Anàlisi d'autors catalans: Fuster, Roig, Monzó, Calders i Pedrolo
Temes i autors de la literatura catalana contemporània
Els temes principals d'aquests autors inclouen la solitud, la incomunicació, la batalla dels sexes, l'alienació quotidiana, l'existència i la fatalitat. El gruix de la seva obra se situa dins del realisme, amb tendència a presentar situacions límit i a estudiar la psicologia dels personatges.
Joan Fuster
Joan Fuster es va comprometre profundament amb el seu país. És, sobretot, un assagista que escriu desenes de petits articles o reflexions; és un continu examen de consciència, una anàlisi de les relacions entre el “jo” i el món. Una bona part de l'obra de Fuster reflecteix les característiques socials, polítiques i culturals del País Valencià.
Montserrat Roig
Montserrat Roig va participar en moviments antifranquistes i es va vincular públicament a la lluita per la condició de la dona, col·laborant en diverses publicacions periòdiques i mitjans de comunicació. Una part important de la seva obra reflecteix la vida quotidiana de la petita burgesia de l'Eixample de Barcelona, especialment a l'època de la postguerra. Tracta temes com:
- Les relacions entre les dones.
- Els rols socials adjudicats.
- La sexualitat femenina.
- Les relacions de poder entre sexes.
Quim Monzó
Quim Monzó reflexiona sobre qüestions com la buidor i la manca de sentit de l'art, apostant per la tragèdia que representa el fet de viure, tot i l'aparent alegria en la realitat. És més conegut com a autor de contes (com Chafoteaux et Maury). Es caracteritza per la màxima elisió d'elements superflus, tant en el model de llengua com en el desenvolupament de la trama de la història. Sovint comença les històries d'una manera idíl·lica i les acaba presentant l'infern i l'absurd.
Pere Calders
Nascut a Barcelona als primers anys trenta, va començar amb dibuixos, articles i contes a diaris i revistes. A vint-i-quatre anys publica el seu primer recull de contes: El primer arlequí. Acabada la guerra, s'exilia a Mèxic durant vint-i-tres anys. L'any 1962 torna a Catalunya, on feu tasques editorials i col·laboracions periodístiques.
La seva popularitat va créixer amb l'èxit del muntatge teatral Antaviana, de la companyia Dagoll Dagom. Calders és conegut sobretot pels reculls de contes Cròniques de la veritat oculta i per la novel·la L'ombra de l'atzavara. El seu estil es caracteritza per la ironia i la sàtira; li agrada presentar els angles insòlits i obscurs de la realitat, interpretada d'una manera imaginativa i poc convencional.
Manuel de Pedrolo
Destaca per les setanta-cinc novel·les i els cent setanta-nou contes, a més de teatre i poesia. És un referent de la ciència-ficció amb l'obra Mecanoscrit del segon origen.