Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Secundària

Conjugació del verb veure en català: tots els temps verbals

Llengua i literaturaActualitzat el 4,43 KB

Conjugació del verb veure en català

Indicatiu

  • Present: veig / veus / veu / veiem / veieu / veuen
  • Perfet: he vist / has vist / ha vist / hem vist / heu vist / han vist
  • Imperfet: veia / veies / veia / véiem / véieu / veien
  • Passat simple: viu / veres / veu / vérem / véreu / veren
  • Passat anterior: haguí vist / hagueres vist / hagué vist / haguérem vist / haguéreu vist / hagueren vist
  • Passat perifràstic: vaig veure / vas veure / va veure / vam veure / vau veure / van veure
  • Futur: veuré / veuràs / veurà / veurem / veureu / veuran
  • Futur perfet: hauré vist / hauràs vist / haurà vist / haurem vist / haureu vist / hauran vist
  • Condicional: veuria / veuries / veuria / veuríem / veuríeu / veurien
  • Condicional perfet: hauria vist / hauries vist /
...
Continua llegint "Conjugació del verb veure en català: tots els temps verbals" »

El Crit de Munch: anàlisi formal, context i significat de l'obra

Art i humanitatsActualitzat el 4,24 KB

Fitxa Tècnica d'El Crit

Títol: El Crit

Autor: Edvard Munch

Cronologia: 1893

Lloc: Museu d'Oslo

Dimensions: 0.91 x 0.73 m

Context Històric i Social

El positivisme del segle XIX havia elaborat el mite del progrés indefinit: la societat burgesa capitalista, amb els seus avenços, esdevindria el millor dels mons possibles. La literatura i la filosofia havien obert el camí de la crítica al sistema des de perspectives revolucionàries.

Estil Artístic: L'Expressionisme

L'Expressionisme neix sobre aquesta base de protesta i de crítica, i s'assenta en un principi bàsic: l'obra d'art ha d'expressar un sentiment o emoció, més que no pas donar a conèixer la mera realitat física de les coses. En contrast amb l'Impressionisme, que estava lligat a les...

Continua llegint "El Crit de Munch: anàlisi formal, context i significat de l'obra" »

Guia d'aïllament per contacte i per aire en centres sanitaris

TecnologiaActualitzat el 2,53 KB

Aïllament per contacte

Per prevenir infeccions per contacte directe o indirecte:

  • Ferides o abscessos amb drenatges descoberts.
  • Infeccions de pell molt contagioses: varicel·la, herpes simple, herpes zòster, pediculosi, escabiosi (sarna), impetigen (infecció de pell per estafilococs o estreptococs)...
  • Febres hemorràgiques: Ebola, Lassa.
  • Infeccions gastrointestinals: rotavirus, Clostridium, hepatitis A...
  • Conjuntivitis.
  • Úlceres per decúbit.
  • Cremades.

Precaucions de contacte

  • Mai tocar directament amb les mans ferides o lesions.
  • Rentat de mans antisèptic (amb clorhexidina).
  • Ús obligatori de bata i guants (només quan hi hagi contacte amb l’usuari o fòmits).
  • Higiene de l’usuari amb clorhexidina si el patogen és multiresistent.
  • Neteja de l’habitació
...
Continua llegint "Guia d'aïllament per contacte i per aire en centres sanitaris" »

Emperadors romans destacats i calendari romà: resum de l'Era Antonina i l'Any dels Quatre Emperadors

LlatíActualitzat el 4,82 KB

Emperadors Romans Destacats i Cronologia Imperial

L'Era dels Antonins i Successors

Antoní Pius (Publi Eli Adrià Antoní)

  • Adoptat per l'emperador Adrià.
  • Va regnar durant un llarg període de calma i prosperitat econòmica (138-161 dC).
  • Va permetre la circumcisió dels jueus (l'extirpació total o parcial del prepuci).

Caracal·la (Marcus Aurelius Antoninus)

  • Fill de Septimi Sever i Júlia Domna.
  • Va regnar com a emperador romà del 211 al 217.

Marc Aureli Commodus Antoninus

  • Emperador de la dinastia Antonina (180-192).
  • Sovint considerat un dels pitjors emperadors romans.
  • El seu ascens va posar fi a l'era dels Cinc Bons Emperadors.

Domicià (Titus Flavius Domicianus)

  • Emperador romà del 81 al 96.

Trajà

  • Emperador del 98 al 117.
  • Va ser el primer emperador nascut
...
Continua llegint "Emperadors romans destacats i calendari romà: resum de l'Era Antonina i l'Any dels Quatre Emperadors" »

L'hora, rutines diàries i verbs en català: guia pràctica

Llengua i literaturaActualitzat el 3,82 KB

L'hora en català

  • La una en punt: 13:00
  • Les dues i quart: 14:15
  • Les tres i vint: 15:20
  • Les tres i mitja: 15:30
  • Les set menys deu: 18:50

Preguntes sobre l'hora

  • Quina hora és?
  • Quina hora és, per favor?
  • A quina hora arriba l'autobús?

Expressions de temps

  • D'ací a deu minuts
  • D'ací a mitja hora

Activitats i horaris

  • Què fas a les nou?
  • Obert de...
  • Tancat de...

Parts del dia

  • El matí
  • El migdia
  • La vesprada
  • La nit
  • La mitjanit
  • La matinada
  • L'albada
  • L'eixida del sol
  • La posta del sol
  • La boqueta nit

Dies de la setmana

  • Dilluns
  • Dimarts
  • Dimecres
  • Dijous
  • Divendres
  • Dissabte
  • Diumenge

Freqüència

  • Sempre
  • Cada dia
  • Regularment
  • Habitualment
  • De manera rutinària
  • Sovint
  • Amb molta freqüència
  • De vegades
  • De tant en tant
  • Rarament
  • Molt poques vegades
  • Mai
  • Cap vegada

Verbs en català

Verbs regulars

Cantar

jo cante, tu cantes,...

Continua llegint "L'hora, rutines diàries i verbs en català: guia pràctica" »

Plató: dualisme ontològic, teoria de les Idees i nivells de coneixement

Filosofia i èticaActualitzat el 2,61 KB

El pensament de Plató: La Teoria de les Idees

El pensament de Plató és vast i tracta tots els temes. La Teoria de les Idees és, essencialment, una teoria metafísica que ens parla de la realitat, però també és gnoseològica (ens explica com coneixem), antropològica i psicològica (ens descriu com és l'home i la seva ànima), i constitueix el fonament de la seva ètica i la seva política.

El dualisme ontològic: Món sensible vs. Món intel·ligible

Plató divideix la realitat en dos:

  • El món sensible: És el que nosaltres coneixem i representa la realitat aparent. Es veu afectat pel canvi, pel moviment i pel temps; aquí trobem les coses que són inestables i temporals.
  • El món intel·ligible (el món de les idees): És el verdader, el
...
Continua llegint "Plató: dualisme ontològic, teoria de les Idees i nivells de coneixement" »

Gèneres periodístics: notícia, reportatge, crònica i opinió

Llengua i literaturaActualitzat el 4,78 KB

Gèneres Periodístics: Objectius i Característiques

Els gèneres periodístics tenen com a objectiu principal informar, formar i entretenir. Es dirigeixen a un públic ampli i pretenen fidelitzar-lo gràcies a la seva qualitat i credibilitat.

Gèneres Informatius

  • Notícia: Text narratiu que informa de manera objectiva d’un fet actual d’interès públic. Ha de ser breu, clara i impersonal.
  • Reportatge: Text informatiu extens que va acompanyat de fotografies, gràfics i imatges. Pot incloure l’opinió de testimonis o d’especialistes.
  • Crònica: Text redactat per un especialista o corresponsal que informa d’una notícia i alhora la interpreta i la valora d’acord amb el seu punt de vista.
  • Entrevista: Text creat entre dues persones a partir
...
Continua llegint "Gèneres periodístics: notícia, reportatge, crònica i opinió" »

Revolució i guerra a la rereguarda republicana (1936-1937): comitès, col·lectivitzacions i Fets de Maig

HistòriaActualitzat el 3,19 KB

La Revolució a la Rereguarda Republicana (1936-1937)

1. Aparició de Nous Poders (Comitès)

El Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya (integrat per ERC, CNT-FAI, UGT, PSUC i POUM) va esdevenir el centre de poder a Catalunya. Aquest comitè va sorgir perquè els obrers volien controlar l'ordre públic, organitzar les milícies i l'economia. Es va autodissoldre l'1 d'octubre a causa de les derrotes militars, l'expansió dels comitès i la dificultat per coordinar-los. El 26 de setembre, Josep Tarradellas va crear un govern d'unitat.

2. Creació de les Milícies Populars

Les forces republicanes es van formar amb civils i voluntaris, inicialment organitzats per grups d'esquerres.

3. Col·lectivitzacions de l'Economia

Amb la fugida,...

Continua llegint "Revolució i guerra a la rereguarda republicana (1936-1937): comitès, col·lectivitzacions i Fets de Maig" »

Història i seguretat de les joguines: guia completa

Ciències socialsActualitzat el 2,37 KB

La joguina al llarg del temps

  • Primer període: Joguines de fabricació pròpia
    Es dona des de l’antiguitat fins a l’edat mitjana. En aquest període, les joguines es construïen manualment. Els primers objectes considerats joguines són uns animalets de pedra d’origen persa amb més de 3.000 anys d’antiguitat. En tombes egípcies s’han trobat les primeres nines de drap, pilotes fetes de fibra de papir, aros i bales.
  • Segon període: La fabricació artesanal i manufacturera
    La joguina es fabrica amb la finalitat de ser distribuïda i venuda. Així comença l’artesania de la joguina, que evolucionarà fins a la producció manufacturera. A partir del segle XVI, la joguina pren rellevància; hi ha una gran varietat de joguines bèl·liques
...
Continua llegint "Història i seguretat de les joguines: guia completa" »

Marca Hispànica, comtats catalans i expansió medieval

Ciències socialsActualitzat el 7,25 KB

Marca Hispànica

Marca Hispànica: Durant el regnat de Carlemany es van dur a terme diverses incursions i conquestes al sud dels Pirineus. El nou territori va ser anomenat Marca Hispànica. Es va dividir en comtats administrats per un comte designat pel rei. El comte Guifré el Pilós va repartir diverses zones de Girona i Barcelona. Quan va morir, els seus fills van ser els primers a heretar-ne les possessions sense ser nomenats pel rei, i la seva família va aconseguir el nom de casa o casal de Barcelona. Els comtats van continuar nominalment sota el vassallatge del rei franc, però en la pràctica esdevindrien autonoms. L'any 988, el comte Borrell II, en no rebre ajut per lluitar contra els musulmans, no va renovar el jurament de fidelitat

...

Continua llegint "Marca Hispànica, comtats catalans i expansió medieval" »