Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Química

Conceptes Fonamentals de Química

València i Electrons

• Nivell de valència: Darrer nivell energètic que té ocupat un element en estat fonamental.
• Electrons de valència: Són els electrons situats en el nivell de valència.

Propietats Periòdiques

Les propietats periòdiques descriuen com varien certes característiques dels àtoms segons la seva posició a la taula periòdica.

Radi Atòmic

El radi atòmic es pot determinar experimentalment per difracció d’electrons o de raigs X. Si se suposa que els àtoms són esfèrics, el radi atòmic és la meitat de la distància entre nuclis en l’estructura de l’element. Si l’element forma un compost, es considera que els radis atòmics són additius.

Volum Atòmic

El volum atòmic és el resultat...

Factors que afecten l'estabilitat dels àcids nucleics

• Nombre de parells GC respecte dels parells AT: a major nombre d'enllaços d'hidrogen entre els filaments, major estabilitat dels híbrids (3 enllaços d'H entre G i C, 2 enllaços d'hidrogen entre A i T).
• Grau de complementarietat: a menor complementarietat de bases, menys enllaços d'hidrogen formats i, per tant, menor estabilitat.
• Longitud dels filaments: a major longitud dels filaments, més enllaços d'hidrogen, més interaccions hidrofòbiques entre les bases i major estabilitat de l'híbrid.
• Concentració de sal en la solució: ↑ [sal] → ↑ estabilitat de l'híbrid. Les càrregues negatives dels grups fosfat es repel·leixen unes a altres. Els ions positius en solució redueixen

Conceptes Fonamentals de Separació

Evaporació

Consisteix en el pas d’estat líquid a estat gasós.

Assecat

Consisteix en eliminar aigua o altres dissolvents volàtils d’una mostra, normalment sòlida, encara que també pot ser líquida o gasosa. S’utilitza per:

• Determinar el contingut en humitat de les mostres.
• Condicionar la mostra per a anàlisis posteriors.

Cristal·lització

Consisteix en separar un sòlid dissolt en un líquid mitjançant la formació de cristalls.

Destil·lació

S’utilitza per separar líquids miscibles de diferent punt d’ebullició. S’aconsegueix mitjançant la diferència en el punt d’ebullició de les dues substàncies a separar.

Equilibri Líquid – Vapor: Els líquids poden passar a l’estat vapor a qualsevol...

El nombre atòmic i el nombre màssic

El nombre atòmic (Z) és el nombre de protons i electrons que té un àtom en el nucli. Si l’àtom és elèctricament neutre, el nombre de protons ha de ser igual al d’electrons. El nombre màssic (A) és la suma de protons (Z) i neutrons (N) del nucli. Indica la massa de l’àtom sense tenir en compte la dels electrons. A = Z + N. Les partícules del centre (protons i neutrons) són els nucleons.

L'àtom de referència i la massa atòmica

L’àtom de referència és el carboni (¹²₆C), al qual se li assigna el valor exacte de 12. La unitat de massa atòmica (u) es defineix com la dotzena part de la massa de l’àtom de carboni. La massa del carboni és 12 u i la de l’hidrogen 1 u. La massa atòmica...

Precipitació amb Sals (Salting-Out)

La precipitació amb sals es basa en la separació de proteïnes en presència d’elevades concentracions salines. Les altes concentracions salines generen medis de gran força iònica, la qual cosa incrementa les interaccions hidrofòbiques entre proteïnes, disminuint dràsticament la seva solubilitat en el medi aquós i provocant la precipitació.

Fases del Procés de Precipitació

1. Precipitació de proteïnes: S’afegeix al lisat una solució salina concentrada i s’agita amb el vòrtex. A continuació, es centrifuga la mescla. Les proteïnes sedimenten al fons com un pellet, i en el sobrenedant queden els àcids nucleics, les sals i els components hidrosolubles del lisat.
2. Precipitació de l'ADN: El sobrenedant

Geometria molecular i propietats: resum

Formules i definicions

C.F. = (e- valència) - (n.º e- no enllaçats) - (n.º e- enllaçats / 2)

N.E. = (n.º àt. enllaçats) + (n.º parells no enllaçats)

O.E. = (n.º e- enllaçants - n.º e- antienllaçants*) / 2 (O.E. >> : dist. àtom <<, estabil.)

C.L.O.A. --> z < 7       - - : - : -     //   z >= 8     - - - : : -     enllaç + fort

Tipus d'hibridació i geometria

Descobriments de les partícules subatòmiques

• J.J. Thomson: va descobrir l'electró (1897).
• Ernest Rutherford: va descobrir el protó (1918).
• James Chadwick: va descobrir el neutró (1931).

Llei de Coulomb

La Llei de Coulomb impedeix que dues càrregues del mateix signe xoquin. En el cas dels raigs X (+ i +), es repel·leixen ja que, a una distància petita, la força és gran; les partícules es repel·leixen per molt ràpid que vagin.

Evolució dels models atòmics

Model de Thomson: el "pastís de panses"

L'àtom és una gran massa amb càrrega positiva (p+) que té electrons (e-) inserits...

Hipòtesi de Planck i l'Efecte Fotoelèctric

La hipòtesi de Planck estableix la relació energètica d'un fotó:

E = h·c/λ

Condicions de l'Efecte Fotoelèctric

• Si E < E₀: No s'emeten electrons.
• Si E = E₀: S'emeten electrons (amb velocitat zero).
• Si E > E₀: S'emeten electrons amb una certa energia cinètica ($E_c$).

L'energia cinètica es calcula mitjançant l'expressió:

E = E₀ + E_c

On E₀ és l'energia associada a la freqüència llindar, i s'anomena treball d'extracció del metall (W).

Fórmules Clau en l'Estructura Atòmica

Fórmula de Balmer (Espectres d'Emissió)

Joham Balmer va proposar la fórmula per a les longituds d'ona de les línies espectrals de la zona visible de l'hidrogen:

1/λ = R · ( 1/n₁² - 1/n₂² )

Per calcular la variació d'...

Diferència entre element i compost

Diferència entre element i compost: element format per un sol tipus d'**àtom**; compost per dos o més tipus d'àtoms.

Partícules subatòmiques i termes bàsics

Electró - Protó - Neutrò - Àtom

Radioisòtops i tipus de radiació

Radioisòtop: emet radiació dels tipus **alfa**, **beta** i **gamma**.

• Alfa (α): partícules carregades positivament, compostes per dos protons i dos neutrons (núcli d'heli).
• Beta (β): flux d'electrons o positrons resultants de la desintegració dels neutrons o protons del nucli.
• Gamma (γ): ones electromagnètiques d'alta energia.

Radiació gamma i perillositat

La radiació més perillosa és la **gamma**, ja que travessa fàcilment la pell i altres substàncies.

Propietats atòmiques

La...

Canvis en la Matèria

Canvi Físic

Quan una substància experimenta una transformació que canvia l'estat o l'aspecte, però té la mateixa naturalesa química. (Exemple: evaporar etanol).

Canvi Químic

Substància experimenta una transformació que li canvia la naturalesa química. (Exemple: cremar etanol). Es comprova si en tornar-lo a l'estat inicial no és la mateixa substància. Les substàncies inicials es diuen reactius i les finals productes. (Exemple: etanol + O₂ ---- H₂O i CO₂).

Formació de Substàncies (Indicadors de Reacció)

• Un despreniment de gas.
• Formació d'un sòlid insoluble en un líquid anteriorment transparent.
• Canvi de color.

Conservació de la Massa

Llei de conservació de la massa: La massa de les substàncies presents...