Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Religió

L'Església Catòlica davant la Il·lustració i el Món Modern

Religió3,44 KB

L'Església Catòlica davant la Il·lustració i la Revolució Francesa

Conseqüències de la Il·lustració i la Revolució Francesa per a l'Església:

  • Proclamació de la llibertat de culte.
  • Supressió dels ordes religiosos i confiscació del seu patrimoni.
  • Constitució civil, que subordinava l'Església a la política estatal.
  • Pèrdua de privilegis del clergat.

Objectius de l'Església davant la nova situació:

  • Aprendre a conviure amb els nous règims polítics.
  • Obrir-se al diàleg per comprendre millor la societat.
  • Potenciar el compromís cristià en els àmbits més desafavorits: sanitat, cultura, educació.

L'Església i el liberalisme:

  • Separació, de vegades hostil, entre Església i Estat.
  • Independència entre els temes propis de l'Església i els
...
Continua llegint "L'Església Catòlica davant la Il·lustració i el Món Modern" »

Reforma i Contrareforma: Inquisició, Dogmes i Art Barroc

Religió2,44 KB

La Inquisició i les Guerres de Religió

Per tal d'impedir la penetració del protestantisme als països catòlics, el papa va crear, l’any 1542, la Congregació del Sant Ofici o Inquisició Romana. Era un tribunal eclesiàstic encarregat de perseguir i castigar els qui es desviaven dels dogmes de l’Església.

La ruptura religiosa va provocar enfrontaments i guerres entre catòlics i protestants, i la intolerància religiosa es va expandir per tot Europa.

Dogmes Catòlics i Nova Disciplina Eclesiàstica

Els Dogmes de la Doctrina Catòlica

  • La salvació de l’ésser humà s’aconsegueix tant per la fe com per les bones obres.
  • La confirmació dels set sagraments.
  • La declaració de la Vulgata com a Bíblia, traduïda al llatí per Sant Jeroni.

La

...
Continua llegint "Reforma i Contrareforma: Inquisició, Dogmes i Art Barroc" »

Els Sagraments de l'Església Catòlica: Signes Visibles de la Gràcia de Déu

Religió3,28 KB

Els Sagraments de l'Església Catòlica

Esdeveniments, Festes i Celebracions

Al llarg del cicle de la vida, celebrem tradicions i costums arrelats en la història i la fe. Aquestes celebracions, sovint de caràcter general, comparteixen elements comuns:

Elements Comuns a les Celebracions

Paraula:
  • Textos, discursos, explicacions
  • Intervencions i participació
  • Paraula de Déu, presidida per l'homilia, catequesi
  • Pregària dels assistents
Música:
  • Himnes, cants, instruments
  • Expressió de sentiments
  • Litúrgia cristiana com a resposta a Déu
Gestos:
  • Corporals, amb les mans, aplaudiments
  • Diferents actituds: asseguts, drets, de genolls
  • Signes en moments concrets, com la benedicció
Símbols:
  • Aigua, llum, banderes, estàndards
  • Realitats diverses: pa i vi (símbols eucarístics)
...
Continua llegint "Els Sagraments de l'Església Catòlica: Signes Visibles de la Gràcia de Déu" »

L'Holocaust, Drets Humans i la Regla d'Or: Conceptes Clau

Religió3,02 KB

L'Holocaust: Persecució i Assassinat Sistemàtic

L'Holocaust va ser la persecució i l'assassinat sistemàtic i organitzat d'uns sis milions de jueus a mans del govern nazi entre 1933 i 1945.

Víctimes de l'Holocaust

També van ser perseguits i assassinats gitanos, persones amb discapacitat, homosexuals, altres grups ètnics, testimonis de Jehovà, presoners de guerra, dissidents polítics, entre d'altres.

Testimonis i Obres Clau

Primo Levi, un escriptor italià, va escriure sobre la seva experiència quotidiana al camp de concentració d'Auschwitz-Birkenau.

Llibres Essencials

Pel·lícules Recomanades

  • La vida és bella
  • El nen amb el pijama de ratlles
  • El llibre
...
Continua llegint "L'Holocaust, Drets Humans i la Regla d'Or: Conceptes Clau" »

El Nou Testament en Art: Simbolisme i Iconografia

Religió4,41 KB

La Importància de l'Empenediment

La Transfiguració

Aquest tema simbolitza la importància de l’empenediment per poder obtenir el perdó de Déu. Representa uns fets que passaren quan Jesús havia pujat damunt un puig per resar acompanyat de 3 dels seus deixebles: Pere, Jaume i Joan. Estant allà dalt, l’aspecte de Jesús es va transfigurar. La cara li va tornar brillant com el Sol, i els vestits, blancs. Jesús se va enlairar. En aquests moments es va sentir la veu de Déu que deia: “Aquest és el meu fill estimat, escoltau-lo”.

Evidentment aquest és un tema cabdal dins la vida pública de Jesús, perquè és quan Déu manifesta clarament als seus deixebles que Jesús és el seu fill. (Alerta amb confondre amb la Resurrecció)

Passió

...
Continua llegint "El Nou Testament en Art: Simbolisme i Iconografia" »

Reforma Protestant, Contrareforma i Expansió Missionera (S. XVI)

Religió3,49 KB

Reforma Protestant i Reforma Catòlica

El pas de l'edat mitjana al Renaixement va suposar un gran canvi de mentalitat, sobretot amb l'aparició de l'humanisme. El nou pensament humanista, la pèrdua de credibilitat del papat, la relaxació dels costums dels clergues i la decadència d'alguns ordes religiosos van provocar que en el segle XVI sorgissin diversos moviments religiosos per reformar l'Església.

La Reforma Luterana: Martí Luter

La Reforma Protestant va tenir com a primer protagonista l'alemany Martí Luter. Els seus principis doctrinals eren contraris a la fe catòlica, com els següents:

  • La justificació per la fe.
  • La lliure interpretació de l'Escriptura.
  • La consideració de només dos sagraments: el baptisme i l'eucaristia.
  • La supressió
...
Continua llegint "Reforma Protestant, Contrareforma i Expansió Missionera (S. XVI)" »

Conceptes Clau de l'Islam: Gihad, Pilars, Xaria i Diversitat Cultural

Religió2,89 KB

El Significat de la Gihad (Jihad)

"El significat literal de *Gihad* és 'esforç en el camí de Déu'. Els místics l'interpreten com l'esforç per ser bo i no pecar. Altres estimen que l'esforç és la defensa de la religió, la qual és, d'altra banda, obligatòria individualment per a tot musulmà en cas que l'Islam sigui atacat. És la lluita pel bé, però la interpretació d'aquest bé és el problema de l'Islam modern."

La Barba en l'Islam

Per imitació i relació amb el profeta. Mahoma tenia barba, i els musulmans més tradicionals es deixen la barba. Crist també va ser representat amb barba durant molts segles.

El Càstig del Pecat

Com tot llibre sagrat, l'Alcorà estipula una sèrie de càstigs per a diversos pecats. És veritat que el...

Continua llegint "Conceptes Clau de l'Islam: Gihad, Pilars, Xaria i Diversitat Cultural" »

La Gastronomia a l'Antiga Roma: Àpats, Ingredients i Conservació

Religió2,8 KB

La Gastronomia a l'Antiga Roma

Ingredients i Productes Essencials

Ingredients Bàsics

  • Farina, mel, oli, olives i raïm.

Carns i Acompanyaments

La carn de porc, xai, daina i cérvol era habitual. S'acompanyava amb pa fet a casa, llegums, hortalisses, col i cogombres.

Plats de Llegums

Es presentaven amb aromes combinats: all, menta, coriandre, api i fonoll.

El Garum: Una Salsa Emblemàtica

Era una salsa feta de peix amb sal, utilitzada per salar el peix i assecar-lo al sol.

Conservació d'Aliments a Roma

Els aliments es conservaven mitjançant la dessecació, que eliminava el contingut d'aigua per evitar la proliferació de bacteris. Les tècniques principals eren el salat i el fumatge.

El Salat

Els aliments es salaven en salmorra (aigua amb sal). A Roma,...

Continua llegint "La Gastronomia a l'Antiga Roma: Àpats, Ingredients i Conservació" »

El teatre medieval: característiques i el Misteri d'Elx

Religió2,75 KB

El teatre medieval

Característiques:

  • Oral: No interessava el text literari, sinó l’espectacle. Per aquesta raó ens han arribat poques obres dramàtiques d’aquesta època.
  • El llenguatge era planer: eren obres inspirades en el gust del poble i creades per al poble, i per tant el llenguatge emprat era viu i col·loquial.
  • Era anònim: no en coneixíem l’autor i, de generació en generació, poden haver patit canvis o afegitons.

El teatre religiós

Les obres dramàtiques religioses medievals s’agrupen, segons la temàtica, en aquests cicles:

  • Cicle marià: Se centra en la vida de la Mare de Déu: ex. Misteri d’Elx.

Misteri d'Elx

L’origen del Misteri d’Elx es remunta al segle X, tot i que la consulta més antiga que conservem és del segle...

Continua llegint "El teatre medieval: característiques i el Misteri d'Elx" »

Historiografia Llatina: Orígens, Autors Clau i Evolució de la Prosa Romana

Religió4,56 KB

Orígens de la prosa historiogràfica llatina

Neix a Roma en el període tardà de la República Romana, cap al segle III-I a.C. Es basa en la idea dels costums que venen dels avantpassats (mores maiorum), un sistema ideal de valors del qual es podien extreure models de conducta i de valors perduts. També vol remuntar la grandesa dels temps passats i buscar les raons de la decadència. Neix, per consegüent, de les Guerres Púniques, que van donar renom al patriotisme romà.

Marc Porci Cató: El primer analista romà

Els analistes pertanyien a les classes nobles i veien la historiografia com una actitud política. El primer autor va ser un orador anomenat Marc Porci Cató (234-149 a.C.), el qual va ocupar molts càrrecs polítics al llarg de...

Continua llegint "Historiografia Llatina: Orígens, Autors Clau i Evolució de la Prosa Romana" »