Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Química de Primària

Equip de Cromatografia de Gasos (GC)

Un sistema de cromatografia de gasos (GC) consta dels següents components principals:

• Gas portador
• Injector
• Columna
• Detector
• Amplificador
• Integrador digital i registrador

Gas Portador

S'utilitzen gasos inertes embotellats. Abans del seu pas per la columna, és necessari secar-lo. El flux de gas a l'injector ha de ser controlat, ja que influeix en els resultats finals. Això es duu a terme amb un fluidímetre i un rotàmetre.

Injector

És la part per on s'introdueix la mostra a analitzar. Ha d'estar calefaccionat adequadament perquè la substància es volatilitzi.

Tipus de Mostres i Injecció

Segons l'estat de la mostra, la injecció varia:

• En estat sòlid: El sòlid es dissol en un dissolvent adequat i s'injecta com

Classificació de la matèria

La matèria es classifica en homogènia i heterogènia segons el seu aspecte:

• Homogènia: És aquella que té el mateix aspecte a tot arreu.
• Heterogènia: És aquella que no té el mateix aspecte a tot arreu.

Classificació de substàncies

La matèria es classifica segons la seva composició en substàncies pures o mescles.

Substàncies pures

Estan formades per una única substància. Es classifiquen en:

• Elements químics: Són substàncies pures que no es poden descompondre en altres més senzilles.
• Compostos químics: Són substàncies pures que es poden descompondre en altres més senzilles.

Mescles

Una mescla és matèria formada per diverses substàncies pures. Les mescles no tenen una composició fixa.

Tècniques de

El nombre atòmic i el nombre màssic

El nombre atòmic (Z) és el nombre de protons i electrons que té un àtom en el nucli. Si l’àtom és elèctricament neutre, el nombre de protons ha de ser igual al d’electrons. El nombre màssic (A) és la suma de protons (Z) i neutrons (N) del nucli. Indica la massa de l’àtom sense tenir en compte la dels electrons. A = Z + N. Les partícules del centre (protons i neutrons) són els nucleons.

L'àtom de referència i la massa atòmica

L’àtom de referència és el carboni (¹²₆C), al qual se li assigna el valor exacte de 12. La unitat de massa atòmica (u) es defineix com la dotzena part de la massa de l’àtom de carboni. La massa del carboni és 12 u i la de l’hidrogen 1 u. La massa atòmica...

Descobriments de les partícules subatòmiques

• J.J. Thomson: va descobrir l'electró (1897).
• Ernest Rutherford: va descobrir el protó (1918).
• James Chadwick: va descobrir el neutró (1931).

Llei de Coulomb

La Llei de Coulomb impedeix que dues càrregues del mateix signe xoquin. En el cas dels raigs X (+ i +), es repel·leixen ja que, a una distància petita, la força és gran; les partícules es repel·leixen per molt ràpid que vagin.

Evolució dels models atòmics

Model de Thomson: el "pastís de panses"

L'àtom és una gran massa amb càrrega positiva (p+) que té electrons (e-) inserits...

Tècniques de Separació de Mescles: Guia Essencial

S'anomenen tècniques de separació de mescles als procediments per separar els components d'una mescla. Es basen a aprofitar les propietats característiques diferents que tenen els components.

Decantació: Separació per Densitat

Aquesta tècnica permet separar un sòlid mesclat heterogèniament amb un líquid, o bé dos líquids insolubles de densitat diferent.

• Decantació d'un Sòlid

  Si el sòlid és prou dens i les seves partícules són prou grans, es sedimentaran al fons del recipient. Si inclinem el recipient, el líquid sobrenedant vessarà cap a un altre recipient i l'haurem separat del sòlid.

• Decantació d'un Líquid

  Per separar dos líquids immiscibles, com l'aigua i l'oli, posarem la

Caràcter metàl·lic

El caràcter metàl·lic d’un àtom ve determinat per la capacitat de perdre electrons de la capa de valència; aquesta és una de les característiques més importants dels metalls.

• Grup. En baixar en un grup la grandària de l’àtom augmenta i és més fàcil perdre un electró; això vol dir que té més caràcter metàl·lic.
• Període. En desplaçar-nos cap a la dreta és més difícil arrancar un electró, ja que l’àtom tendeix a assolir l’estructura de gas noble per aconseguir la màxima estabilitat; per tant, el caràcter metàl·lic disminueix.

Potencial o energia d'ionització

Definició. És l’energia mínima necessària per arrancar un electró d’un àtom gasós en el seu estat fonamental, transformant-...

Conceptes Fonamentals de Química

El Mol i la Massa Molar

El mol és la quantitat de substància d'un sistema que conté tantes entitats com àtoms n'hi ha en 12 g de carbó-12.

El mol és la quantitat de substància que conté 6,022·10²³ entitats d'aquesta substància (Nombre d'Avogadro).

La massa molar (M) és la massa d'un mol d'àtoms, molècules, ions, etc.

La Reacció Química

Una reacció química és el procés en què, mitjançant una reorganització d'enllaços i àtoms, una o més substàncies inicials es transformen en altres de diferents.

Lleis Fonamentals de la Química

Aquestes lleis regeixen les transformacions químiques:

• Llei de Conservació de la Massa (Lavoisier)

  La massa total d'un sistema resta invariable, qualsevol que sigui la

Regulació del medi intern

L'aigua és el component majoritari del cos humà, representant aproximadament el 60% del pes total en adults.

Compartiments líquids

• Líquid intracel·lular: Dos terços del 60% de l'aigua total es troba dins la cèl·lula.
• Líquid extracel·lular: Es troba fora de les cèl·lules i es divideix en:
  • Líquid intravascular: Dins dels vasos sanguinis.
  • Líquid intersticial: Situat a l'espai intersticial.

Equilibri iònic

La regulació dels ions és fonamental per al funcionament de l'organisme:

• Ions calci: Essencials per a les contraccions musculars i la transmissió de l'impuls nerviós.
• Ions sodi i potassi: Mantenen el gradient de solut i el potencial de les membranes (especialment en les neurones).
• Ions sodi: Responsables de

No metalls

No-metalls: no condueixen bé la calor ni l’electricitat, presenten temperatures de fusió i d’ebullició altes i solen ser gasos, líquids o sòlids tous.

Sistema periòdic

El sistema periòdic consisteix en l’organització dels elements químics col·locats en ordre creixent de Z (nombre atòmic). Se situen en grups o famílies (18 columnes) i períodes (7 files).

Ions monoatòmics

Els ions monoatòmics són àtoms amb càrrega elèctrica neta. Poden ser positius (cations) o negatius (anions).

• Cations monoatòmics: són àtoms que han perdut electrons i s’han transformat en ions amb càrrega positiva.
• Anions monoatòmics: són àtoms que han captat electrons i s’han transformat en ions amb càrrega negativa.

Regla de l’octet