Anàlisi de l'Economia Espanyola: Sectors Clau i Desequilibris Regionals

Espanya es va desenvolupar tard respecte a Europa (fa 50 anys), excepte Catalunya i País Basc. Predomina el sector terciari (2/3 de la població activa).

El Sector Energètic a Espanya

Producció i Dependència Energètica

• Producció insuficient: Espanya ha d'importar 4/5 de l'energia que consumeix (petroli i gas representen el 70%).
• El carbó decreix (poc rendible) i l'energia hidràulica i nuclear estan estancades.

Distribució Energètica

• Xarxa elèctrica: L'alta tensió és gestionada per Red Eléctrica de España, amb 33.669 km de línies i 3.000 subestacions. Importa de França i Portugal i exporta al Marroc i Andorra.
• Gas Natural: Prové d'Algèria (a través del Marroc) i es distribueix a França i Portugal. Calen plantes de regasificació i emmagatzematge a Barcelona, Huelva i Cartagena. El mercat de distribució està liberalitzat (principalment Gas Natural).
• Xarxa d'oleoductes: A partir dels ports on reben el cru, estan connectats amb 8 refineries. Dels diferents punts d'ebullició s'obté gasolina, querosè, gasoil, lubricants, quitrà. Des del 1992 està liberalitzat (CEPSA i REPSOL són els més importants).

Consum i Planificació Energètica

• Consum creixent: Genera una gran despesa en importacions, problemes mediambientals i geopolítics (dependència). Ha augmentat el consum en transports i el consum domèstic.
• Després de la crisi del 1973, el govern espanyol va començar una planificació energètica amb els objectius de:
  • Reduir la dependència.
  • Incrementar el gas natural.
  • Reforçar l'energia hidràulica.
  • Potenciar les energies renovables.
• Del 2008 al 2011 es va voler reduir el 10% de les emissions de CO2 (Protocol de Kyoto).

El Sector Terciari: Serveis i Turisme

Consisteix en la prestació de serveis a la societat: comerç, transports, finances, educació, sanitat i turisme. S'expandeix a partir del 1970, sobretot a Catalunya, Madrid, Balears, Canàries, País Valencià i Andalusia.

Transport

Bàsic per a l'organització social, econòmica i espacial.

• Carreteres: Congestió en àrees metropolitanes. Serveis per a mercaderies i passatgers.
• Ferrocarril: Segon en importància. El 90% de la xarxa pertany a ADIF (Administrador de Infraestructuras Ferroviarias). RENFE és l'operador. L'extensió és inferior a la UE. Cal potenciar rodalies i TGV.
• Marítim: Paper destacat en el comerç exterior de llarga distància (Àsia – Amèrica competeixen). Ha augmentat el tràfic de contenidors a València i Barcelona. Creix el de passatgers.
• Aeri: Puja el tràfic de passatgers (low cost). Girona, el 2007, va créixer un 34%. Els aeroports més importants són Barajas, el Prat i Palma de Mallorca.

Sector Terciari Comercial

Tendències:

• Zones poblades i ben comunicades.
• Les petites botigues han perdut importància.
• Àrees principals a Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Alacant.

Sector Financer

Ha sofert una transformació important (mundialització i euro, concentració d'empreses). Les més importants:

• Grup Santander.
• Grup BBVA (Bilbao Biscaia Argentaria).
• Caixes d'estalvis i pensions de Barcelona, Catalunya i Madrid.

Serveis Socials Bàsics

No tenen valor afegit en productivitat, però són importants per al benestar i el desenvolupament.

• Serveis Educatius: 70% públics, 25% concertats, 5% privats.
• Centres Hospitalaris: 3.26 llits per 1.000 hab; 1.73 hospitals per 100.000 hab; 3.4 metges per 1.000 hab.

Sector Turístic i Impacte

Motor de l'economia: restaurants, hotels, càmpings, apartaments, agències de viatges, comerços, museus...

• És la segona destinació turística del món (la primera és França).
• Més places a: Balears, Catalunya, Andalusia.
• El turisme estranger representa 2/3 (alemanys, francesos i britànics) a Balears, Catalunya i Canàries.
• Cal anar amb compte amb els problemes: ambientals, d'abastament, vies de comunicació.

El Sector Primari: Agricultura, Ramaderia i Pesca

Característiques Generals

• Disminució del secà i augment del regadiu.
• Augment de la superfície de boscos per pèrdua de pastura.
• Creixement del sòl urbà.
• Guanya importància la ramaderia i perd la forestal i pesquera.
• Pèrdua de població activa i envellida.
• El clima de la península (mediterrani), amb 300 a 600 mm, afavoreix conreus de secà (79%) i el 21% de regadiu.

Conreus

• De secà: cereals (blat i ordi), olivera, ametller i vinya.
• De regadiu: plantes herbàcies (gira-sol, lli, soja, farratges), hortícoles (hivernacles), fruiters (cítrics: taronja, mandarina, llimona; prunus: presseguer, albercoquer, prunera, pomera, perera).
• El 90% són explotacions familiars, la resta són societats o cooperatives.
• A l'interior hi ha més secà, al litoral més regadiu.

Ramaderia

• Més d'1/3 del valor agrari.
• De 1960 a 2000 va créixer la cabanya ramadera; ara s'ha estabilitzat.
• Vinculació amb la indústria càrnia i làctia.
• Estabulació contínua, mecanització de processos, concentració d'animals.
• El porcí és el més important (4t productor mundial), exporta el 20%.
• El boví és el 4t dins la UE.
• El sector avícola té un gran desenvolupament.
• El 2n en la UE en boví i caprí, però creix la indústria formatgera.

Pesca

• Importància regional i local, però poc significativa econòmicament.
• Relacionada amb la indústria conservera.

Superfície Forestal

26 milions d'hectàrees, però se'n pot considerar bosc 14 milions (21% de la superfície). País Basc (54%), Canàries (10%).

Indústria Agroalimentària

• Ocupa el 14% de la població activa (importància del transport).
• Sectors: Càrnia, làctia, pa-brioxeria, vins, cerveses.
• Vegetals: 20% exportacions (fruites, hortalisses, llegums, oli, olives, vins i pesca). 10% importacions.

La Indústria i la Construcció

Sectors Industrials Destacats

Grans eixos industrials:

• Girona – Màlaga (eix mediterrani).
• Àlaba – Lleida (eix de l'Ebre).
• Concentració Metropolitana de Madrid.

Catalunya té 1/4 del volum de negocis, seguida de Madrid, País Valencià, Andalusia i País Basc.

Tres sectors industrials destacats:

• Alimentació, begudes, tabac (19%).
• Química, farmàcia, higiene (15%).
• Automòbils (transports).

Altres sectors importants:

• Producció i transformació de metalls, maquinària.
• Productes metàl·lics.
• Minerals no metàl·lics.

Sectors que ocupen més persones:

• Tèxtil, cuir, calçat.
• Alimentació, begudes, tabac.
• Fusta i suro.

La Construcció

• Gran creador d'ocupació (12%).
• Depèn de les conjuntures econòmiques.
• Predominen les petites empreses, i algunes depenen de l'obra pública.

Inversió en R+D

• UE: 1.8% del PIB.
• Espanya: 1.2% del PIB.

Desequilibris Econòmics i Finançament Autonòmic

Desigualtat Regional

• Les comunitats autònomes (CCAA) tenen un desenvolupament desigual (segons l'activitat productiva i la renda per càpita) per raons històriques, naturals i socials.
• Globalment, pel volum del PIB, Espanya és el 5è de la UE i l'11è del món.
• Entre les CCAA, les primeres són País Basc, Madrid, Navarra i Catalunya.

Finances de les Comunitats Autònomes

• Règim comú: La majoria de CCAA reben de l'administració central dos tipus de recursos:
  • Tributaris (diners d'alguns impostos cedits).
  • No Tributaris (directes de l'Estat).
  També en poden rebre de la UE i es poden endeutar.
• Règim foral: El tenen els territoris forals històrics (País Basc i Navarra). Tenen un concert econòmic.
• Fons de suficiència: Mecanisme de tancament del sistema financer. Circumstàncies històriques o conjunturals poden generar problemes per finançar els serveis que presten.

Annex: Protocol de Kyoto

Conveni internacional per a la prevenció del canvi climàtic, sota els auspicis de l'ONU, signat el 2002 per la UE en la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC). L'objectiu és que els països industrialitzats redueixin les seves emissions un 8% per sota del volum de 1990.