Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Primària

Pedagogia Marxista: L'Enfocament de Makarenko

Context Històric

• 1. Unió Soviètica i Marxisme: Final de la Revolució Bolxevic.
• 2. País Agrari en Crisi: Social i econòmicament enfonsat després de la dominació dels Tsars i la revolució.
• 3. Infància Vulnerable: Infants sense sostre, marginats i delinqüents; un país sencer a reconstruir.

Concepció Teòrica

• 1. Anti-rousseauniana: Crítica al discurs naturalista.
• 2. Pedagogia Col·lectiva: Basada en la col·lectivitat i el treball.
• 3. Rol de l'Educador: L'educador crea la col·lectivitat, però és aquesta la que realment gestiona.
• 4. Treball Productiu: Treball real, dur, productiu i amb un clar sentit social.
• 5. Pedagogia de l'Esforç: Foment de l'esforç i la força de voluntat.

Tècnica Pedagògica

• 1.

Branques de la Filosofia

1. Raó Teòrica i Raó Pràctica

• Ús Teòric de la Raó: Consisteix a utilitzar la nostra raó per conèixer.
  • Raó Teòrica: Lògica, Metafísica, Epistemologia, Antropologia.
• Ús Pràctic de la Raó: Consisteix a emprar la raó per actuar.
  • Raó Pràctica: Ètica, Filosofia Política, Estètica.

2. Lògica

Part de la filosofia que estudia els raonaments.

• Sofisme: Raonament utilitzat amb la finalitat d’enganyar.

  Exemple: Em vaig posar la camisa blanca i vaig suspendre; aquest color em dona mala sort (fal·làcia de causa falsa).

• Fal·làcia: Raonaments que a primera vista semblen ben construïts, però en realitat són incorrectes.

3. Metafísica

Part de la filosofia que estudia la realitat, buscant anar més enllà de la física....

L'Imperi Rus abans de la Revolució

L'Imperi Tsarista, un règim *autocràtic*, se sostenia sobre tres pilars: la burocràcia fidel, l'exèrcit poderós i l'Església Ortodoxa.

Economia i Societat

L'economia era endarrerida, amb l'agricultura com a principal activitat. Els pagesos estaven sotmesos a un règim feudal. A finals del segle XIX, es va iniciar un procés d'industrialització que va provocar el sorgiment del proletariat.

L'Oposició al Tsarisme

Els primers corrents d'oposició van ser els populistes i els anarquistes entre els pagesos. Els obrers van adoptar les idees marxistes. Els principals partits polítics eren:

• Partit Constitucional Demòcrata (de caràcter liberal burgès)
• Partit Socialrevolucionari (representant dels pagesos)
• Partit

1. Evolució de la Gestió de Persones

1.1. Segle XIX: Revolució Industrial

Direcció, Administració i Personal

• Accions orientades al control i disciplina.
• El treballador és valorat només com a **factor productiu** (*factum*).
• El cost del treballador ha de ser minimitzat.

1.2. Anys 60: Direcció de les Relacions Laborals o Industrials

• Es comencen a valorar qüestions d'ordre social i psicològic per millorar el rendiment dels treballadors.
• El treballador = **Recurs a potenciar**.

1.3. Anys 70/80: Direcció de RRHH

• Els treballadors són el **Recurs clau** per assolir els objectius empresarials.
• Es pren consciència de la importància dels treballadors per al desenvolupament de les empreses: relació entre motivació del treballador i competitivitat

El lísing: avantatges i inconvenients

El lísing és un instrument eficaç i flexible per a l'obtenció de finançament destinat a l'adquisició de béns per al desenvolupament d'una activitat econòmica.

Avantatges del lísing

• Permet gaudir d'una major liquiditat que si compréssim el bé utilitzant recursos propis, perquè no s'ha de desemborsar des del principi tot el preu del bé.
• El seu règim fiscal especial permet deduir pràcticament la totalitat de les quotes d'arrendament financer pagades.

Inconvenients del lísing

• Com a inconvenient, cal destacar la càrrega financera que s'ha de suportar, la qual no existiria en cas de comprar el bé al comptat.
• D'altra banda, els tipus d'interès acostumen a estar per sobre dels que s'apliquen als préstecs

La repressió a Catalunya el 1939

En els darrers mesos de la Guerra Civil, Catalunya és ocupada militarment i s'hi implanta un règim autoritari, ultraconservador, centralista (anticatalanista) i molt repressiu.

És un règim autoritari que vol esborrar la dissidència i l'experiència de la Segona República. És també una venjança per la guerra: per les morts i per la política revolucionària i anticlerical dels «rojos».

Les víctimes són qualsevol dissident. Els botxins de la repressió són militars i falangistes, amb el suport de guàrdies civils, policies i jutges.

Formes de la repressió franquista

1. Repressió penal: penes de mort. A Catalunya hi ha 5.000 afusellats, tot i que els principals objectius havien fugit a l'exili. Però alguns

Divergències en l'Oposició al Franquisme (Postguerra)

Aviat van sorgir divergències en l'oposició:

• Alguns sectors del PSOE i de la CNT consideraven inviable restaurar la República a curt termini i buscaven un apropament amb els monàrquics per retornar a un règim democràtic.
• Altres, com ERC, el PSUC i el PCE, defensaven la República.

Aquests dos sectors tampoc estaven d'acord en com actuar per enderrocar el franquisme: la majoria confiava en la intervenció dels aliats, però els comunistes i anarquistes prioritzaven l'actuació guerrillera.

Consolidació de la Dictadura i Desmoralització (1947-1955)

A partir de 1947 es va produir la desmoralització de l'oposició a causa de la consolidació de la dictadura. El 1948 ja era evident que cap...

El reconeixement internacional del franquisme (1953)

L’any 1953 va ser un any clau per al reconeixement internacional del franquisme a través de dues fites principals:

• Signatura del Concordat amb la Santa Seu: va establir un estatus privilegiat per a l’Església catòlica a Espanya.
• Acord amb els Estats Units (EUA): un acord defensiu i econòmic pel qual Espanya permet la instal·lació de bases militars dels EUA en territori espanyol (Torrejón, Morón, Rota i Saragossa) a canvi d’ajuda econòmica i material bèl·lic per modernitzar les forces militars espanyoles. El més important: aquest acord va permetre a Espanya sortir definitivament de l'aïllament i regularitzar les relacions econòmiques i comercials amb la resta de països occidentals.

Les etapes del règim franquista (1939-1975)

1. Fase totalitària (1939-1959)

És l'etapa més repressora de tot el franquisme. El seu caràcter feixista va ser més notori entre el 1939 i el 1942, anys en què el règim va ser més dur. El protagonisme el tenien la Falange i de les JONS i el mateix Franco.

2. Fase tecnocràtica (1959-1969)

El protagonisme polític el tenen nous elements provinents d'una associació religiosa que liberalitzen el sistema econòmic. Els ministres del govern són tècnics: economistes molt formats que volen aplicar canvis en l'economia espanyola per fer-la sortir de l'estancament econòmic.

3. Fase de descomposició del règim (1969-1975)

Dins del règim hi ha persones amb visions diferents:

• Immobilistes: Opinen que

El Franquisme a Catalunya: Repressió i Identitat

El Franquisme i els Franquistes Catalans

Catalunya era un territori que era considerat hostil pels franquistes. Això fou pel fet d'existir un sentiment catalanista molt arrelat i un govern autonòmic, la Generalitat.

És per això que el 5 d’abril de 1938, quan els franquistes entraren en territori català, Franco signà el decret d’abolició de l’Estatut de Catalunya, finalitzant l’autogovern català i intentant crear una Catalunya més espanyola.

Tot i així, el franquisme tenia el suport d’uns pocs catalans, els quals eren:

• Grans comerciants
• Grans agraris
• Financers
• Industrials

El menyspreu per part dels franquistes a Catalunya es pot observar en els alts càrrecs franquistes, on entre 44...