Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Universitat

El P-valor: Significació Estadística

El P-valor (p-value) mesura la probabilitat d'obtenir a l'atzar un determinat estadístic. Ens interessa conèixer a partir de quin punt l'àrea de la distribució normal ens mostra que la relació ja no és per atzar, sinó que per algun motiu realment una variable influeix l'altra.

Si la probabilitat d'obtenir un determinat estadístic a l'atzar és molt baixa, per exemple del 5% (p < 0,05), vol dir que hi ha una alta probabilitat, del 95%, que les variables no estiguin relacionades per atzar. Llavors, diem que és una relació estadísticament significativa si p < 0,05.

Teorema Central del Límit: Fonaments de la Distribució Normal

Quan els resultats d'un experiment o d'un fenomen observat són deguts...

Crisi de les Polítiques Públiques: Un Anàlisi Profund

Les polítiques públiques són les accions de la política i, com a tals, aspiren a transformar intencionadament la realitat. La seva principal vocació és modelar una realitat imperfecta, intentant que s'acosti a una visió idealitzada. Les polítiques públiques són, en definitiva, les armes amb què la política pretén fer efectives les seves promeses. Però des de fa ja massa temps, les polítiques públiques estan fracassant en els seus intents de construir aquelles societats imaginades. La crisi de credibilitat inicia el seu camí en l'àmbit de la política, però s'estén al de les polítiques públiques. Ens referim així a una doble crisi de legitimitat del sistema politicoadministratiu:...

Anàlisi Crítica del Multilingüisme a la Unió Europea

Context Sociolingüístic i Percepció de les Llengües

La realitat sociolingüística d’avui en dia està contextualitzada per processos històrics, polítics i socials que conformen la percepció de les llengües que ens envolten. Les llengües adquireixen un valor segons el nostre marc conceptual. A Catalunya, per exemple, el parlar de Llull va servir per promoure el coneixement al segle XIX; mentre que a Alemanya, el coneixement es transmetia en alemany culte. Dins de les diferents regions europees, a partir de reformes i contrarreformes, esdeveniments polítics i religiosos, la disgregació va fer que el parlar no fos en una única llengua hegemònica.

Així, es va deixar d’ensenyar...

La Vil·la Romana: Un Refugi al Camp

La vil·la era una zona de retir al camp, envoltada de camps i boscos per a la pastura dels animals. A l’exterior tenia llacs amb canals artificials, un encreuament de camins per passar amb vehicle o cavall i passejar pels jardins, amb accessos per als carruatges. El manteniment no acostumava a ser costós. Solien situar-se al cim d'un turó, en una zona ben comunicada per les vies, sovint als afores de les ciutats.

N'hi ha de més luxoses a més modestes, dividides en zones com la zona urbana, els habitatges dels treballadors, la zona d'explotació agrària o fundus, que inclou boscos, camins i prats per al bestiar.

El fet que el senyor visiti la propietat de manera esporàdica comporta la necessitat d'un...

Perspectives Conductistes de l'Aprenentatge

L'aprenentatge des d'una perspectiva conductista es basa en l'experiència d'interacció amb l'entorn, que genera un canvi en el coneixement i el comportament.

Aprenentatge Associatiu

L'aprenentatge associatiu es divideix en dos tipus principals:

• Condicionament Clàssic: Transforma un estímul neutre en un estímul condicionat per generar una resposta condicionada.
• Condicionament Operant: Reforça o debilita una conducta mitjançant premis i càstigs. Inclou diversos programes de reforçament i estratègies per al canvi conductual.
  • Programes de Reforçament:
    • Continu: El reforçador s'aplica cada vegada que es produeix la conducta desitjada.
    • Intermitent: El reforçament depèn de criteris específics (temps,

Influenciant política, institucional i econòmicament a l’imperi. Van ser una de les principals causes de la caiguda d’Occitània. Els Visigots foren un poble germànic que arribà a la frontera al s.IV dC i van acceptar algunes de les costums romanes com la monarquia i l’arrianisme, una antecessor del cristianisme. A partir del 418, amb el pacte de Foedus, comencen a treballar com a policies de l’imperi a canvi de les terres que van anomenar Equitania, la 1a capital de la qual fou Tolosa. L’any 507 comencen a entrar a la Península i nomenen la seva 2a capital, Toledo i es comença a regir el dret dels visigots.

La monarquia visigoda es consolidada (a Toledo) quan el rei es converteix al catolicisme, sent legitimat per l'Església....

Pius Font i Quer (1888-1964)

Botànic, farmacèutic i químic català

Pius Font i Quer va ser el primer director de l'Institut Botànic de Barcelona i fundador del Jardí Botànic annex a l'institut. Va ser un gran formador de la terminologia botànica popular i científica en llengua catalana i castellana.

Obres destacades:

• Diccionari de botànica (1953)
• Botànica pintoresca (1958)
• Plantes medicinals (1961)

Trementinaires

Les trementinaires eren dones amb una saviesa pròpia, que vivien a les zones de muntanya de la Vall de la Vansa i Tuixent, comarca de l'Alt Urgell. Durant els segles XIX i XX, anaven pel món, segons les seves pròpies paraules. Hi ha un museu a Tuixent dedicat a elles. El seu nom es deu a la trementina, el remei que més popularitat...

Empirisme: Resposta Crítica al Racionalisme

L'empirisme sosté que tot coneixement deriva de l'experiència sensible. Aquesta corrent filosòfica es caracteritza per:

1. Coneixement a partir de l'experiència sensible.
2. Negació de les idees innates.
3. Coneixement limitat a les idees sobre la realitat, no de la realitat en si mateixa.
4. Els sentits com a únic criteri de veritat.
5. La física com a model de coneixement.

John Locke

Locke va desenvolupar una teoria de les idees, distingint entre:

• Idees simples: obtingudes per sensació.
• Idees compostes: formades per reflexió a partir de les idees simples.

També va classificar les qualitats en:

• Primàries: objectives i inherents als objectes.
• Secundàries: subjectives i dependents de la percepció.

Locke defensava...