Anàlisi filosòfica: Hume vs. Plató i l'origen del coneixement

L'origen del coneixement: l'experiència

Expliqueu si esteu d'acord o en desacord amb l'afirmació següent: «Tot el que sé, ho sé, directament o indirectament, per experiència». Raoneu la resposta.

Jo, personalment, estic totalment d'acord amb aquesta afirmació perquè crec que tot prové d'alguna cosa anterior; res no existeix o, el que és el mateix, res no és percebut per nosaltres sense que hi hagi algun fet, imatge o acte anterior. Tot existeix gràcies a alguna cosa; per tant, tot el que sabem ho sabem perquè hi ha hagut algú que ens ho ha ensenyat i ens ha dit: «això es fa, això no es fa...». Per exemple, és com allò de: «el que no vulguis que et facin a tu, no ho facis als demés».

Un clar exemple és el de: què és primer, l'ou o la gallina? Tot el que sabem és gràcies a alguna cosa anterior. El que vull dir amb això és que, dins d'unes lleis que regeixen el nostre pensament mitjançant l'experiència de certs fets o elements, tenim la llibertat d'alterar tota la informació que hàgim rebut al llarg de la nostra vida fins a tal punt de poder crear mons, amics o objectes imaginaris, del tot estranys i desconeguts per altres, ja que cadascú gaudeix de la seva pròpia llibertat de pensament i així cadascú pot crear el seu propi ésser fantàstic.

Sempre fent ús de la nostra llibertat d'escollir una cosa o una altra, de regir-nos segons la nostra pròpia moral, que pot tenir en compte la societat o no. Ara bé, resultaria absurd no tenir en compte el benestar de la societat trencant unes lleis externes que la mantenen en certa harmonia, ja que jo, com a ésser social i ciutadà, en formo part i, com que no em convé que ningú violi la meva llibertat —tant interna com externa—, jo tampoc hauria de violar la dels altres.

Comparativa: La noció d'«idea» en Hume i Plató

Com hem vist, segons Hume, una idea és una de les percepcions menys intenses, dades mediates de l'experiència, ja que tenen el seu origen i causa en les impressions de les quals són una còpia en el pensament. Totes les idees, segons Hume, procedeixen mediata o immediatament d'una impressió. D'aquesta afirmació deriva el principi de còpia, que permetrà establir el cànon de realitat o validesa de les idees.

Per una altra banda, per a Plató, una idea era tot el contrari a una còpia: era la realitat en el seu ple sentit. Era de la idea d'on derivaven tots els altres elements, d'on derivava el món sensible, que no era res més que una basta còpia del món de les idees.

La principal diferència entre Hume i Plató és que:

• Hume considera que la manera més fiable de conèixer la realitat és per mitjà de les impressions donades pels sentits.
• Plató creu que el camí a la veritat és la raó.

Una altra diferència és que Hume creu que els conceptes de causa i efecte estan condicionats pel costum: en fer alguna cosa, passa sempre el mateix (si em tiro a la platja, em mullo), però res ens assegura que això sigui sempre així. Per tant, no podem assegurar que alguna cosa sigui la causa d'una altra, afegint a això que no posseïm cap tipus d'impressió de la causa; simplement percebem dos fets diferents que relacionem en les nostres ments.