Anàlisi de Metodologies Matemàtiques: Estructuralisme, Mecanicisme i Empirisme
Metodologies: Estructuralisme i altres enfocaments
Estructuralisme
Per a l'estructuralisme, la matemàtica és una ciència lògico-deductiva. L'estil estructuralista enfonsa les seves arrels en la concepció de la matemàtica com un assoliment cognitiu caracteritzat per ser un sistema deductiu tancat i fortament organitzat.
- Desenvolupat per Jean Dieudonné (Grup Bourbaki) als anys 50 (només a nivell formal, no educatiu).
- El caràcter del mètode era un conjunt d'elements on la modificació d'un d'ells obligava la modificació dels altres.
- Als alumnes se'ls ha d'ensenyar la matemàtica com un sistema ben estructurat, sent a més l'estructura del sistema la guia del procés d'aprenentatge.
Aquest va ser i segueix sent el principi fonamental de la Matemàtica Moderna i les conseqüències de la qual arriben fins als nostres dies.
Mecanicisme
Es caracteritza per la consideració de la matemàtica com un conjunt de regles. Als alumnes se'ls ensenya les regles i les han d'aplicar a problemes que són similars als exemples previs.
- Rarament es parteix de problemes reals o propers a l'alumne.
- Es presta poca atenció a les aplicacions com a gènesi dels conceptes i procediments.
- Es prioritza la memorització i automatització d'algorismes d'ús restringit.
Empirisme
Pren com a punt de partida la realitat propera a l'alumne, el concret. L'ensenyament és bàsicament utilitari; els alumnes adquireixen experiències i continguts útils, però no hi ha aprofundiment ni sistematització en l'aprenentatge.
Característiques de l'Empirisme
L'empirisme està arrelat profundament en l'educació utilitària anglesa. És un mètode o procediment basat en l'experiència i en l'observació dels fets.
Realisme
Parteix de la realitat, però al contrari que l'empirisme, s'aprofundeix i es sistematitza en els aprenentatges, posant l'atenció en el desenvolupament de models, esquemes, símbols, etc.
Principis Didàctics del Realisme
El principi didàctic és la reconstrucció o invenció de la matemàtica per l'alumne; així, les construccions dels alumnes són fonamentals. És un ensenyament orientat bàsicament als processos.
Aquest estil va sorgir als Països Baixos partint de les idees de Freudenthal i ha estat desenvolupat pels actuals membres del Freudenthal Institut de la Universitat d'Utrecht.