Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Primària

Conceptes Bàsics d'Economia

Distinció entre Béns i Serveis

• BÉ: Pissarra, cotxe...
• SERVEI: Mecànic, psicòleg...

Béns Econòmics: Classificació

Tipus de Béns Econòmics

Segons la seva naturalesa i ús, els béns econòmics es classifiquen en:

• De consum (ex: autobús)
• De capital (ex: tornavís)
• Complementaris (ex: brackets i les seves gomes)
• Substitutius (ex: botes i sabates)
• Públics (ex: biblioteca)
• Privats (ex: casa pròpia)
• Duradors (ex: taula)
• No duradors (ex: pizza)

Procés d'Obtenció de Béns Econòmics

El procés econòmic implica diverses etapes clau:

• Producció: Modificació de matèries primeres per obtenir un bé.
• Distribució: Procés per fer arribar els béns a l'abast del consumidor.
• Consum: Adquisició dels béns per a la satisfacció de

Estructures de Mercat i Comportament Empresarial

Competència Perfecta

En la competència perfecta, les empreses són preu-acceptants. El preu és igual al cost marginal (p=CMg).

• Curt Termini (CP): p = CMg (= IMg)
• Llarg Termini (LP): p = CMg (= CMe) → En aquest punt, el benefici econòmic és zero (Bº=0).

Monopoli

En un monopoli (natural o no), la condició de maximització del benefici és Ingrés Marginal (IMg) = Cost Marginal (CMg).

Tipus de Discriminació de Preus i Tarifes:

• Discriminació de Primer Grau: El monopolista ven cada unitat al preu màxim que cada consumidor està disposat a pagar (p=CMg).

  No es calcula un preu únic. El benefici és l'àrea sota la demanda i sobre el CMg: Bº = ((pmax - CMg) · q) / 2. En aquest cas, l'Excedent Total

Conceptes Fonamentals de la Psicoanàlisi

IMPORTANT: Les respostes només tindran la màxima puntuació si són clarament comprensibles i estan suficientment desenvolupades.

1. (2,5 punts) Defineix:

   • Inconscient: L'inconscient, segons la teoria psicoanalítica, és una de les parts del Jo o de la ment que constitueixen el conjunt del psiquisme humà.
   • Principi de conservació del psiquisme: Freud reconeix tres parts (o instàncies): l'Allò, el Jo i el Superjò. Totes tres estan en cadascú de nosaltres, malgrat que tenen una naturalesa molt diferent i que, a més, sovint estan mútuament en conflicte.
   • Fantasia (mecanisme de defensa): La fantasia és un ampli ventall d’experiències mentals, mediades per la facultat de la imaginació del cervell humà

Anàlisi dels Sistemes Agraris per Zona Climàtica

Zona de Muntanya: Altituds Altes i Mitjanes

Aquesta zona és pròpia d'altituds altes i mitjanes. Les activitats agropecuàries i silvícoles es caracteritzen per l’esglaonament dels usos del sòl segons l’altitud i la insolació.

Usos del Sòl i Producció

• Predomini de terres de pastura, hortes i conreus al fons de les valls.
• Hi ha explotació forestal.
• La ramaderia és principalment bovina i ovina.

Estructura i Poblament

L’estructura agrària és de petites propietats. El poblament és escàs i es concentra a les valls. L'elevada presència de turisme crea un fort impacte en el medi.

Zona Atlàntica: Litoral i Prelitoral (Cantàbria i Galícia)

Aquesta zona és pròpia d’espais litorals i prelitorals...

Fitxa Tècnica

Títol:

Sarcòfag dels Esposos de Cerveteri

Autor:

Desconegut

Cronologia:

520 aC

Material/Tècnica:

Terracota / Modelatge

Estil:

Etrusc

Tipologia:

Escultura exempta (volum rodó), grup escultòric sedent

Tema:

Funerari

Localització original:

Necròpolis de Cerveteri

Localització actual:

Museo Nazionale di Villa Giulia (Roma)

Context Històric i Cultural

La civilització etrusca es trobava a la zona de l’actual Toscana i es desenvolupà entre els segles X i II aC. Els etruscs procedien d’Àsia Menor. El seu art és eminentment de caràcter religiós, ja que el poble etrusc donava molta importància a la vida després de la mort.

Anàlisi Formal

Elements Tècnics

Grup exempt de volum rodó i unifacial, està fet amb terracota. La tècnica emprada...

Rússia a principis del segle XX: Context i Estructura

A principis del segle XX, Rússia era un país econòmicament endarrerit en comparació amb les potències industrialitzades. No obstant això, era un dels imperis més grans del món.

L'Autocràcia Tsarista

Políticament, hi havia una autocràcia on el tsar tenia tots els poders (cap de l'Estat i de l'Església). En aquest període, el tsar era Nicolau II.

Els pilars importants del règim eren:

• L'Exèrcit i la Burocràcia.
• Un parlament anomenat la Duma, que rarament es convocava.

Partits Polítics Clandestins

Existien diversos partits polítics clandestins:

• Partit Socialista Revolucionari: Buscava millores per a la pagesia.
• Partit Constitucionalista Democràtic (Kadet): Volia una monarquia parlamentària.

La Mancomunitat Catalana (1914)

• Òrgan administratiu català.
• Oposició al projecte separatista: La Mancomunitat va ser la unió de les quatre diputacions (Barcelona, Lleida, Tarragona, Girona). El primer president va ser Enric Prat de la Riba.
• El president Canalejas accepta el projecte, que s'aprova el 1912.
• Dato recupera el projecte de Mancomunitat.
• Es va constituir la Mancomunitat el 1914, iniciant la recuperació de Catalunya en àmbits com:
  • Infraestructures.
  • Serveis públics.
  • Cultura.

La Crisi del 1917 i l'Impacte de la Gran Guerra

• Impacte de la Primera Guerra Mundial (GM).
• La neutralitat espanyola afavoreix l'economia, però desencadena inflació i tensió social.
• Es produeix una Triple Crisi:
  • Militar: Descontentament a l'exèrcit (posteriorment agreujat

Sebastião Salgado: Obertura al Diàleg i Transformació

Sebastião Salgado és un fotògraf excepcional, les obres del qual han estat valorades per la seva obertura al diàleg, tal com defensava Bohm. Aquesta capacitat de diàleg es manifesta clarament en la seva trajectòria: malgrat haver estat un fotògraf social durant tota la seva vida, va canviar de rumb per centrar-se en un fotoreportatge sobre la naturalesa.

Canvi de Rumb i Compromís amb la Natura

Si Salgado ja demostrava al llarg de la seva carrera no témer qüestionar el que havia après, en aquesta darrera etapa posa encara més èmfasi en aquesta actitud. Ens mostra que mantenir-se obert a la comunicació és vital, fins i tot amb la natura.

El Projecte de Replantació

El seu primer...

Principis Essencials del Nou Periodisme Digital

Com ha de ser el nou periodisme? Hauria de mantenir l'essència del vell periodisme, però adaptant-se als nous requisits digitals:

• Responsabilitat i Verificació

  Comprovar que els fets són certs. La verificació és clau.

• Eficiència i Interès Públic

  Ser eficient amb la informació. No redactar de qualsevol manera, sinó amb rigor i enfocament en l'interès públic.

• Carisma i Referència Informativa

  El mitjà de comunicació ha de ser el referent informatiu per a les persones.

• Narrativa Multimèdia i Hipertextualitat

  S'ha de saber jugar amb les noves tecnologies per enriquir la narració.

• Interacció amb el Públic

  Saber què vol el públic, què consumeix i què li agrada. No pensar que el nou periodisme