Anàlisi de la Crisi dels Anys 20 i el Crac de Wall Street de 1929
La Crisi dels Trenta: Creixement i Desequilibris
El Creixement Posterior a la Primera Guerra Mundial
Després de la Primera Guerra Mundial, es va produir una fase de reconstrucció econòmica i un nou impuls industrial i empresarial. Aquesta recuperació va ser desigual:
- Recuperació Econòmica (1920-1921): Es va observar un declivi inicial, especialment a Gran Bretanya i els Estats Units. L'economia nord-americana es basava principalment en la venda de productes industrials i la compra d'aliments a l'estranger.
- Augment (1922 i posteriors): El creixement es va reactivar gràcies a la recuperació financera i l'estabilització.
L'Indústria com a Motor del Creixement
La indústria va ser el sector clau, impulsada per:
Sectors Industrials Destacats
- Indústria de l'Automòbil: Va generar un efecte arrossegament en sectors auxiliars (side), com la petroquímica, el vidre i els pneumàtics.
- Indústria Elèctrica.
- Productes Químics: Incloent pneumàtics, adobs, productes farmacèutics i derivats del petroli.
- Indústria Aeronàutica: Amb aplicacions civils.
Consum i Producció
El consum energètic es va basar en el carbó i l'aparició de noves fonts. La integració de la producció va augmentar, les empreses van incrementar la seva producció i es va consolidar la concentració del treball mitjançant el taylorisme. Als Estats Units, el consum va augmentar mentre que els preus tendien a baixar.
Causes de la Crisi
Desequilibris Econòmics
Malgrat l'aparent prosperitat dels anys 20, existien signes de debilitat:
- Sector Agrari: La Primera Guerra Mundial va elevar els preus agraris i la producció mundial va augmentar (gràcies a la mecanització i l'ús d'adobs). Després de la guerra, la crisi del 1920-1921 va provocar una caiguda dels preus i les rendes agràries, endeutant els grangers. La sobreproducció va generar una oferta excessiva i una caiguda de preus.
- Estancament i Competència: Els sectors nous prosperaven mentre que els antics s'estancaven. Hi havia competència als mercats internacionals per les matèries primeres, moltes de les quals havien estat prioritàries durant la guerra.
Problemes Monetaris Internacionals
La inflació va ser un problema derivat de la fabricació excessiva de moneda per cobrir les despeses de la guerra. Els països europeus van obtenir crèdits dels EUA. Les monedes van perdre valor respecte a l'or, especialment la lliura esterlina, que va perdre tot el seu valor i va passar a dependre dels EUA, afectant l'estalvi privat.
El Crac de la Borsa de Nova York
La Bombolla Especulativa
A partir del 1925, les cotitzacions de la borsa de Wall Street van pujar constantment, generant beneficis ràpids i augmentant l'especulació. No obstant això, el valor real dels productes i la situació econòmica no justificaven aquestes pujades:
- 1927: La producció d'aliments es va estancar i el comerç exterior va mostrar signes de debilitat.
- 24 d'octubre de 1929: El Crac de la Borsa de Nova York, conegut com el Dijous Negre. Es van posar a la venda massivament accions per intentar recuperar els diners invertits, provocant el col·lapse del mercat.
L'Extensió de la Crisi
La crisi es va estendre ràpidament:
- Crisi Financera: Els inversors no podien retornar els crèdits sol·licitats i els estalviadors van perdre els seus dipòsits. A Nord-amèrica van tancar 5.000 bancs i molta gent va perdre els seus estalvis.
- Crisi Industrial i Agrària: Les fàbriques van tancar a causa de la sobreproducció nord-americana. Al camp, la caiguda de la demanda va provocar una caiguda de preus i l'augment de l'atur rural. Els sectors industrial, agrari i de serveis van experimentar una caiguda de la demanda i un augment de l'atur.
Impacte Internacional
- Alemanya: Va patir greument amb la fallida del Kredit Anstalt. El 1931, la banca va tancar.
- Regne Unit: El setembre de 1931, el govern va comprar lliures esterlines al mercat internacional utilitzant les reserves d'or per evitar la caiguda de la moneda, i va abandonar el patró or.
- França: Va patir l'impacte el 1932.
- URSS: No va patir conseqüències directes per la seva economia tancada.
Conseqüències de la Crisi
Sectorial i Social
- Sector Industrial: Va ser el més afectat, amb una caiguda dràstica de la producció, especialment en siderúrgia i automòbils. La caiguda del poder adquisitiu va provocar una caiguda del consum.
- Conseqüències Socials: Destrucció massiva de llocs de treball i augment de l'atur en tots els sectors. Es van implementar mesures proteccionistes i es va començar a parlar de la funció social de l'Estat i de pensions de jubilació.
Conseqüències Polítiques
La crisi va provocar una pèrdua de popularitat dels governs liberals. Es va produir un auge dels moviments d'esquerres (socialistes i comunistes) i, com a reacció, un fort creixement de les forces de dreta feixista (com el feixisme a Itàlia o el nazisme a Alemanya), sovint amb el suport de la classe mitjana afectada.