Anàlisi de "El marxisme curarà els malalts" de Frida Kahlo: Estil i Simbolisme

El marxisme curarà els malalts

Autor: Frida Kahlo (Coyoacán, Mèxic, 1907-1954)

Cronologia: 1954

Estil: Realisme social

Tècnica: Oli sobre tela. Aquesta tècnica utilitza pigment i oli de lli o nous. És el procediment més lent en assecar-se de tots els coneguts. Això permet un treball calmat i que es pot interrompre sempre que es vulgui, sense perjudici per a l’obra. L’inconvenient és que en assecar-se s’enfosqueix.

Tema: Simbòlic.

Biografia de l’autora

Kahlo, Frida (1907-1954), pintora mexicana que va fer principalment autoretrats en els quals utilitzava una fantasia inspirada en l’art popular del seu país. Va néixer a Coyoacán, al sud de la Ciutat de Mèxic. Als 16 anys, sent estudiant, resultà greument ferida en un accident d’autobús, i va començar a pintar mentre es recuperava. Tres anys després presentà al pintor Diego Rivera alguns dels seus quadres i aquest l’animà a continuar pintant. El 1929 es varen casar. La seva obra es va veure influïda pel seu marit, i començà a aplicar zones de color àmplies i senzilles als seus quadres, creant un estil ingenu. Volia, com ell, que la seva obra fos una afirmació de la seva identitat mexicana, recorrent sovint a temes extrets de l’art popular del seu país. Després inclogué elements fantàstics, introspectius, la lliure utilització de l’espai pictòric i la juxtaposició d’objectes sense sentit, que varen crear un gran impacte, arribant a relacionar-la amb el surrealisme.

Descripció Formal

La composició s’estructura a partir de l’autoretrat en un primer pla de l’artista mexicana que, reforçat per la situació en diagonal simètrica de les dues muletes, s’estableix com a eix compositiu central. A partir de la seva figura es situen la resta dels elements escènics, col·locant-se a la seva esquerra els relacionats amb el poder imperialista, i a la seva dreta els vinculats a la pau marxista.

Elements Simbòlics

• Part esquerra (Pau): Està banyada per rius blaus i el colom de la pau vola per sobre de països comunistes (URSS i Xina), representats en l’esfera terrestre.
• Les mans gegants: Amb l’ull de la saviesa, aguanten l’artista, fent que pugui prescindir de les crosses.
• Part dreta (Ameça): És més fosca, i s’hi veu la silueta amenaçadora de la bomba atòmica travessada per rius de sang. Per sobre l’àliga dels EE.UU. amb el cap de l’oncle Sam.
• Salvació: L’encarna Marx, del cap del qual surt una mà que ofega l’àliga.

A dalt en un segon pla el retrat de Karl Marx mira fixament l’espectador, compartint el protagonisme amb Frida, que també es comunica directament amb l’espectador del quadre, convertint-se en el narrador ideològic. Malgrat la seva simetria, l’obra té un gran dinamisme gràcies a les diagonals que formen diversos elements com les muletes, les grans mans que abracen a l’artista i l’àliga imperial.

Temàtica i Context Polític

Als seus últims dies Frida va introduir una dimensió política als seus quadres, per servir al partit i beneficiar la revolució. Amb el seu corsé de cuir apareix per últim cop davant un fons dividit: una meitat representant la part pacífica de la Terra, i l’altra amenaçant la seva destrucció. Al mateix temps, l’artista malalta està sent curada miraculosament. Unes mans gegants l’aguanten suaument, símbols del marxisme. Una d’elles mostra l’ull de la saviesa, permetent-li lliurar-se de les seves crosses: “Por primera vez ya no estoy llorando” va dir d’aquest quadre.

Detalls de l'Execució

La seva medicació era cada cop més forta, igual que el dolor, cosa que podria haver estat la raó de les pinzellades tant soltes, amb pressa, que hi utilitzà, l’aplicació de pintura més grossa i el detall menys precís. Aquest va ser un dels seus últims quadres, que restà sense acabar en el moment de la seva mort.

El Testament Ideològic

El títol complet que li havia donat era: “Paz en la Tierra para que la ciencia marxista pueda salvar a los enfermos i a aquellos oprimidos por el capitalismo criminal yanqui”. Aquesta obra fou realitzada a l’any de la seva mort, i es pot considerar la síntesi del seu art, el seu testament polític i personal.