amor, cants de mort, cants morals i el Cant espiritual, a més d'alguns poemes de circumstàncies. Els cants d'amor van suposar una ruptura amb l'amor cortès i el dolce stil novo.

Ausiàs March es definí com el «pus extrem amador», veient l'obsessió amorosa com...

Característiques de l'Art Bizantí

1. Arquitectura

• a) Utilització de la cúpula com a sistema de coberta. La seva abundància s'explica perquè s'identifica amb el símbol de la volta celestial. Aquestes cúpules es construeixen mitjançant filades concèntriques en ritme decreixent fins al cim. Solen ser d'arc rebaixat, alçades sobre pendentives o bé sobre un tambor circular. La cúpula central es troba realçada per l'abundància de semicúpules. Solen decorar-se com a cels estelats, símbol de l'altre món.
• b) Colossalisme, interpretable com a triomfalisme de la gran potència que va ser l'Imperi Bizantí, però també com a símbol de la grandesa de Déu.
• c) Contrast entre la senzillesa i l'austeritat dels exteriors i la lluentor i la riquesa

El Bienni Negre (1933-1935)

Expliqueu el període de la Segona República espanyola conegut com a «bienni negre» o «bienni conservador».

L'alumnat ha d'explicar els següents punts:

• Les eleccions de novembre de 1933 i els seus resultats.
• La formació del govern de Lerroux, l'exclusió inicial de la CEDA i l'aturada de les reformes del primer bienni.
• El conflicte amb la Llei de contractes de conreu catalana.
• L'entrada de ministres de la CEDA al govern l'octubre de 1934, que desencadenà la «Revolució d'Astúries» i els Fets d'Octubre a Catalunya, així com la forta repressió posterior.
• La crisi del Partit Radical (afer de l'estraperlo, etc.), la fi del bienni i la convocatòria d'eleccions per al febrer de 1936.

La Constitució de 1931 i les

L'Actitud Catalana Davant la Guerra de Cuba (1898)

Durant el conflicte, l'actitud de la societat catalana va ser diversa:

• La majoria de les classes altes, representades per entitats com Foment del Treball Nacional, defensaven l'espanyolitat de les colònies.
• Les classes populars, en canvi, tenien un sentiment d'oposició.
• Els federals van ser els únics republicans que s'hi van oposar obertament.

A l'inici del conflicte, la majoria de les forces catalanistes van donar suport a la guerra. No obstant això, a partir del 1887, van començar a criticar el fracàs del projecte i van defensar la necessitat de la pau.

Les Conseqüències del Desastre del 98

Impacte Material i Polític

Les repercussions immediates van ser menors del que s'esperava:

• Les pèrdues

Suposem que estem adormits: El dubte metòdic

1. Veritats matemàtiques i el geni maligne

• (i) Suposar que el que crec real no és més que un somni no posa en dubte les veritats més generals, com ara les veritats de les matemàtiques.
• (ii) Tot i així, no puc estar segur ni tan sols de les proposicions sobre matemàtiques perquè me les podria estar fent creure un ésser maligne i molt poderós.

2. Definicions de conceptes clau

«Extensió»: capacitat d’ocupar espai.

«Geni maligne»: ésser molt poderós i malvat, que podria ser capaç de confondre’m sobre tot allò que jo crec saber.

3. El projecte de Descartes i el dubte

• (i) El projecte de Descartes del dubte metòdic.
• (ii) Els arguments per dubtar d’allò que ens diuen els sentits, que es

I heus aquí que, mentre parlo, algú atansa aquest tros de cera al foc

1. Com puc conèixer un tros de cera?

• (i) Puc ser capaç de conèixer un tros de cera.
• (ii) Totes les qualitats que percebo amb els sentits en el tros de cera podrien canviar, i seguiria essent el mateix tros de cera.
• (iii) La meva concepció del que és el tros de cera va més enllà de les diferents possibilitats i variacions que puc anar imaginant.
• (iv) Per tant, el que conec sobre el tros de cera no és allò que em ve donat pels sentits o per la imaginació, sinó que el conec només gràcies al meu enteniment.

2. Definicions

• Extensa: que ocupa espai.
• Distinta: que es concep de manera separada, sense confondre-la amb altres coses.

3. Justificació del coneixement

• (i) Justificació

Quattrocento: CARACTERÍSTIQUES:

• 1. Descobriment i aplicació sistemàtica de lleis de perspectiva lineal, tant per projectar edificis com per crear espai tridimensional en pintura i relleu.
• 2. Admiració per l'art clàssic, que es manifesta en l'adopció d'elements d'arquitectura antiga i de tipologies d'edificis, així com en la introducció de temes mitològics.
• 3. Actitud antropocèntrica: "l'home és la mesura de totes les coses".
• 4. Consideració de la naturalesa com a model a partir del qual elaborar models de bellesa. Recerca ideal de bellesa, ja que l'artista ha de seleccionar formes per captar la bellesa.

ARQUITECTURA QUATTROCENTO: A Florència, hi havia obres sense acabar a causa de la crisi originada per la pesta. Superada aquesta, els...

Comparació de la Naturalesa Humana: Plató vs. Altra Concepció

Compareu la noció de la naturalesa humana de Plató amb una altra concepció de la naturalesa humana que es pugui trobar en la història del pensament occidental.

Naturalesa Humana segons Plató

• Ànima: La naturalesa humana es redueix a l'ànima, composta per tres parts: concupiscible, irascible i racional.
• Vida Virtuosa: La vida virtuosa s'assoleix mitjançant el terme mig (mesòtes) o vida mixta, la qual condueix a la felicitat.
• Evolució i Coneixement: L'ésser humà evoluciona cap al coneixement absolut amb l'ajuda de la paideia. Es purifica en la seva ànima i arriba a la noesi o coneixement de les veritats absolutes (Idees).

Naturalesa Humana segons Nietzsche

• Negació de la Virtut