Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Religió

Les Primeres Civilitzacions (IV-II mil·lenni aC)

Egipte

La civilització de l'antic Egipte es va desenvolupar a la riba del riu Nil en tres etapes: el Regne Antic, el Regne Mitjà i el Regne Nou, fins a l'any 31 aC. El faraó era el cim de l'organització política i social. Fins al Regne Mitjà, el faraó va tenir un caràcter sagrat. Era, a més, l'amo de totes les terres, per les quals rebia tributs.

Politeisme i vida d'ultratomba

Els deus eren generalment les forces de la natura i alguns animals, representats amb caràcters antropomorfs.

Art de caràcter religiós

Les piràmides, entre les quals destaca el conjunt de Gizeh, eren les tombes dels faraons del Regne Antic.

Mesopotàmia

La regió compresa entre els rius Tigris i Eufrates va estar dominada...

2

Adoració dels Reis Mags o Epifania

La història i el viatge dels Reis

Aquesta història comença quan se’ls apareix un estel; interpreten aquesta aparició com l'anunci del naixement del Messies. Ells es posaran en camí seguint aquest estel per anar a adorar aquest Messies, a retre-li aquests honors. El camí serà llarg, i quasi arriben a Jesús quan aquest tenia uns dos anys. De camí, s’aturen al palau del rei Herodes per demanar-li si ell tenia notícia d’on es trobava aquest Messies que havia nascut. Aquesta informació va causar recel al rei Herodes, el qual va dir als Mags que ell no ho sabia, però que si el trobaven l'informessin, ja que ell també volia anar a adorar-lo. Realment, però, el que volia era matar-lo, ja que el...

L'Església: Comunitat de Germans

L'Església ha de ser una comunitat de germans i germanes que comparteixen la fe i la vida, on l'amor, l'ajuda mútua i el servei siguin reals, i on Jesús es faci present en l'entrega dels uns als altres.

L'Església: Anunci d'Alliberament

L'Església ha de ser un anunci i un compromís d'alliberament per a pobres i oprimits. Està dedicada als dèbils, als marginats i als necessitats.

Missió de l'Església

• Comunió: Els cristians intenten viure com a germans.
• Servei: L'Església es posa al servei dels altres, especialment dels més necessitats.
• Proclamació de l'Evangeli: Des del principi, els seguidors de Jesús han proclamat i ensenyat la Bona Notícia de l'arribada del Regne de Déu. La seva missió és donar

A continuació desenvoluparé el contingut de la relació de la filosofia i el cristianisme

La filosofia neoplatònica dels segles I d.C. i III d.C. combina les propostes de Plató amb elements de caràcter místic i religiós. Alguns autors neoplatònics més importants són Filó d’Alexandria i Plotí. Filó d'Alexandria intenta unificar el platonisme amb les bases de la religió jueva. Com el judaisme, Filó creia en l’existència d’un Déu únic, transcendent i creador de tot el que existeix, per mitjà d’una realitat intermèdia, que ell anomenava Logos (la raó o paraula divina). Déu crea primerament el Logos, després, el Logos crea una còpia imperfecta de si mateix i dona lloc així a la nostra realitat material i sensible....

La Literatura Egípcia

No tots els textos conservats de l'antic Egipte poden ser considerats literaris. N'hi ha, també, de científics, jurídic-administratius i de privats. Els textos pròpiament literaris tenen caràcter religiós, mitològic i didàctic. Entre els textos més destacats de l'Imperi Mitjà trobem:

• Textos de caràcter màgic-religiós que es troben en els sarcòfags.
• Himnes dedicats a les diferents divinitats i als faraons.
• Textos autobiogràfics, amb cert caràcter èpic.
• Textos de caràcter didàctic en què el faraó ensenya les arts de la guerra i del govern als seus successors.
• Textos satírics.
• Textos narratius de ficció:

Antiguitat (I). Literatures Orientals* Les aventures de Sinuhé, que explica la història d'un oficial...

Prejudicis lingüístics (= minorització = substitució)

Un prejudici lingüístic és una opinió sobre les llengües que no té com a base el coneixement lògic. Afecta les llengües minoritzades i en procés de substitució.

Jesús Tuson a "Una imatge no val més que mil paraules" distingeix entre:

- a. Mites innocents, fruit de la ignorància o manca de realisme enfront del món i qui ho diu no té suficient informació sobre el tema, com: "Una imatge no val més que mil paraules", "Hi ha llengües que sonen molt bé" i "Hi ha llengües fàcils i llengües difícils".

- b. Mites fruit de la tradició educativa acrítica, establerta segons els paràmetres més anacrònics, com: "Fer literatura és cosa d'uns pocs", "Els estudiants parlen malament"...

Tesmoi i Nomoi

Tesmoi: lleis no escrites, usatges i costums establerts fonamentats en les creences tradicionals que són acceptats com a imperatius naturals, religiosos o morals que hom hauria d'obeir.

Nomoi: lleis escrites, sovint amb data de redacció, que o bé són obra d'un legislador o bé són fruit del consens entre els ciutadans, és a dir, d'un conveni i, per tant, convencionals.

Constitucions

Constitucions reals autèntiques: monarquia, aristocràcia, timocràcia

Institucions de la constitució ideal o veritable: assemblea, magistratures, tribunals.

Legitimitat del Poder Polític

Legitimitat del poder polític: teològica, natural, tradicional, racional, moral, legal, personal.

Govern Pastoral Cristià

• Temporalitat: el ramat ha estat confiat

Principis diferenciadors d'etnicitat

Primordialisme: Grup ètnic com a unitat cultural (llengua, territori, fenotip, política, religió, economia...). Marcadors ètnics, per exemple: “És català qui sigui fill de catalans, parli català, sigui blanc i catòlic”. El primordialisme no es deté en la cultura i arriba fins a la biologia per definir la identitat. Reduccionisme: L’etnicitat es redueix a un aspecte de l’estructura de classes de l’estratificació social. Les desigualtats socials són reduïdes a desigualtats de classes, per exemple: “És pobre perquè és gitano, negre...”. Situacionisme: El grup ètnic queda definit per ell mateix., no pel contingut cultural, sinó mitjançant l’establiment d’uns límits que serveixen...

La defensa dels dèbils i la justícia a l'Atenes clàssica

El respecte pels morts i la llei hel·lènica

6. Negació del dret a la reflexió i el lament

A elles únicament no els està permès, després d'haver après dels errors, meditar millor per al temps que queda, ni, després de tornar a casa, anunciar la pròpia desgràcia i el valor dels nostres avantpassats; perquè, havent mort allí i havent pagat la pena de la seva insensatesa, van fer immortal la fama d'aquesta ciutat pel seu valor, i van fer desconeguda la pròpia pàtria per la desgràcia d'ací; i així, aquelles, per desitjar injustament la terra aliena, van perdre justament la seva pròpia.

7. La intervenció d'Atenes en la Guerra dels Set contra Tebes

I quan Adraste i Polinices...

Religió Romana Antiga: Deïtats i Culte

Les Deïtats Romanes Primitives

Els romans primitius adoraven una sèrie indefinida de forces naturals, anomenades numina. Aquests eren poders misteriosos continguts en coses que podien beneficiar o perjudicar l'home, i per això calia donar-los el culte degut perquè fossin propicis.

Els Déus Indígenes (Indigetes)

Els Indigetes van ser els primers déus autènticament romans. Alguns exemples inclouen:

• Tellus: deessa de la terra.
• Liber: déu de la vinya.
• Pales: deessa de les pastures i ramats.
• Flora: deessa de les flors.

Les Triades Divines

• Primera Triada: Júpiter, Mart, Quirí.
• Triada Capitolina: Júpiter, Juno, Minerva.

Déus Menors

• Lars: protectors de la llar, símbol de la unió familiar.
• Penats: protectors