Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Religió

Transcendència

Formes: Jo, present, valors materials, mort, passió, banalitat, imatges de Déu (buida/plena).

Religió: Creences + pràctiques. Relació Home-Déu. Consol a la fragilitat. Narració alegòrica i simbòlica.

Intel·ligència Espiritual

Faculta: Preguntar-se pel sentit de l'existència, relativitzar, autotranscendir, meravellar-se, autoconeixement, valorar, goig/benestar, sentit del misteri, recerca de la saviesa, sentir-se part del TOT, superació de la dualitat, poder simbòlic, escoltar la vocació, horitzó de referència, vinculació sobrenatural, ironia i humor.

Cultiu: Silenci, soledat, contemplació, filosofar, diàleg socràtic, exercici físic, no fer res, meditació, solidaritat, música.

Beneficis: Creativitat, menys superficialitat,...

El Misteri d'Elx: un drama musical del segle XV

El Misteri d'Elx és un drama musical d'autor anònim, escrit al segle XV, representat a l'interior de la Basílica de Santa Maria per autorització del papa Urbà VIII.

L'obra es divideix en dos actes:

Acte I: La Vespra (14 d'agost)

Narra els últims moments de la Verge Maria. La Verge manifesta el seu desig de morir per poder acompanyar el seu fill, que ja es troba al cel. Llavors, el primer aparell escènic, la Magrana, baixa de la cúpula de la basílica amb un àngel a dins que comunica a Maria que el seu desig es farà realitat. Com a plasmació de la seva última voluntat, els apòstols són transportats de forma màgica davant de la Verge, que mor. La Vespra es tanca quan un altre aparell,...

Què és la Ciutat de Déu d'Agustí d'Hipona?

És una obra en 22 llibres d'Agustí d'Hipona que va ser escrita durant la seva vellesa i al llarg de quinze anys, entre el 412 i el 426.

El llibre s'estructura a partir de la contraposició entre la Ciutat de Déu (que representa el Cristianisme, i per tant la veritat espiritual) i la ciutat pagana (que representa la decadència i el pecat).

Quines són les Virtuts Cristianes?

Les virtuts cristianes serveixen per seguir un bon camí en la nostra vida i fer el bé. Per això, un cristià ha de viure amb totes les virtuts. Les virtuts són:

• Prudència

  Regula totes les altres virtuts per a utilitzar-les en la seva justa mesura, amb l’objectiu d’actuar sempre amb caritat.

• Discerniment

  És un do que ens

Com trobar-se amb Jesús?

No depèn de l'ésser humà, però aquest pot dur a terme unes experiències i actituds que el predisposen a reconèixer-lo.

• Contemplar la natura

Deixar que la natura parli: empíric, auditiu, simbòlic, estètic... posar atenció i descobrir la presència de Déu.

• Analitzar esdeveniments humans

Política, econòmica, humana, religiosa, ètica... Exemples: enfront de pors i recels, confiança, burla fàcil i feridora, sentit de l'humor i alegria.

Espai de trobada: Comunitat eclesial

L'església és la reunió dels qui creuen en Jesús i s'estimen per la força de l'esperit sant.

1. Amb Déu:

   Trobada personal amb Déu mostrant-li amor.

2. De la persona amb ella mateixa:

   Trobant a Déu en el seu interior.

3. Entre ells:

   Entre els membres

Nietzsche i el Cristianisme

Per a Nietzsche, el cristianisme és una religió construïda intel·lectualment a partir de la filosofia platònica («platonisme per al poble»), i representa la culminació d'una tasca de debilitament i deformació de l'home modern iniciada per Sòcrates. És la religió dels febles, dels malaguanyats, dels insatisfets, dels oprimits i mediocres. Segons Nietzsche, sorgeix de l'instint de protecció d'una vida que degenera, d'una vida que expressa una carència, d'una fisiologia malaltissa. Els valors propis d'aquesta humanitat feble i decadent es troben en els ideals ascètics cristians: autosacrifici, humiliació, castedat, humilitat, compassió, submissió, esperança en el més enllà. Amb el triomf del cristianisme...

Rosseau (1712-1778)

Precursor de la democràcia i persona essencialment contradictòria. El seu personatge es fonamenta en passar de viure en un estat natural a viure en societat. Pretén retornar a les persones a la convivència en societat, sense abandonar el seu estat natural. Constata un desarrelament entre allò que l'home fa i allò que realment vol fer. Ell pensa que l'ordre social condiciona a l'home fins a fer-lo oblidar de la pròpia naturalesa i dels seus orígens primitius. Considera que l'home està polaritzat, entre home-societat, naturalesa-cultura. Això fa que es confronti amb l'església i amb els seus contemporanis. El pas de viure una vida salvatge a viure una vida social, el fa ser menys feliç. L'home perd la llibertat...

El Renaixement

La cultura renaixentista es caracteritza pel triple interès per l'antiguitat clàssica, pel món i la naturalesa, i per la persona humana com a individu.

Interès per l'Antiguitat Clàssica

El Renaixement també va intentar ressuscitar la manera de viure de la Grècia i Roma antigues. Això es manifesta en molts aspectes: en la moda d'imitar la manera de vestir-se de grecs i romans, en els noms amb què els pares batejaven els seus fills, en el costum de coronar els poetes, i en la decoració de palaus i jardins amb venerables ruïnes de Roma.

Interès pel Món i la Naturalesa

Aquest interès, amb alguns antecedents medievals, va rebre un fort impuls al Renaixement. L'observació i l'experimentació es consideraven la millor manera...

La Patrística: Una de les primeres feines que van haver de fer els pensadors cristians va ser fer entendre el missatge de Jesucrist i diferenciar-lo d'altres pensaments. Altres vegades, van haver de defensar el cristianisme de les acusacions que els feien els seus enemics, i per aquest motiu se'ls coneix com a apologistes. Els pensadors que desenvoluparen aquesta feina són coneguts com a Pares de l'Església, i aquest període (segles II al VIII) com a patrística. S'acostuma a diferenciar aquests primers pensadors cristians en dos grups. El primer grup, representat per Tertulià (segles II i III), mantenia una actitud negativa cap a la filosofia. Per a Tertulià, els filòsofs són els amics de l'error i credo quia absurdum acostumava a...

El pensament d'Agustí d'Hipona

Agustí d'Hipona (354-430) va néixer a Tagaste, a l'Àfrica romana. Era molt curiós i es va preguntar sempre com es podia arribar a conèixer les veritats fonamentals i quines eren aquestes. Per trobar una resposta a les seves preguntes, va introduir-se al maniqueisme, una secta creada pel persa Mani. Mani i els seus seguidors defensaven dos principis en lluita constant: el bé i el mal, la llum i la foscor. Més endavant, va canviar el maniqueisme per l'escepticisme. Ell mateix va adonar-se de la inconsistència de l'escepticisme, perquè qui dubta sap que dubta (si fallor, sum). Decebut amb el maniqueisme i l'escepticisme, l'any 387 es va convertir al cristianisme.

Com a cristià, Agustí va continuar reflexionant...

La fe cristiana: amistat amb Jesucrist

La fe és una relació de confiança entre persones. En la fe cristiana, la relació personal s'estableix entre els creients i Jesucrist. La fe no és creure en quelcom, sinó en algú. Creure en quelcom (idees, valors, ideals) és tenir una creença. Creure en algú és tenir-hi fe. Creure en Jesucrist comporta creences: creure en les seves idees, en els valors que va viure, en els ideals que va predicar. Però, es pot creure en això sense tenir fe en Jesús. Per a la fe cal una relació d'amistat amb Jesús.

S'inicia amb la crida de Déu

Déu porta la iniciativa en la relació amb les persones. El desig de felicitat és la primera crida de Déu. Però n'hi ha més: a través de les circumstàncies de la...