Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Universitat

En la segona part de la constitució és on hi trobem els drets i els mandats relacionats amb l’educació, religió i polítiques socioeconòmiques. Aquí trobem el consens entre les tres famílies. El punt de consens és el manteniment de l’Estat de Dret i la democràcia constitucional, no es volia avançar cap a un constitucionalisme socialista com a la URSS.

La legitimitat del poder correspon al poble

Es mantenen els drets liberals

Estat social de dret, s’incorporen normes i drets socials (educació, matrimoni, família..)

Garantia de la propietat amb limitacions.

Estat laic.

Karls Schmitt assegura que les garanties constitucionals són per assegurar les institucions jurídiques.

- Crisi de Weimar, Hitler al poder

Tot i això, el període...

Constitucionalisme Britànic

El constitucionalisme britànic es basa en:

• Historicisme: Es fonamenta en els fets històrics.
• Individualisme.
• Antiestatisme: Es basa en la limitació del poder.

La Constitució britànica és una constitució no escrita (està parcialment escrita al llarg del temps). Els documents fundacionals són:

• La Magna Carta del 1215.
• La Petition of Rights del 1628.
• L'Habeas Corpus Act del 1679.
• La Bill of Rights del 1689.
• La Settlement Act del 1701.
• La Human Rights Act del 1998.

El constitucionalisme britànic és evolutiu; els documents posteriors no anul·len els anteriors, sinó que han de continuar vigents, no busquen el revolucionarisme. Hi ha la idea de Constitució Mixta, que al·ludeix a la idea del contingut del poder; es dóna...

Les fonts del dret es poden classificar segons diferents punts de vista. Des d'una perspectiva, distingim entre fonts directes, que contenen la norma jurídica (com la llei, el costum i els principis generals del dret), i fonts indirectes, que ajuden a la comprensió i formació de la norma jurídica. Des d'un altre punt de vista, trobem les fonts materials, que són aquelles que tenen el poder de crear dret per si mateixes, i les fonts formals, que són els mitjans a través dels quals es genera el dret (llei, costum, etc.).

Fonts del Sistema Jurídic Català

La principal font del sistema jurídic català és la Constitució Espanyola de 6 de desembre de 1978, que té una doble vessant: una aplicació directa pel que fa als drets i llibertats...

Cognitiu: processos mentals creadors de la realitat personal. Emocions disfuncionals i conductuals. Conductual: importància de l'aprenentatge.

Sistemàtica interna i tipus de normes

La Constitució Espanyola es divideix en les següents parts:

• Preàmbul: No té caràcter jurídic vinculant, només té un valor interpretatiu.
• Títol preliminar: Estableix les bases estructurals del sistema político-constitucional.
• Títol 1r: Regula els drets i deures fonamentals.
• Títol 2n: Regula la corona.
• Títol 3r: Regula les Corts Generals (parlament).
• Títol 4t: Regula el poder executiu i l'administratiu.
• Títol 5è: Regula el govern i les relacions govern-corts.
• Títol 6è: Regula el poder judicial.
• Títol 7è: Regula l'economia i hisenda.
• Títol 8è: Regula l'organització territorial de l'Estat.
• Títol 9è: Regula el Tribunal Constitucional.
• Títol 10è: Regula la reforma constitucional.

CE: Preàmbul....

Veu Femenina a la Lírica Medieval

Primera lírica coneguda:

• El “jo” poètic és una dona.
• Es documenta per les prohibicions dels eclesiàstics, per exemple: III Concili de Toledo (589), Concili de Chalons (639): Es lamenten que grups de noies es dediquen a “cants obscens i grollers”.

Harajat: Orígens i Característiques

La lírica ibèrica és la més antiga conservada de l’Europa romànica, des que Samuel Mivilos Stem descobrí les harajat en muwassahat (poemes escrits en hebreu) el 1948.

Emilio García Gómez publica les àrobs el 1952.

Aljamiat: escriptura de text romànic en caràcters àrabs o hebreus.

Les harajat són dos versets al final de la composició “muwassahat”, petites cançonetes o refranys.

Romanoandalusí: dialecte...

Vinya

Oïdi de la vinya

Es pot observar que el fong inicialment apareix en les branques joves, les quals queden curtes i esblanqueïdes. Es produeixen taques blanquinoses en el nervi central de les fulles i dels vàstags vegetatius. Tot i així, els fruits són els que més severament són atacats, presenten lesions necròtiques i, si són nombroses, poden arribar a podrir tot el pom. El vent transporta aquestes espores del fong i les dispersa, aquestes germinen ràpidament sota condicions d’humitat. Per controlar-lo, és preferible que el cultiu tingui una bona aeració i s’utilitza sofre i els seus derivats.

Taques foliars i putrefacció negra de la vinya

Produeix taques necròtiques, dispersades, circulars i d’una tonalitat rogenca sobre...

Paradigma Tecnològic

Procedent de la tradició positivista, defensa plantejaments científics, objectivables i de racionalitat. El fenomen educatiu és un mesurable i quantificable, com una activitat racionalment planificada, organitzada i regulada. Els defensors conceben l'educació social com una "tecn social" què pretén transformar la societat a partir del coneixement científic, amb l'aplicació de tecnologies educatives. L'educador social que té aquest punt de vista, està aferrat a les teories estudiades, observant els educants des de una distància ampla que li permeti ser objectiu i actuar segons els seus coneixements. Planifica sistemàticament les seves intervencions. El seu objectiu és anticipar el comportament dels altres per...

Mode de Producció

Conjunt estructurat de relacions econòmiques específiques i de forces productives amb un grau determinat de desenvolupament. És un model teòric amb alt grau d'abstracció.

Atributs dels Models de Producció

• Forma de la propietat dels mitjans de producció
• Estructura de classes socials
• Forma de la divisió del treball
• Forma d'apropiació i distribució del producte i de l'excedent (derivada de les formes de propietat)
• Nivells quantitatius de producte social i l'excedent (determinats pel progrés) i les formes quantitatives de l'excedent (tributari, benefici, etc.)

Models de Producció Dominants

• MP Comunitari Primitiu: basat en la caça i la recol·lecció, no té classes socials.
• MP Tributari: basat en l'explotació agrària, apareix

La crisi de l'educació segons Ivan Illich

• La diferència entre educació i ensenyament (ja no es busca crear bones persones, sinó individus productius i amb coneixement).
• La desformalització de l'educació.
• La construcció de xarxes i l'aprenentatge de lliure elecció.
• La crítica al caràcter essencialista.

Ivan Illich i la desformalització de l'educació

A partir dels anys 70, l'educació deixa d'exercir-se únicament a l'escola, la qual fins llavors en tenia l'exclusivitat de pràctica.

Amb les noves demandes de la nova societat, es trenca el mur per expandir-se cap a altres àmbits de l'anomenada ciutat educadora (com podrien ser els CRAES o les biblioteques).

• L'escola ha perdut, en bona part, el seu paper educatiu.
• La seva funció ha passat