Al-Àndalus: Història, Conquesta i Societat Musulmana a la Península Ibèrica
La Conquesta Musulmana de la Península Ibèrica
A principis del segle VIII, l'Imperi Visigòtic passava per l'etapa de màxima debilitat des que es va fundar l'any 414. L'exèrcit musulmà del Magrib va aprofitar les lluites internes dels visigots per conquerir en un no-res la península.
Els musulmans, dirigits per Musa ibn Nusayr, governador del nord d'Àfrica, i el seu lloctinent Tàriq, l'any 711 van vèncer l'exèrcit de Roderic. L'any 720 ja dominaven tota la península, excepte la franja cantàbrica. La conquesta va ser tan ràpida perquè es va basar en capitulacions (rendicions) i en pactes, aplicant un tracte respectuós amb la gent que hi vivia. L'any 732, els musulmans van perdre a Poitiers (centre de l'actual França) contra els francs, i la frontera entre sarraïns i francs va quedar situada als Pirineus.
Etapes de la Dominació Musulmana a Al-Àndalus
En un principi, la península Ibèrica va ser anomenada Al-Àndalus i va quedar organitzada com un emirat dependent del califat omeia de Damasc (711-756). Posteriorment, es va convertir en un emirat independent amb capital a Còrdova (756-929).
El període de màxima esplendor va ser durant el califat de Còrdova (929-1031), proclamat per Abd-al-Rahman III.
Després, el califat es va dissoldre i es va dividir en regnes de taifes, sent els més importants els de Saragossa, Toledo, Badajoz, Múrcia, València i Granada.
La divisió entre els regnes i les seves lluites internes va permetre que els territoris fossin reconquerits pels regnes cristians. De totes maneres, el regne nassarita de Granada va sobreviure fins al 1492, data en què va ser dominat pels Reis Catòlics.
Estructura Política, Social i Econòmica d'Al-Àndalus
Estructura Política
L'emir o el califa tenien poder absolut, tant polític com religiós, i dipositaven la seva confiança en la figura del primer ministre (hàjib).
Estructura Territorial
Es va dividir el territori en províncies (o cora) que eren manades pel valí.
Estructura Social
Gairebé tots eren homes lliures, i hi havia una divisió social que es basava en les ètnies.