Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Química de Primària

1. NOMBRE D’OXIDACIÓ

1.1. Nombre d’oxidació

És la càrrega elèctrica que tindria un àtom d’un element, en el cas que el compost del qual forma  

part estigués constituït només per ions.

Es representa per un signe i un xifra aràbiga. Per exemple, l’oxigen té nombre d’oxidació –2 (H2O).

València química

És el nombre d’àtoms d’hidrogen que es poden combinar amb un àtom d’aquest element. Es representa amb xifres romanes i entre parèntesis. Per exemple, l’oxigen té valència (II).

1.2. Determinació del nombre d’oxidació

En un compost neutre, la suma dels nombres d’oxidació dels elements multiplicats pels subíndexs

respectius ha de ser zero. Si es tracta d’un ió, ha de ser igual a la càrrega del ió.

Conseqüències de la Càrrega de la Bateria

Augment de la Densitat de l'Electròlit

En carregar la bateria, l'aigua destil·lada (AD) es descompon i es crea àcid sulfúric (AS). El nou electròlit conté una concentració més gran d'AS, augmentant-ne la densitat.

Perill d'Explosió

Part de l'oxigen i de l'hidrogen no reacciona amb les plaques i surt en forma de gas. En espais tancats, és crucial una bona ventilació per evitar el risc d'explosió.

Pèrdua d'Aigua Destil·lada

Una part de l'aigua es descompon i s'evapora a l'exterior del recipient durant cada càrrega. Aquesta pèrdua és constant.

Conseqüències de la Descàrrega de la Bateria

Disminució de la Densitat de l'Electròlit

Durant la descàrrega, l'AS es descompon i es crea AD, disminuint

Big Bang: Origen i Expansió de l'Univers

És el model cosmològic de l'univers que considera que aquest s'ha expandit fins al seu estat actual a partir d'una condició primigènia en la qual existien unes condicions de densitat i temperatura infinites.

Big Crunch: El Futur Col·lapse de l'Univers

És una de les hipòtesis sobre el futur de l'univers. Es basa en el fet que, si l'expansió de l'univers continués per inèrcia, disminuint a poc a poc fins que la gravetat arribés a frenar-la per complet, arribaria un moment que l'univers començaria a retreure's sobre si mateix fins a col·lapsar-se de nou.

Galàxia: Conjunts d'Estels, Gas i Forats Negres

És un conjunt de milers de milions d'estels i de núvols de gas i pols. Tot indica que al centre...

Equilibri Químic

Constant d'equilibri

Kp = (Pc)^c(Pd)^d / (Pa)^a(Pb)^b

Kc = amb concentracions (adimensional)

ΔG^o + RTlnKp = 0 --> Kp = e^-ΔG/RT

ΔG^o = ΔH^o - TΔS^o

Kp = Kc(RT)^Δn = KxP^Δn --> Δn = c + d - a - b

• Si Kp < 1: Desplaçat cap a reactius
• Si Kp > 1: Desplaçat cap a productes

ΔH > 0 i ΔS > 0 --> Si T (augmenta) ΔG = -TΔS < 0 (productes)

                ΔH > 0: T (augmenta) - Kp (augmenta) - (productes)

                Si T (disminueix) ΔG = ΔH > 0 (reactius)

                ΔH < 0: T (augmenta) - Kp (disminueix) - (reactius)

• Qp = Kp: Equilibri
• Qp > Kp: ΔG > 0 --> Kp < 1
• Qp < Kp: ΔG < 0 --> Kp > 1
• ΔG = 0: Kp = 1

Reaccions Àcid/Base

1. Escriure

Càrrega Nuclear Efectiva

Al llarg d’un període, la càrrega nuclear efectiva sobre l’electró més extern augmenta conforme ho fa el nombre atòmic. Els elements consecutius es diferencien en un electró més en el seu nivell de valència. Com que la càrrega nuclear augmenta en una unitat, i els electrons de l’estructura interna provoquen un apantallament menor que 1, la càrrega nuclear efectiva augmenta.

Al llarg d’un grup, la càrrega nuclear efectiva sobre l’electró més extern és la mateixa, independentment del nombre atòmic. En aquest cas, tots els elements d’un mateix grup posseeixen configuracions electròniques de valència iguals, i es diferencien en la configuració electrònica més profunda. Com que els electrons...

Comportament Àcid o Bàsic de les Sals

Les sals són compostos d’ions que es formen en reaccions de neutralització entre àcids i bases. No totes les sals són neutres i poden tenir un pH diferent a 7. Les reaccions entre els ions de la sal i l’aigua s’anomenen reaccions d’hidròlisi.

Totes les dissolucions aquoses de sals que provenen d’un àcid fort i d’una base forta tenen pH neutre. Les dissolucions aquoses de sals que deriven d’un àcid fort i una base feble tenen sempre pH àcid. Totes les dissolucions aquoses de sals que provenen d’un àcid feble i d’una base forta tenen pH bàsic.

Sal que deriva d’àcid feble i base feble: Si Ka > Kb, pH àcid. Si Ka < Kb, pH bàsic. Si Ka = Kb, pH neutre.

Es dissolen 4,28g d’amoni...

Estructura atòmica

400 aC Demòcrit: va considerar que la matèria estava constituïda per partícules molt petites que no podien dividir-se en part. Més petites.

1803 Dalton: model estàtic, sense nucli, sense càrrega. La matèria està formada per àtoms, cada element químic està format per àtoms de diferent tipus, cada tipus d'àtom té propietats físiques/químiques característiques, poden establir enllaços químics i fer agrupacions estables.

Àtom = 10^-10 m diàmetre, elèctricament estable perquè té tants electrons com protons. El nucli té el 99,9% de la massa de l'àtom, càrrega neta positiva i nucli de 10^-15 m radi, es manté unit per la força nuclear forta amb què protons i neutrons s'atrauen.

Massa atòmica

Neutrons +...

Espectre

Conjunt de radiacions electromagnètiques recollides en una pantalla, foto… 2 tipus: emissió - tant els espectres continus com discontinus originats com a conseqüència de l’emissió de llum per part d’algun element. Absorció - espectre que s’obté quan la llum blanca passa a través d’un gas a baixa pressió.

Ondes electromagnètiques

Pertorbació que es propaga a l’espai sense transport de matèria, produïda quan alguna cosa vibra o oscil·la. Tranversals i longitudinals.

Òrbita

Trajectòria definida en la qual podem determinar la posició i velocitat d’un electró a qualsevol instant. Orbital: funció d’ona matemàtica que ens indica la probabilitat de trobar un electró en una regió de l’espai a l’entorn del...

Enllaços Químics

Mineral: substància sòlida natural homogènia, amb composició química definida però no fixa, i disposició atòmica ordenada.

• Forts:
  • Metàl·lic: entre àtoms amb electronegativitat semblant i baixa. No dirigit i no saturable; tendència a l'empaquetament c.c. Mobilitat total dels electrons, conductors elèctrics i de calor, solubilitat en àcids.
  • Covalent: entre àtoms amb electronegativitat semblant i elevada. Compartició d'electrons entre àtoms, enllaç dirigit i saturable, sense tendència a empaquetaments compactes. Enllaç molt fort, duresa i punt de fusió alts (no soluble), compostos orgànics.
  • Iònic: entre àtoms amb electronegativitat molt diferent (entre càrregues de signe oposat). No dirigit ni saturable.